(1940-2009)A finals del mes passat, moria una altra figura cabdal del món cultural: Pina Bausch... ballarina i coreògrafa.
·
Philippine Bausch va nèixer a Solingen l’any 1940 i era filla de taberners. “no tuve vida de família; mis padres no tenían tiempo libre para ocuparse de mí. Al caer la tarde me refugiaba bajo las mesas del café y me quedaba allí, observando”. S'interessà per la dansa de ben jove, primer com a ballarina a Alemanya (amb 14 anys), després als EEUU (amb 19 anys) i tornà a Alemanya (1962) on el seu interès ja estava més focalitzat en creà peces que en interpretar-les, el seu gran reconeixement vingué amb la seva trajectòria com a coreògr
afa que inicià en els anys ’60. Ella afirmava que “mis piezas no crecen de principio a fin sino desde dentro hacia fuera” o “no me interesa cómo se mueve el ser humano, sino que aquello que lo conmueve”...això fèu que es guanyés el sobrenom de la ballarina dels sentiments, afegits a la renovadora de la dansa contemporània, la millor coreògrafa dels segle XX.
afa que inicià en els anys ’60. Ella afirmava que “mis piezas no crecen de principio a fin sino desde dentro hacia fuera” o “no me interesa cómo se mueve el ser humano, sino que aquello que lo conmueve”...això fèu que es guanyés el sobrenom de la ballarina dels sentiments, afegits a la renovadora de la dansa contemporània, la millor coreògrafa dels segle XX.·
El 1973 creà i dirigí la seva pròpia companyia a Wuppertal, que l’any 1980 obria amb una obra seva, precisament anomenada 1980, en homenatge a l'any que morí Rolf Borzik, ballarí, coreògraf i company en cos i ànima de Pina... en els anys ’80 la ciutat de WUppertal ja formava part del mapa de la dansa internacional.
·
Ellà introduí en la dansa el cant o el text, podent parlar d’un dansa-teatre, que, icnialment, fou fortament criticat pels més puristes.... Segons el diari Frankfurter Allgemeine: ‘si hagués existit un Nobel de dansa probablement hagués estat la primera en guanyar-lo’.
·El dilluns vinent hagués fet 69 anys i un càncer la va fulminar cincs dies després d’haver estat diagnosticat.
·
·
Al llarg de la seva trajectòria s'atreví a dirigí una pel·lícula de dansa: El Lamento de la Emperatriz (1990)... els seus darrers espectacles: El limpiacristales (1997), amb una muntanya de rosses vermelles a l'escenari; Para los niños de ayer (2002) que naixia arrel dels atemptats de l’11-S i incloïa carreres amb monopatin o cadires d’oficina o ball amb els dits...
·
Però per als cinèfags la sra. Bausch serà sempre recordada per obrir i tancar amb la dansa el film d'Almodóvar Hable con ella, la peli començava amb la sra.Bausch amb la ballarina Malí ballant un fragment del Cafe Müller (de 1978) i al final un fragment de Mazurca fogo a ritme de la peça de música Alberto Iglesias.
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada