divendres, 29 de gener del 2010

FESTIVAL DE CINEFAGIA (XVIII)

AN AMERICAN CRIME (2007)
Aquesta és una historia basada en fets reals que ajuda a etiquetar-la com a TV-movie; de fet, es tracta d’un film poc ambiciós i el format és ‘de dissabte a la tarda'...sí, és cert! però allò que la ‘salva’ és l’interpretació de dues grans actrius: la sra. Keener, amb una trajectòria tan sòlida com independent i, malauradament, massa poc premiada i reconeguda; i Ellen Page, una noieta amb moltes, moltes possibilitats; la vam descobrir a Hard Candy (2005), es va confirmar amb Juno (2007)… i és una monada!!! Les dues fan un ‘duelo interpretativo’ de olé!, només per això val la pena!!!. Es tracta d’un film contundent, dur, que et va carregant de mala òstia fins al final…
Valoració: Notable

DEJAME ENTRAR (2008)
Amb aquest film ha passat el que –a hores d’ara- poques pelis poden fer que passi: sorprendre’ns. La seva barreja de géneres: film de teenagers que busquen el seu lloc + film de vampirs... terror, intimisme, sang, melanconisme... tot això en un mateix film i fotografiat d’una forma preciosa. És una de les millors pelis dels darrers anys per tota aquesta innovació de que us parlo, però, sobretot, per una història trista, senzilla, feta de silencis... aquells paisatges urbans nevats, aquella quietud... Imprescindible!!!
Valoració: Excel·lent

A L’INTERIEUR (2007)
Juntament amb Martyrs, es tracta d’un dels films-impacte del Festival de Sitges dels darrers anys; en cada edició d’aquest festival hi ha almenys un film que per la seva duresa, transgressió o nivells d’hemoglobina fa que es transformi en la peli de la que més es parla. Des dels primers plans de ‘A l’interieur’ entenem perfectament aquell impacte de que us parlava, es tracta d’una de les pelis més gores que he vist últimament, però gore, gore, eh? (Pats no se t’acudeixi veure ni la tapa!) Es tracta d’una història de sadisme cruel, salvatge, amb una embarassada com a víctima sofrent fins a l’extrem... i us asseguro que pateix molt! La Beatrice Dalle està terrorífica...Film per a patir i GENS recomanable per a embarassades o si es sospita que ho poden estar. Debut d'Alexandre Bustillo & Julien Maury ... que haurem de seguir.
Valoració: Notable baix

MARTYRS (2008)
Aquesta peli podria ser un perfecte complement per a l’anterior en una suposada sessió doble de cinema de terror francés…. Sàdic, sàdic… si en aquella la víctima era una embarassada en aquesta és una pobra jove que no entén per què ha estat segrestada i tancada en un soterrani, lligada a una cadena mentre periòdicament va rebent les pallisses d’un desconegut que no li dirigeix ni la paraula… quant temps penseu que ho podríeu aguantar? Doncs en el final d’aquesta tortura és on està la clau, la resolució, el desenllaç del film. Un film impactant que ens recorda a Los sin nombre i no només per l’estètica bruta i fosca, sinó també per alguns enfocaments de la història… ‘y hasta aquí puedo leer’… un film sorprenent!
Valoració: Notable alt

AVATAR (2D i 3D)(2009)
Sí, el Ciutadà K la va veure en 2D i no li va agradar ... i la va tornar a veure, aquest cop en 3D... i... va continuar sense agradar-li. Es tracta d’un peli de récords: 14 anys en escriure el guió i ‘tirar-la’ endavant, la peli més cara de la història i venuda com el film que ha de revolucionar el cinema per a sempre... buf! Tot plegat només confirma que no per vendre molt alguna cosa ens l’acabem creient. Hi ha crítics que resumeixen la història del cinema fantàstic amb 4 films-punts d’inflexió: Metrópolis, 2001, un odisea del espacio, Blade Runner i Matrix... i no, Avatar no és el següent pas en aquesta evolució. Els efectes digitals, sobretot en 3D, són impactants (però res que no haguem vist abans a Matrix o El Señor de los Anillos, per exemple) però la història es redueix a un Pocahontas en el país dels barrufets. Senzillament decepcionant....per molt que sigui la peli més vista de la història a la península... a mi, que no m’esperin a Pandora!
Valoració: Bé

THE FALL (2006)
Aquest film és preciós… d’una sensibilitat apabullant. Va guanyar el Festival de Sitges molt merescudament ja que es tracta d’un film d’una complexitat narrativa i d’interpretació que no s’acaba en un primer visionat: historia d’amistat, de luita, de redempció, homenatge sentit a la historia del cinema, un cant al poder de les històries orals, successió d’imatges a quina més bella que l’anterior… és d’aquelles pelis que no vols que acabi, que vols que continuin explicant-te coses… sorprén que una de les pelis anteriors d’aquest director fos La Celda, també potent a nivel visual, però, és clar!, estava protagonitzada per Jennifer Lopez i cantarà molt bé, però actuar, actuar …..Quedem-nos amb The Fall, posem el marcador a zero en la trajectòria d'aquest director i esperem amb ànsia la nova perla del sr. Tarsem. Molt recomanable!!!
Valoració: Excel·lent

BIRTH (2004)
El director d’aquest film -Jonathan Glazer- havia dirigit molts videoclips: els grans Karma Police i Street Spirit per a Radiohead, per exemple, i s’havia ‘currat’ una fama d’artista ‘modernillo’. El seu primer film, Sexy Beast, un film tan dur, sec i intens que fèu dipositar moltes expectatives en aquest segon film: Birth. Una història amb reencarnació que podria fer pensar en un film fantàstic o de terror... però no! Es tracta d’un film sobre la pérdua, sobre la desesperació d’aferrar-se a coses que han marxat i no poden tornar, de la solitud... i tot això recollit en un primer pla llarguíssim de la Nicole Kidman en la platea d’un teatre... poques persones aguantarien un pla d’aquesta intensitat. No, no és una obra mestra però aquesta transgressió en els géneres li donen un gran valor...
Valoració: Bé alt

