dimarts, 9 de juny del 2009

SR. DAVID CARRADINE

(1936-2009)
·
Com suposo que ja sabeu -el pequeño saltamontes- va morir en l’habitació 352 de l’hotel Park Nai Lert de Bangkok amb 73 anys, de causes naturals... tot i que fonts tailandeses de la policia parlen que fou trobat estrangulat amb les cortines de l’habitació (“el cuerpo estaba colgado de una soga en el armario de la habitación”, segons un tinent coronel de la policia local, suposadament, per practicar accions masturbatòries de risc... aquest motiu de defunció no l'haguéssiu endevinat de cap manera, eh??).
·
La mort del sr. Carradine no ha estat convencional, però és que la seva vida tampoc no ho fou. Després d’una infantesa rebel (estudiant teoria musical i composició), una joventut salvatge que el fèu viure els ’70 del segle passat de forma intensa (vivint en una comuna), d’haver escrit música per a una companyia teatral i d’haver interpretat Shakespeare, li oferiren el paper de la seva vida a Kung fu (després d’aparèixer en un dels primers films d’Scorsese, El tren de Bertha).
·
Una serie mítica de TV que barrejava aventures en el far west amb lliçons de filosofia oriental... Val a dir que ell no era el primer actor amb el que pensaren, sinó Bruce Lee, però el consideraven massa oriental i impetuós per al paper, calia algú més calmat i Carradine el conseguí tot i que no en tenia ni idea d’arts marcials... el ‘pequeño saltamontes’ havia arribat per a quedar-se a viure en l’imaginari col·lectiu i a ell per a marcar-lo de per vida....
·
Després vingueren pocs papers (i de poca qualitat) per al cinema, i de serie B, però algun de rellevant fou amb Ingmar Bergman a El huevo de la serpiente (1977) o en l’espanyola Río abajo de José Luís Borau (1984)... fins que Tarantino (el rei de la repesca de belles glòries de Hollywood) el desenterrà després de mooooolts anys d’inactivitat per a ser el Bill del títol i punt de mira final de la venjança de la Thurman a Kill Bill 1 i 2.
·
Al llarg de la seva vida es va casar 5 cops i no va deixar mai la música, arribant a gravar 60 temes de diferents estils musicals.
·
Aquí el teniu, amb la guitarra a la mà, interpretant-nos un tema (no sé jo si aquest era el seu fort, eh? amb tots els respectes) ... descansi en pau ....
·
··

5 comentaris:

Laura ha dit...

hola, ciutadà!

crec que no he vist cap peli d'aquest senyor.

fins ara, ciutadà!

:)

Carolina ha dit...

A veure a veure, que jo he llegit que se'l van trobar amb un fil de nylon al coll i als collons, o sigui que la cosa té més morbo del que ha escrit... faci el favor de no obviar els detalls importants, senyor ciutadà. El senyor Carradine tenia personalitat i ha mort amb personalitat. Lamentablement, tot s'ha de dir.
Polita, que no veies Kung Fu de peque?

Ciutadà K ha dit...

Ai, Polita... no ha vist Kill Bill??? Lo del Kung Fu ja ho entenc, vosté era massa jove...

Ai, ai, ai, Carol vol dir que no li està posant salsa??? lo del fil de nylon als collons jo no he llegit, eh?? i l'altra informació està per confirmar... miri que des de que vaig llegir Millenium 1 als nòrdics no els veig de la mateixa manera, eh?? a veure si se li encomanarà alguna perversió vagi amb compte, vagi amb compte :P

Laura ha dit...

jo no veia "kung fu" ni he vist "kill bill" ni he vist mai ningú penjat dels collons, tampoc.

Nur ha dit...

No, si que ho posa!!!
Jo tambe ho he vist!!!!
pobre home, mira que parlar d'això, en la vida que va tenir ...però es així