dimecres, 30 de juliol del 2008

SR. INGMAR ANTONIONI

(o Michelangelo Bergman)
·
Avui fa exactament un any van morir dos mestres INDISCUTIBLES del cinema.
·
Sí, mereixen un comentari per a ells solets (sobretot, Bergman)... ja arribarà, però si van marxar agafats de la maneta, recordem-los plegadets, buscant les similituds ....
··
· ·

(extret de http://pacocalderon.net/modules/myalbum/photo.php?lid=1976&cid=109)

3 comentaris:

neska polita ha dit...

per variar, li diré que no he vist cap pinícula de cap d'aquests directors (conscientment, clar). m'agrada la vinyeta! l'he entès, eh, que la peli no l'he vista però ma germana me l'ha explicat. :-P

BONA TARDA A CAN CIUTADÀ!

Anònim ha dit...

uf, ciutadà, ha tornat potent de les vacances, eh? quanta densitat cultural! (i parlo també pel post anterior)

la meua neuroneta en estat prevacacional no és capaç d'assimilar tanta informació. alguna cosa més "lleugereta", vós que sou tan servicial? :P

jo continuo engrandint el meu gran buit cinèfag i culturòfag, i, com la polita, aporto que no aporto (això seria existencialista?) cap visionat de cap flim de cap d'aquests monstrus del cinema.

però com que sóc persona curiosa, què s'entén per "personatges femenins potents"? surten més ben parats que els del lynch com a mínim?

Ciutadà K ha dit...

ai, ai, ai... no us atabaleu, eh?? però, sí, certament estic molt productiu,...no sé, l'estiu m'escalfa el cervell...

Buf, no compari amb les 'dones del Lynch', sobretot en el cas d'Antonioni, 'personatges femenins potents' és que la pel·lícula l'aguanten ELLES, dones fortes, que decideixen, madures, que arrisquen... i que el tema que es tractan (pensem que són dels anys '60 i '70) té tocs feministes...

(no sé si m'he explicat massa bé... )
Hem de muntar un Festival Cinèfag JA MATEIX per a emplenar buits, eh???