OCURRIO CERCA DE SU CASA (1992)
Aquest film –avui en dia massa oblidat- ha estat un film fundacional en molts aspectes. Fou el terratrémol del Festival de Stiges del 92 per la seva proposta naturalista a la que no estàvem acostumats: Uns reporters segueixen el dia a dia d’un psicokiller en serie… sí, pot ser ara ens sonarà a vist, però en el 1992 era del tot transgresor, es tractava de la primera pedra d’aquella cámara subjectiva que veiem a Rec, Monstruoso o Bruixes de Blair; l’altre fet rellevant és la implicació d’aquell que filma les atrocitats i declaracions del psiòpata fins arribar al punt de fer-se participants d’aquest ‘estil de vida’. Film menys gore i sanguinari del que ens podríem pensar d’entrada, és un film totalment reivindicable.
Valoració: Bé

BIG BANG LOVE JUVENILE A (2006)
Takashi Miike és un director ‘especial’ i quan diem especial diem extraterrestre, diferent, exòtic. És un dels directors més prolífics, pot arribar a signar 4 films a l’any, en un mateix Festival de Sitges pot venir amb 3 films sota el braç… de producció febril i d’històries dures, escabroses, sense concessions, amb yakuzes i mafiosos… Ichi the Killer és d’un violencia gratuïta i la trilogia Dead or a Alive és, senzillament, una obra de culte. Un senyor tan prolífic provoca que alguns films es vegin com una broma, com una passada de rosca … áquesta que ens ocupa, però, trenca amb tot allò dit i –salvant les distancies- l’enllaça amb l’esperit del gran Kim Ki Duk. Film homoeròtic, preciós a nivel visual, impactant en tot allò que ens explica i, sobretot, com ens ho explica…
Valoració: Notable

ZOMBIELAND (2009)
Aquest film és un broma, només cal veure el tráiler per adonar-nos. És un film teenager? Sí Un film de zombies? Sí Una road movie? Sí… és tot això, i més! La barreja de géneres li donen un aire fresc, novedós, original… intrascendent? Superficial? Doncs, sí, també! Però si el ritme és amé i el to divertit, benvinguda sigui! El duo masculí protagonista (Michael Cera/Woody Harrelson) és de ‘chapeau’: tan neuròtic el primer, com un petit Woody Allen; i tan Stallone el segon, fent tota una valenta autoparòdia. Ens estan arribant moltes pel·lícules catastròfiques (The Road, 2012,…) però cap amb l’humor i el manual de supervivencia d’aquesta… (premi del públic del passat Festival de Sitges).
Valoració: Notable

REQUIEM, EL EXORCISMO DE MICAELA (2006)
Aquesta és una peli de possessions demoníaques però no té res a veure amb les que hem vist fins ara. Acostumats estàvem a rebre escatologies vàries del posseït/da de ‘turno’. En aquest cas, es tracta de mostrar-nos-la de forma quotidiana, natural… realista. Sí, realista, encara que soni a contrasentit… el flm ens mostra el dia a dia d’una noia universitària que va veient com dia a dia va perdent el control del seu cos, de la seva ment. El paper que hi juga la familia, la religió, les amistats… la pega és que de tan realista i tan quotidiana es torna insulsa, avorrida a l’espera d’algun cop d’efecte que no acaba d’arribar. Comença, acaba i ja està!
Valoració: Bé

NUMERO 9 (2009)
Es tracta del film més esperat del 2009, després de que en el 2005 se’ns avancés la historia en format curtmetratge del mateix títol. Shane Acker fou el creador absolut d’aquell curt de culte i amb el suport de Tim Burton, entre d’altres, el sr. Acker ha pogut allargar el projecte fins a fer-lo un llarmetratge. 9 és la fàbula d’una rebel·lió, d’una lluita per a capgirar el món i a la recerca de la Vida quan tot està controlat per les màquines. Un film d’animació d’una estètica apabullant, que veu de l’steampunk i del mateix Burton… veure-la és tota una delícia!!! Sí, potser la historia està estirada, potser en algún moment es torna repetitiva … però els personatges que li donen forma i Vida (mai millor dir!) la fan un obra de culte des de ja mateix.
Valoració: Excel·lent

EL CONSUL DE SODOMA (2009)
Aquest film és d’aquells casos que només la salva la interpretació del personatge principal: Jordi Mollà fent de Jaime Gil de Biedma. Aquesta simbiosi entre personatge/film no la veia des de Antes que anochezca i l’espectacular interpretació de Javier Bardem d’una altre escriptor: Reinaldo Arenas. Amb casos com aquest, la resta de components del film són decorats, comparsa… però el nucli dur sòn ells. La història és un biopic convencional dels darrers anys de la intensa vida del poeta Gil de Biedma (empresari de dia i homosexual luxuriós i poeta de nit). Film irregular en el ritme, amb uns actors/actrius que passin desapercebuts… Interessant és la recreació dels darrers 40 anys de la vida intel·lectual de Barcelona: desfilen personalitats com Colita, Juan Marsé, Carlos Barral… i la resta de la Gauche Divine. L’escena final, però, és d’un simbolisme esfereïdor. El sr. Mollà està de Goya!
Valoració: Suficient

