"Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí."
[Es tracta del conte més curt del món mundial, el títol d'aquest 'post' també té 7 paraules però no arriba a conte. D'aquest conte s’han escrit infinitats d’articles, llibres i anàlisi sobre la capacitat i la potencialitat lingüística i política que amaguen aquestes úniques 7 paraules... l'autor és especialista en contes curts i micro-contes, l'hem de descobrir! ... El Dinosaurio és el seu micro-conte més contegut i algú s’ha atrevit a fer-ne l’adaptació cinematogràfica... aquí va el video d’Esteban Luis Venegas]
·
18 comentaris:
"quan va despertar, dinosaures... " :)
Vale, vale... ho ha intentat amiga Pati... però no és el mateix, ein???
jo anava a escriure el matei, PAT!!!
és una cançó d'antònia font, ciutadà!
Per cert, heu vist el video?
(vale, vale, ja ho sé, sense so..però a què és simpàtic?)
Vaig trobar una article on s'analitzava en 10 punts el per què de la importància d'aquest conte, jo el coneixia però la dissertació és flipant...algún dia el penjo...
(vale, segur que només m'interessa a mi...com el Lynch...però per a això estan els blogs, no???)
Caramba!! més coincidències astrals!!
... bueno, més aviat, suposo que devien conèixer el conte, no??? El JMO és un noi molt culte i curtit...en fa cara...
jo he vist el vídeo! m'ha agradat el de l'spiderman! :-)
tí, el jmo és el segon millor (el millor és el pau debon, tots ho sabem).
bueno...ejem, ejem...
per cert, ciutadà, tinc una inquietud: vostè ha estudiat psicologia, oi? què en pensa del berne i dels jocs i dels guions? en podríem parlar un dia? a mi em sembla una qüestió molt interessant. de fet, ara estic llegint "los guiones que vivimos", de l'steiner.
He de confessar, benvolguda Polita, que el Ciutadà K no s'especialitzà en Psicologia Clínica, sinó Social...com em diu un amic: "Tu eres un psicólogo de masas!" ... a mi les corrents de pensament individualistes i psicoanàlitiques (que porten l'anàlisi de l'individu fins a l'extrem) no m'interessen massa.
Prefereixo les corrents basades en el construccionisme social i les teories de l'Aquí i Ara (l'obsessió de la predestinació de la vida partint d'allò fet en la infància em provoca 'repelús')
Els 'guions de vida'són construccions constrenyidores, limitadores, castradores vitals... TOTS I TOTES PODEM SER EL VULGUEM QUAN VULGUEM !!!!
Tot i això, en podem parlar quan vós vulgueu...eh?
(tot i que després de rellegir el que acabo d'escriure no sé si li han quedat ganes, no?.... :S )
jo no sé si tinc tan clar que tots i totes podem ser el que vulguem quan vulguem; primer, perquè la meitat de les vegades no sabem què volem (parlo per mi, així, en majestàtic) i, segon, perquè si fos tan fàcil ser el que volem ser, ho seríém sense més, no? i les frustracions no serien tan comuns. jo ho veig aixi.
trobo interessant el tema dels guions perquè em donen una explicació (que després jo sóc lliure de creure o no) per a certes actituds dels altres que no entenc i que de vegades em molesten. no em soluciona res, òbviament, perquè jo només puc canviar el meu cercle d'influència, però si entenc l'altre puc intentar que el seu comportament m'afecti més o menys. els guions estan per trencar-los, no? i en certa manera també estan configurats pel construccionisme social, no? o no entenc els conceptes? hmmm... sóc molt nova en el tema, no sé si el que dic té sentit! :-P
Té molt de sentit el que diu, senyoreta: tot el que ens envolta està construit socialment mitjançant el llenguatge i, per tant, també els guions... però, ¿realment CAL 'inventar-nos' una explicació que ve del passat per a deixar d'actuar com actuem?
"perquè la meitat de les vegades no sabem què volem": Doncs pregunta-t'ho! No cal mirar el passat!
"perquè si fos tan fàcil ser el que volem ser, ho seríém sense més, no? i les frustracions no serien tan comuns": Les frustracions precisament venen de no fer allò que un vol fer, i sovint no ho fem perquè ens hem cregut una personalitat i uns guions que ens impedeixen fer-ho..Sí, amiga Polita, és més fàcil del que ens pensem, només cal que Neo desperti...(buf, què paternalista m'he posat...)
Tu què vols ser? contesta aquesta pregunta i passar a l'acció és qüestió de valentia!!
¡Toma ya! Ja m'ha sortit el 'psico' que porto dins...
...la pobra Pati ja ho ha patit vegades... (que, per cert, està molt calladeta, no??)
buf... com s'ha complicat el tema a can ciutadà! (és que estava treballant)
pati la patidora, sí ;)
perquè el tema ot, dinosaures, jmo... com el tenim? la meua ment petita i modesta ho agrairia.
"CAL 'inventar-nos' una explicació que ve del passat per a deixar d'actuar com actuem?"
entenc que jo sóc com sóc com a resultat d'uns factors x (infància, societat, pares, amics...). i entenc que mon pare és com és com a resultat dels seus factors x. el fet de tenir una explicació que em serveixi per entendre el meu pare és una cosa que m'ajuda, per exemple.
si em remeno trobo patrons de comportament que s'han anat repetint i que han fet que m'hagi anat bé en certes coses i no tan bé en altres. confio que si intento entendre què ha fallat puc canviar-ho.
entenc el guió de vida com una cosa que vull canviar. estoy en ello...
buf...
perdó, perdó, continuïn...
si va somiar, meravelles...
:-)
jastà, tema recuperat.
Ui,ui, ui... quina engrescamenta psicoterapeuta, no???
(què passa Pati?? no vol apuntar-se?? vale, vale...don't worry...però jo he 'xalat' molt, eh??? que consti)
"Quan va sortir es sol, se desfeia,
no se'n vol anar, menja dàtils."
:O :)
Publica un comentari a l'entrada