"De vegades, els crítics condemnen els novel·listes per abusar de les coincidències en les seves obres. A això, escriptors com Paul Auster (autor de la memorable La música de l'atzar i del recull de casualitats reals El quadern vermell) responen que les coincidències existeixen a la realitat, i els novel·listes no fan sinó recollir-les. Més encara: les coincidències de la ficció són sovint una mera facècia insignificant comparades amb les que produeix la realitat, per obra de l'atzar o del destí.
·
En la història, per exemple, són freqüents les coincidències. Potser una de les més conegudes és la de la nissaga romana dels Brutus. A mitjan segle VI aC, Luci Juni Brutus va encapçalar la revolta del poble de Roma contra el seu rei, Luci Tarquini el Superb, i va instaurar el règim de la República (descendent de Luci Juni) va encapçalar la conxorxa per assassinar Juli Cèsar, que pretenia acabar amb la República i proclamar-se rei. Casualitat? Rares simetries de la història? El destí que Marc Brutus va besllumar, com una profecia, en els actes del seu avantpassat? Vés a saber.
·
Fa poc, m'he assabentat d'una altra curiosa coincidència històrica: els paral·lelismes entre els assassinats d'Abraham Lincoln i John Fitzgerald Kennedy. Vegem-los. Lincoln va ser elegit president el 1860 i Kennedy exactament un segle després, el 1960. Tots dos van ser assassinats un divendres, d'un tret al clatell, en presència de la seva dona i també de dos amics, el comandant Rathbone i el governador Connally. Tots dos presidents havient tingut quatre fills, dels quals només dos vivien en el moment del magnicidi. El vicepresident de Lincoln es deia Johnson (Lindon Baines, nascut el 1908), i tots dos van ser els successors dels presidents morts. L'assassí de Lincoln, John Wilkes Booth, i el de Kennedy, Lee Harvey Oswald, tenien tots dos un nom de quinze lletres i havien nascut el 1839 i el 1939, respectivament.
·
No s'acaben aquí, però, les coincidències. Tots dos assassins van morir a la mateixa hora de la defunció de les seves víctimes: a les 7,20 del matí i a les 13,00 hores. Per acabar-ho d'arrodonir, el secretari d'Abraham Lincoln es deia Kennedy i va tractar de dissuadir-lo d'anar al teatre aquell vespre. Inversament, la secretària de John F. Kennedy es deia Lincoln i també va intentar convèncer-lo de cancel·lar el fatídic viatge a Dallas. Tot plegat resulta bastant sorprenent i pot donar, com a mínim, per a algunes estones agradables de tertúlia i per fer volar els coloms de la imaginació. I també, per tenir els ulls oberts i les orelles badades per detectar les coincidències que, a vida i a la història, ens passen massa sovint desapercebudes."
·
·
Francesc Puigpelat (2005)
Els Llops
5 comentaris:
uau, és flipant la història de coincidències de lincoln i kennedy!!!
un univers, com a mínim, curiós, el de les coincidències. jo en tinc unes quantes de potents, també.
BON DIA!!!
bon dia a can ciutadà!!!
jo també en tinc un munt, de coincidències i de lo-que-sigui-que-hi-ha-perque-hi-ha-alguna-cosa.
a mi em fascina, per exemple, la teoria dels sis graus de separació.
il·lustri'ns, si us plau, benvolguda Polita....
ui, és una teoria molt interessant: http://es.wikipedia.org/wiki/Seis_grados_de_separación
fins i tot se n'ha fet una peli, però jo no l'he vista. la fa la rizzo de grease: http://www.filmaffinity.com/es/film719025.html i una sèrie de tele que ens vam empassar la pati i jo: http://www.cuatro.com/programas/programas/series/seisgrados/
Publica un comentari a l'entrada