NINE (2009)
Aquesta fou la historia del sr. Fellini en un moment de creativitat en hores baixes, soterrat en una crisi creativa que no sabia com resoldre…. Ho fèu com millor ho sabia fer: creant un film, fou l’obra mestra 8 1/2. Obra autobiogràfica de la mà del seu alter ego: Marcello Mastroiani/Guido Contini… Sens dubte, és una de les millors pelis de Federico Fellini i de la Història del Cinema (recupereu-la!). Sobre aquella historia se’n fèu un musical: Nine… i ara, se n’ha fet un peli: la peli del musical de la peli autobiográfica de Fellini… ai, massa esglaons, no trobeu? Sí, el director és un especialista en teatre i musicals com mostrà a Chicago (sobrevalorada per al meu gust!), els actors i actrius són potents tots junts, la dirección artística és espectacular…però, ai, la successió de números musicals ens arriba a sonar a repetitiu… El millor: la Cotillard (que es menja a la resta), Itàlia i com ens transmeten el glamour que envolta la vida del sr. Contini; el pitjor: la Kidman (tan èteria, tan estirada, tan fina ella… que és com un espectre) i la teatralitat en alguns moments.
Ai, menció apart mereix la nostra Pe que es marca un número a ‘lo Marilyn’ que a mi em fèu embadalir…
Valoració: Bé

dijous, 28 de gener del 2010

JANE AUSTEN I ELS ZOMBIES

·
Per a un artista, això de que se't caduquin els drets d'autor ha de ser una mala passada, i més en aquests temps de 'postmodernitats creatives' que ens porta a crear els còctels i les macedònies artístiques més impensables. Si és que ja ens ho va dir Lyotard: que ja no confiàvem en els grans relats, els grans autors, les grans històries... ens hem abocat a un criticisme que ens fa veure la vida i l'art amb més ironia, més sentit de l'humor; la transcedència s'ha tornat líquida. Quan a una obra li caduquen els drets d'autor passa a ser de domini públic... és de tots i totes! i això és una perill, és clar! .
··
Què poc s'ho pensava la sra. Jane Austen el que serien capaces de fer les generacions futures amb la seva obra!!... ni més ni menys que intercalar en el seu text passatges que ens parlen de zombis, vampirs i sang fresca tan de l'estil del segle XXI. Això és el que ha fet l'escriptor Seth Grahame-Smith amb 'Orgullo y prejuicio', ha mantingut el 85% del text però hi ha afegit un 15% de la seva creació plena de sexe i violència, passant a anomentant-se: 'Orgullo y prejuicio y zombis", que des d'octubre de l'any passat podem trobar a les llibreries de la península.
·
Sembla ser que crítics i estudiosos no només no ho han vist malament sinó que algú fins i tot ho ha trobat una fantàstica idea ... la postmodernitat és el que té! ja no ens sorprén res! ¿Us imagineu un Quijote ple de naus espacials o una Celestina plena de passatges de porno hardcore?... temps al temps.
·
La idea ha agradat tant que el sr. Grahame-Smith ja amenaça amb un segon llibre: Sentido y sensibilidad y monstruos marinos (¡¡toma ya!!). Hollywood que no perd oportunitat de refregir idees ho ha vist com un filó i s'ha apuntat a fer-ne un film i la sra. Natalie Portman s'hi ha interessat com a productora!!. Incialment, va còrrer el rumor de que la dirigiria ella mateixa, però finalment el seu lloc serà el d'actriu principal (Elizabeth Bennet); de fet, el nom de la Portman com a productora i actriu és la única dada realment confirmda, ja que el nom del director és un rumor, es parla de David O. Russell (director de Tres Reyes, peli amb forces dosis d'ironia) i el film es troba en pre-producció per a ser estrenat en el 2011.
·
.

dimecres, 27 de gener del 2010

DE VIDA (12): BIEL EXPLICA UN ACUDIT




(per a veure el vídeo cliqueu aquí)

dimarts, 26 de gener del 2010

SRA. LHASA DE SELA

(1972-2010)

El mateix dia que començava aquest any, una veu especial moria amb només 37 anys... la sra. Lhasa de Sela, cantautora.
·
El seu pare, Alexa Sela és escriptor i professor d'espanyol mexicà, la seva mare Alexandra Karames una fotògrafa dels EEUU. La família va viure en diferents llocs de Nordamèrica... Als 13 anys ja cantava en cafès de San Francisco. Lhasa va nèixer als EEUU però cantava amb espanyol, anglès i francès; combinava la música tradicional mexicana amb el rock o el folk.

Amb 19 anys es va traslladar a Montreal i publica el seu primer treball: 'La Llorona' (1997). Participa en el projecte de circ -'Pocheros'- on treballa amb la seva germana i va de gira per Europa... s'instal·la a Marsella i comença a preparar el seu segon disc. En el 2002 torna a Montreal i presenta 'The Living Road' (2003). En el 2009 (després de 2 anys de gestació) apareix 'Lhasa' (2009), gravat en anglès.
·
Amb només 3 treballs la seva personal veu -greu, profunda-, el seu carisma damunt dels escenaris, el seu magnetisme i el seu encant provoca que alguns crítics l'haguessin escollit com a successora de la Björk (certament, The living road ens hi fa pensar amb l'islandesa)... la música de Lhasa és una música carregada d'emoció, intensa, que t'arriba a l'ànima, que corprén ... ens ha deixat un àngel ...

Aquí us deixo la preciosa My name ... i De cara a la pared...


(per a veure el vídeo cliqueu aquí)


(per a veure el vídeo cliqueu aquí)

LOSTMANIA (4): TEORIES

El compte enrera ja ha començat, falta molt poc per a que comenci la definitiva temporada de Lost ... per a continuar preparant-nos, avui us ofereixo un ampli ventall de teories sobre aspectes diversos d'aquesta complicada trama. Són, senzillament, teories... la resolució ja quasibé la tenim aquí...
D'entrada, els creadors de la serie (J.J.Abrams, Damon Lindelof...) han negat teories com que els supervivents estiguessin morts o en el purgatori, que tot hagi estat el somni d'algun dels personatges (hi ha qui deia que era el somni de Vincent, el gos (?!), que hi hagi participació de naus espacials o alienígenes, que l'illa sigui un plató de televisió i els supervivents participants involuntaris d'un programa televisiu.... encara queden moltes teories més per a desmentir...
·
Sobre Jacob
1- Jacob és 'azteca': En la cultura azteca hi ha la presència de 2 déus: Quetzalcoalt i Tezcatlipoca. Tenien una certa rivalitat en el tro de les deïtats azteques, podrien ser jacob i anti-jacob?. Els poders que tenen és la longevitat, un cop arriben a madurs envelleixen a un ritme molt i molt lent (podria ser Richard Alpert una altra deïtat?), tot i que no són immortals. La seva pell és tres cops més densa que la pell humana. Tenen l'habilitat de manipular les energies ambientals (pot ploure i deixar de ploure en un segon). Poden canviar de forma. Els mites azteques parlen d'un mirall de fum que reflexa la vertadera naturalesa del que es mira. Continuant aquesta línia d'interpretació 'divina' hi ha qui pensa que l'objectiu últim de tot plegat és l'enfrontament entre dos Déus que busquen sobreposar-se l'un a l'altre, provocant que sempre que arribi algú nou a l'illa s'acabi amb baralla: “No te imaginas las ganas que tengo de matarte, encontraré la manera” (li diu Anti-Jacob a Jacob) ... un frase crucial, segur!!
2-Jacob és Vincent: Sí, sí, com ho llegiu! hi ha gent que pensa que Jacob és el gos, molta gent està convençuda que Vincent té més importància de la que sembla en la trama de Lost. El motiu de creure aquesta relació -Jacob/Vincent- és perquè a la cabanya de Jacob hi havia el quadre d'un gos o perquè Vincent desapareix molt i es coneix l'illa com si hagués nascut allà.
3-Jacob és una versió de Locke ... però en vell! Aquesta teoria planteja que Jacob serà el Locke del futur.
4-Jacob és Christian Sephard. Segons la Bíblia, Jacob fou el primer en ser anomenat 'shepherd' ('pastor') per Déu. El sr. Christian (pare de Jack) és un Shephard que havia desaparegut de la seva caixa de morts en la primera temporada.... podria haver ressucitat a l'illa? Hi ha algú que diu que es tracta de l'esperit de Christian Shepard que s'ha quedat atrapat a l'illa.
5-Jacob és Enzo Valenzetti: Com ja sabem, el sr. Valenzetti és el responsable de l'eqüació amb el números maleïts de Hurley. Suposadament, aquest científic va morir en un accident d'avió a Europa però el seu cos no va ser mai trobat.... i si va fingir la seva mort i es va instal·lar a l'illa?. Tenint en compte que la seva xispa fou necessària per a crear la Iniciativa Dharma.... tot podria ser...
6-Jacob és Jack Shephard: A la serie vam veure una tatuatge de Jack que deia: 'Camina entre nosaltres però no és un de nosaltres'. Jack no volia abandonar l'illa però quan ho fa té la necessitat imperiosa de tornar: una part d'ell (Jacob) s'ha quedat a l'illa atrapat en el temps? El fet de que Los Otros no reconeguin a Jacob en Jack té sentit perquè l'únic que coneixia a Jack era Ben, i a Jack Ben l'admira.
7-Jacob és el Fum Negre: Podria ser que el Fum Negre adoptés la forma d'home i fes creure a Ben que existia... de fet, aquest fum podria haver pres la forma de Yemi (germà de Mr. Eko), del pare de Jack, de Walt, de la mare de Ben.... i de Jacob.
8-Jacob és una projecció mental de Ben: Quan Ben va portar a Locke a veure a Jacob el primer cop, semblava que quedaria clar que Ben estava 'pillat' i que Jacob només existia en el seu cap... i així fou? Ben és l'únic que coneix a Jacob, potser aquest només apareix quan Ben està a prop.... ¿potser es tracta d'una manifestació dels poders mentals de Ben?
9-Jacob és Jacob: Potser Jacob no és ningú que hem conegut fins ara. Es tracta d'un personatge nou que ens manca conèixer, que ens manca saber el seu passat... Alguns pensen que es tracta d'un jove amb poders amb els que va experimentar la Iniciativa Dharma... els experiments fracassaren i Jacob va perdre la seva forma corporal i es convertí en un únic ésser integrat a l'illa.
·
Sobre l'illa
Els creadors han declarat que l'illa té nom propi: Herbert Jablonski. ¿Herbert? Pot ser un homenatge a Herbert George Wells (conegut per H.G.Wells). ¿Jablonski? No s'ha trobat resposta
Hi ha qui diu que és l'Atlàntida....
·
Sobre l'estàtua i el món egipci
La misteriorsa estàtua on resideix Jacob sembla ser de procedència egípcia. A la mà de l'estàtua podem veure l''anj' o 'creu de la vida', el símbol de la vida dels egipcis. La presència d'aquest símbol ens remet a temes com la vida i la mort, la condició d'eterna, la recerca de la immortalitat. L''anj' també es relaciona amb el renaixement, amb la deesa Isis i Ossiris. La 'T' de la part inferior d'aquest símbol representaria els atributs sexuals masculins i l'ansa de la part superior del símbol representaria l'úter o pubis de la dona ... passant a simbolitzar, també, la reproducció o unió sexual.
Buscant simulituds de l'estàtua amb deïtats egípcies... podem pensar en:
Anubis: 'Senyor de la necròpolis' o ciutat dels morts, guia l'esperit dels morts a l''altre món'. Anubis també està relacionada amb la resurreció després de la mort
Seth: 'Senyor del mal i les tenebres', déu de la sequera i del desert. Déu de les tempestes, la guerra i la violència. Fou adorat però també temut donada la seva qualitat de protector-destructor. Sethe desenvolupa el paper de germà envejós, representant del mal.
Sejmet: 'la més poderosa', 'la terrible'... símbol de la força i el poder. Deesa de la guerra i la venjança. La seva ira era terrible però per als seus adoradors proporcionava domini sobre els seus enemics i energia per a vèncer la debilitat i la malaltia.... era sanadora.
Tueris: 'la Gran', deesa de la fertilitat, protectora de les embarassades.
·
Sobre el 'fum negre'
Es tracta de la 'criatura' vista més paranormal de Lost... una criatura volàtil, fosca i 'malrotllera' que va per tota l'illa amb males intencions, té records dels habitants de l'illa i és capaç d'alçar i sacsejar persones i coses com si fossin marionetes; no pot creuar valles sòniques. Tot i que no se sap d'on prové tothom li dóna un origen ancestral per vàries representacions en els mural d'un temple antic. Hi ha qui diu que podria estar controlat per AntiJacob o, fins i tot, ell mateix que ha adoptat aquesta forma.
Tot veient el final de la cinquena temporada, el capítol de The Incident, veiem com Juliet es estirada cap a l'interior del forat obert per la taladradora de forma similar a com el fum negre ha estirat a d'altres al llarg de la serie... ¿podria ser que l'incident a més d'alliberar l'energia electromagnètica que coneixem hagués creat el fum negre? ¿i que aquest fum fos un munt de partícules metàl·liques desintegrades per la bomba H que es mantenen unides?

Per a acabar, aquí us deixo un vídeo creatiu sobre els moments paranormals que s'han viscut a la serie ... trobaran tots resposta???



(per a veure el vídeo cliqueu aquí)

dilluns, 25 de gener del 2010

CINETURISME A AMSTERDAM

Aquest és un blog amb vocació de servei, les meves visitants fidels ho saben de sobra ... avui toca regalet a un 'amiga-blogaire': la Vane !!!. Sí, amics i amigues, la Vane se'ns en va de viatge a Amsterdam i volia anar de cineturista.... quines pelis s'han filmat a Amsterdam??? Tot seguit trobareu la resposta...

Films que tenen localitzacions a la 'Venècia del nord' no n'hi ha massa... però aquí teniu les que he detectat...


-Diamantes para la eternidad (1971)(Guy Hamilton): Una de James Bond que el porta a Amsterdam ...







-Sweet movie (1974)(Dusan Makavejev)





-Amsterdamned (1987) (Dick Maas): Traduïda com el Misterio de los Canales, amb això ja ho he dit tot...





-Karakter (1997)(Mike van Diem)







-Presa del pánico (1999)(Dick Maas)



-Enigma (2001)(Michael Apted)





-Cazadores de mentes (2003)(Renny Harlin)




-La joven de la perla (2003)(Peter Webber), la ciutat de Veermer il·lustra el film i els seus quadres els podem admirar al Rijkmuseum.




-Ocean’s Twelve (2004): Escenes filmades al Bar Dampkring, en el seu Coffeshop, a Prins Hendrikkade, 10-11.




-Hostel (2005)(Eli Roth): D'un alberg d'Amsterdam arrenca l'acció ...




-Ronda de noche (2006)(Peter Greenaway): El famós quadre de Rembrandt, la joia del Rijkmuseum ... filmat per Greenaway.


Apa, Vane.... se t'ha girat una feinadaaaaaaaa ... com les vulguis veure totes abans d'anar!!!
El més complicat és detectar exactament en quina part de la ciutat s'han filmat, ens pot ajudar la fantàstica web: filmaps, on ens marca el cartell del film en el lloc exacte de la ciutat d'Amsterdam, aquí hi ha una -petita- captura d'imatge:


Ah! Vane, una visita cinèfaga obligada és el Film Museum, el museu del cinema, pel que sembla és força interessant.

BON VIATGE !!!
·

divendres, 22 de gener del 2010

CINETURISME !!!

·
Aquesta modalitat de turisme ja fa temps que funciona -de forma particular o més organitzada a nivell d'agència de viatges- però d'un temps cap aquí està captant nous adeptes o, simplement, s'està posant de moda ... (el Ciutadà K va dedicar-li un post 'cineturístic' a la super-Polita perquè marxava a Nova York, recordeu?). Si l'any 1999 només hi havia 3 agències que s'hi dedicava, actualment, n'hi ha més de 100 !!.
·
Com el seu nom indica el 'Cineturisme' és la persecució de localitzacions cinematogràfiques 'around the world' ... òbviament, es tracta d'un 'esport' adreçat a persones que tinguin un punt de cinefàgia i gotes de mitomania, perquè si no és així la gent no ho entén i es pregunten quin gràcia té plantar-te davant de l'aparador de Tiffany 'cual' Audrey Hepburn? o prendre un cafè on treballava Amélie a Montmartre? t'aporta alguna cosa? ... per als mitòmans se'ns fa difícil contestar aquestes preguntes, es tracta d'una plaer indescriptible (però és que pot algun plaer ser realment i objectivament descriptible???!!!... 'lo dejo sobre la mesa').
·
I és que s'han fet enquestes que certifiquen que les persones triem unes destinacions turístiques en concret després de veure alguna pel·lícula... i tant ens fa si quan arribem -òbviament!- aquell lloc -carrer, ciutat, plaça...- no és tan glamourós com a la pantalla, 'estem allà' ... i això ja és suficient!!!. Aquestes mateixes enquestes ens delimiten el perfil prototípic del 'cineturista': persones entre 25 i 55 anys, el 90% amb un cert nivell cultural i que, en la seva majoria, treballen en el sector serveis, més de la meitat viatja en parella (alguns/es li donen un aire romàntic a l'experiència).
·
D'exemples cinèfags n'hi per donar i regalar: La Dolce Vita (Fellini) i la vida nocturna de Roma (bañito en la Fontana di Trevi, inclosa), Lisbon Story (Wenders) i uns màgics carrers de Lisboa , Una habitación con vistas (Ivory) i una Florència que col·lapsa els sentits, Manhattan (Allen) i una ciutat transformada en un personatge més, Frenético (Polanski) i un París tan espectacular com inhòspit, Entre Copas (Payne) i les vinyes de Califòrnia, El señor de los anillos (Jackson) i els paissatges de Nova Zelanda...
·
Moltes ciutats s'han apuntat al cineturisme ofeint un ventall de serveis, com per exemple: l'entitat de promoció turística Movie Map de Londres, l'agència On Locations Tours de Nova York, l'associació Campania Movie Tour d'Itàlia... però, qui s'emporta la palma és la xarxa social sobre el tema: movieandgo, es tracta d'un punt de contacte per a trobar milers de localitzacions on s'han filmat escenes de films o series de TV, on pots trobar viatges organitzats al voltant d'alguna peli en concret, les opinions dels usuaris en el foro, la recerca per països i ciutats... un meravella !!! entreu-hi, entreu-hi....

El rànking de les 10 localitzacions més populars són:
1- El Kaz's Delicatessen de Nova York, local on Sally (Meg Rayan) simulava l'orgasme de Cuando Harry encontró a Sally.
2- La Cinquena Avinguda de Nova York i el Tiffany de Desayuno con diamantes.
3- El passeig de Rodeo Drive Beverly Hills, Los Ángeles, de Pretty Woman.
4- El barri de Montmartre d'Amélie.
5- El teatre Moulin Rouge de Moulin Rouge.
6- El pantà de Ceresole Reale a Turín d'Italian Job.
7- El districte muntanyós de Salzkammergut a Salzbur (Austria) de Sonrisas y Lágrimas.
8- El canyó de Utah del final de Thelma y Louise.
9- El litoral de Bells Beach a Victoria (Austràlia) de Le llaman Bodhi.
10- La platja de Laughing Waters a Jamàica on Ursula Andress sortia en bikini a James Bond contra el Doctor No.

(Font: enquesta de Thomson Holidays, 2004)

dijous, 21 de gener del 2010

LA BIEN QUERIDA

Gran Descobriment Musical !!! LA BIEN QUERIDA ... o la sra. Ana Fernández-Villaverde (que és el mateix) va nèixer a Bilbao però resideix a Madrid, filla de pintora i guitarrista de boleros... fins ara es guanyava la vida com a pintora, a més de dissenyar-se la seva pròpia roba.

Com també li succeí a Russian Red, La Bien Querida va ‘penjar’ la seva maqueta musical al Myspace, es tractava d’un conjunt de cançons que comptaven només amb la seva veu (preciosa) i una guitarra acústica... i va aconseguir que fos escoltada més de 100.000 cops, després vingué un contracte amb una productora (Elephant)... per fi, ha pogut veure la llum el primer -i esperadíssim!- LP: Romancero... cançons fresques, quotidianes que ens parlen de les alegries i les decepcions de l’amor.... però aquest LP ens arriba amb l’embolcall musical de David Rodriguez (músic del grup Beef -entre d’altres- i parella d’Ana)... i quin embolcall!! Música elaborada, rica, plena de matissos, aires aflamencats, tocs kitsch i moltes evocacions, gràcies –en bona part- a la participació de Mohame Soulimane (de l’Orquestra Àrab de Barcelona). Aquells que valoraven la senzillesa de La Bien Querida al myspace s’han sentit defraudats pel barroquisme d’aquest primer LP ... jo, senzilament, el trobo espectacular !!!.

Aquí teniu el vídeo de De momento abril .... no em direu que no és una meravella!!!



(si voleu veure el vídeo cliqueu aquí)
·
(a qui vulgui escoltar més... li puc regalar Romancero en mp3!)

dimecres, 20 de gener del 2010

CONTRA DEU ... (1)

No sé si he estat escollit, però una cosa sí que sé, alguna cosa dec haver après, Quina, Que el nostre déu creador del cel i de la terra està completament boig, Com t'atreveixes a dir que déu està boig, Perquè només un boig sense consciència dels seus actes admetria ser el culpable directe de la mort de centenars de milers de persones i després comportar-se com si res no hagués passat, tret, és clar, que no es tractés de bogeria, la involuntària, l'autèntica, sinó de simple i pura maldat, Déu no pot ser dolent perquè si ho fos no seria déu, per això ja tenim el dimoni, El que no pot ser bo és un déu que mana a un pare que mati i cremi el seu propi fill només per posar a prova la seva fe, això només ho manaria el més maligne dels dimonis, No et reconec, no ets el mateix home que va dormir en aquest llit, va dir lilith, Ni tu series la mateixa dona si haguessis vist el que he vist jo, els infants de sodoma carbonitzats pel foc de déu, Qui era aquesta sodoma, va preguntar lilith, La ciutat on els homes preferien els homes que les dones, I tothom va morir per culpa d'això, Tothom, no es va salvar ni una sola ànima, cap supervivent, Fins i tot les dones que aquells homes menyspreaven, va tornar a preguntar lilith, Sí, Com sempre, les dones per una banda aguanten el xàfec, per l'altra paren la ventada, Sigui com sigui, els innocents ja estan acostumats a pagar pels pecadors, Quina idea més estranya que té el senyor del que és just, La idea de qui no deu haver tingut mai noció del que pot arribar a ser una justícia humana".
Cain, Jose Saramago (2009:106-107)

Jehová, que de todos los buenos dioses que han sido adorados por los hombres es ciertamente el más envidioso, el más vanidoso, el más feroz, el más injusto, el más sanguinario, el más déspota y el más enemigo de la dignidad y de la libertad humanas, que creó a Adán y Eva por no sé qué capricho (sin duda para engañar su hastío, que debía de ser terrible en su eternamente egoísta soledad, o para procurarse nuevos esclavos), había puesto generosamente a su disposición toda la Tierra, con todos sus frutos y todos los animales, y no había puesto a ese goce completo más que un límite. Les había prohibido expresamente que tocaran los frutos del árbol de la ciencia. Quería que el hombre, privado de toda conciencia de sí mismo, permaneciese un eterno animal, siempre de cuatro patas ante el Dios eterno, su creador y su amo. Pero he aquí que llega Satanás, el eterno rebelde, el primer librepensador y el emancipador de los mundos. Avergüenza al hombre de su ignorancia y de su obediencia animales, lo emancipa e imprime sobre su frente el sello de la libertad y de la humanidad, impulsándolo a desobedecer y a comer del fruto de la ciencia.(...)

(...) la idea de Dios implica la abdicación de la razón humana y de la justicia humana; es la negación más decisiva de la libertad humana y lleva necesaria a la esclavitud de los hombres, tanto en teoría como en la práctica. (...) Si Dios existe, el hombre es esclavo; ahora bien, el hombre puede y debe ser libre; por consiguiente, Dios no existe. Desafío a cualquiera que sea a salir de ese círculo; y ahora, que se elija.


Mijail Bakunin (1882:10-11; 28-29) Dios y el estado
·

dimarts, 19 de gener del 2010

REIVINDICACIÓ DE KEN LOACH

¿Cuàndo empezó a ser considerado el curita de izquierdas? ¡Ese pesado sermoneador! A los directores prolíficos, y Loach lo es, les suele pasar siempre lo mismo: que sus películas acaban por parecerse a los vagones del metro, que si te pierdes uno, sabes que el siguiente llegará pronto. Ocurre con Woody Allen, por ejemplo. Pero Allen, a diferencia de Loach, no ha perdido nunca el cariño de eso que podríamos definir como el inconsciente colectivo cinéfilo. Uno diría que, después de tantos años, a Loach se le niega el estatuto de director venerable, y eso que no para de ganar premios. El último, el reconocimiento a toda su carrera por parte de la Academia del Cine Europeo, que el director británico recogió emocionado, de manos de Wim Wenders, el pasado diciembre.

Salvador Llopart a Culturas,
La Vanguardia, 13/01/10
·
·

PREMIS GLOBUS D'OR I NOMINACIONS PREMIS GOYA 2010

·Avui va de premis !! La matinada del diumenge es van entregar els premis Globus d'Or (ja sabeu aquells premis que són 'antesala dels Oscar' ... frase que, de tan sobada, fa angúnia dir-la.... però la continuem dient, ves!) i la setmana passada ens van confirmar quins són els nominats per als premis Goya ...
·
Globus d'Or 2010
Es tracta dels premis que atorga la premsa estrangera acreditada a Hollywood, es van crear l'any 1944 i a partir de 1956 es van incloure els premis a series i pel·lícules de televisió.

·
Els guanyadors/es d'aquest any són:

  • Pel·lícula dramàtica: Avatar
  • Actriu dramàtica: Sandra Bullock (The Blind Side)
  • Actor dramàtic: Jeff Bridges (Crazy Heart)
  • Pel·lícula Musical o Comèdia: Resacon en las Vegas
  • Actriu Musical o Comèdia: Meryl Streep (Julie&Julia)
  • Actor Musical o Comèdia: Robert Downey Jr. (Sherlock Holmes)
  • Actriu Secundària: Mo’nique (Precious)
  • Actor Secundari: Christoph Waltz (Malditos Bastardos)
  • Director: James Cameron (Avatar)
  • Guió: Up in the air (Jason Reitman y Sheldon Turner)
  • Pel·lícula llengua estrangera: La cinta blanca (Michael Haneke)
  • Pel·lícula d’animació: Up
  • Cançó original: The Weary kind (de Crazy Heart)
  • Banda Sonora: Up (Michael Giacchino)
  • Premi Cecil B. Demille: Martin Scorsese
Cap dels dos ‘Pe’ es va emportar premi: Ni la Pe (nélope) i el Pe (dro) .... tampoc no pot ser cada any, no??? En quant als Globus d’Or de la televisió ens alegrem dels premis a Michael C. Hall i John Lithgow per la seva feina a Dexter.
El que no m'agrada gens són els premis a Avatar (a mi no em va agradar, ho sento!)... però ho compensa els que sí, m'agrada que hagin premiat a Jeff Bridges, Robert Downey Jr., Up, La Cinta Blanca ... però sobretot, sobretot, a Christoph Waltz !!! està espectacular a Malditos Bastardos!!


Goya 2010, nominacions
La setmana passada s'anunciaven els/les nominats/des als premis Goya per a aquest any... fem apostes?? Jo he ressaltat amb negreta allò que penso que guanyarà ... Les nominacions de les categories més importants són:



  • Millor pel·lícula: Celda 211 / Agora / El secreto de tus ojos / El baile de la victoria
  • Millor direcció: Alejandro Amenabar / Juan Jose Campanella / Daniel Monzon /Fernando Trueba
  • Millor Actriu: Penélope Cruz (Abrazos Rotos)/ Lola Dueñas (Yo también) / Maribel Verdú (Tetro)/ Rache Weisz (Agora)
  • Millor Actor: Ricardo Darín (El secreto de tus ojos)/ Antonio de la Torre (Gordos)/ Jordi Mollà (El cónsul de Sodoma)/ Luis Tosar (Celda 211)
  • Actriu Revelació: Nausicaa Bonin (Tres días con la familia)/ Leticia Herrero (Gordos)/ Blanca Romero (After) / Soledad Villamil (El secreto de tus ojos)
  • Actor Revelació: Alberto Ammann (Celda 211)/ Fernando Albizu (Gordos)/ Gorka Otxoa (Pagafantas)/ Pablo Pineda (Yo también)
  • Actriu de Repartiment: Pilar Castro (Gordos)/ Marta Etura (Celda 211)/ Vicky Peña (El cónsul de Sodoma)/ Veronica Sanchez (Gordos)
  • Actor de Repartiment: Raul Arevalo (Gordos)/ Carlos Bardem (Celda 211)/ Ricardo Darín (El baile de la victoria)/ Antonio Resines (Celda 211)
  • Direcció Novell: David Planell (La vergüenza)/ Borja Cobeaga (Pagafantas)/ Mar Coll (Tres días con la familia)/ Antonio Naharro i Alvaro Pastor (Yo también)
  • Guió Adaptat: Celda 211 / El baile de la victoria / El cónsul de Sodoma/ El secreto de tus ojos
  • Documental: Comicos / Garbo, el hombre que salvó el mundo / La mirada de Ouka Lele / Ultimos testigos: Fraga Iribarne y Carrillo
  • Pel·lícula Hispana: Dawson, isla 10 / Gigante / El secreto de tus ojos / La teta asustada
Què? algú/na s'anima a dir la seva llista de guanyador???
··

dilluns, 18 de gener del 2010

VIGGO MORTENSEN PARLA EN CATALÀ !!!!

·
En la darrera gala de cloenda i entrega de premis del Festival de Cinema de Sitges'09 se li va entregar un premi honorífic al sr. Viggo Mortensen ... el Ciutadà K hi era i va enregistrar que bé parla el català ... aquest mostra de respecte mereix un aplaudiment, no trobeu? (apart de perquè és guapo, és clar!)

(si voleu veure el vídeo cliqueu aquí)

diumenge, 17 de gener del 2010

LES 50 MILLORS PELIS DE LA DECADA

·
Sí fa uns dies parlàvem dels 50 millors àlbums de la dècada... La Vanguardia va recollir, també, l’opinió de crítics cinematogràfics per a que fessin la tria de les 50 pelis més rellevants de la primera dècada del segle XXI (del 2000 al 2009)... hi estem d'acord?
·
Aixì doncs, en el lloc número....
·
10: DOGVILLE (Lars von Trier, 2003)
09; UN HOMBRE SIN PASADO (Aki Kaurismaki, 2002)
08. EL PIANISTA (Roman Polanski, 2002)
07. DESEANDO AMAR (Wong Kar Wai, 2000)
06. MILLION DOLLAR BABY (Clint Eastwood, 2004)
05. 4 MESES, 3 SEMANAS, 2 DIAS (Cristian Mungiu, 2007)
04.CACHE-ESCONDIDO (Michael Haneke, 2005)
03. LA VIDA DE LOS OTROS (Von Donnersmarck, 2006)
02. GRAN TORINO (Clint Eastwood, 2008)




01. SARABAND (Ingmar Bergman, 2003)


(Jo, en general, sí... però m'ha mancat algun Kim Ki Duk... Hierro 3, per exemple...)
(publicat a La Vanguardia, 25-26/12/09)

divendres, 15 de gener del 2010

SR. IVAN ZULUETA

(1943-2009)
·
Amb només 66 anys va morir -un dia abans d’acabar el 2009- el director més estrany i fascinant del cinema espanyol, i ho és per haver dirigit la pel·lícula que és un referent de la modernitat en el cinema: Arrebato, un experiment ‘raro, raro’, molt valorat internacionalment.
·
Arrebato fou la ÚNICA peli d’aquest director, estrenada el 1980 i que durà només 2 setmanes en cartelllera... fèu aquella i no en fèu cap altra...
·
El sr. Zulueta va nèixer a San Sebastián i era fill d’un dels directius del Festival de Donostia... però ell estudià disseny gràfic en els ’60 a Berkeley (California), allà experimentà amb la psicodelia, les polaroid i el Super 8 (les drogues, el sexe i el rock simfònic).... l’any 1964 comença a l’Escola Oficial de Cinematografia, no aconseguí el títol i el seu primer film (Un, dos, tres al escondite inglés) la va signar Jose Luis Borau (professor seu) perquè el sr. Zulueta no era oficialment director de cinema... durant 10 anys realitzà curtmetratges experimentals i diverses col·laboracions (amb Almodóvar, per exemple), el 1979 emprén la seva gran obra... intepretat per Eusebio Poncela (alter ego del director) i Cecilia Roth... en una història sobre addiccions, vampírica... autobiogràfica...
·
Arrebato no va tenir cap ressó de públic i el sr. Zulueta desaparegué de l’escena pública (dedicant-se a dissenyar cartells de cinema per a altres directors)... i l’any 2000 fou reivindicada (amb un premi) la seva imprescindible aportació a la història del cinema modern... Arrebato és tota una obra de culte, i si no l'heu vist, ja trigueu !!!