HISTORIA D'UN MOMENT D'INTHIMNITAT ...
Fa uns dies us parlava del treball de Peter Szendy i el seu concepte d''Inthimnitat' (himne+intimitat), sobre com la música acompanya, es lliga i conforma la banda sonora de la nostra vida i es transforma en autèntics himnes.... doncs avui us vull explicar un moment d'Inthimnitat del Ciutadà K.
·
A finals dels '80, en l'eclosió de la fundacional 'ruta del bakalao', en els dies en que 'temples de la música' com l'Spook, la Chocolate (a Vàlència) o la Metro (a Amposta) marcaven la pauta musical de l'adolescent Ciutadà K. Hi havia moltes cançons i grups musicals que es quedaren a viure en la consciència, a la majoria els hem seguit la pista, hem mantingut la flama de la devoció, com The Cure, Depeche Mode, U2, New Order -encara que hagin desaparegut- com Joy Division. Cançons que, acompanyats de la indumentària del moment -gavardina negra fins als peus i cabell exageradament crepat 'a lo Robert Smith'-, provocava hores i hores de ball interminable, desbocat, extasiat al mig de la pista (pista, pista, necessito pista!). .
Lògicament, però, hi ha moltes cançons d'aquells 'dies de discoteca' que no vaig arribar mai a saber-ne el nom, ni el grup, ni res. Segurament, moltes les he oblidat, però hi ha algunes -com la que us parlaré avui- que porta més de 20 anys arrapada en la zona cerebral del meu cap dedicada a la música ... i en molts cassettes (eh, Carol?).
·
En aquell moment no sabia ni com es deia, quan coincidia amb algun Dj o entès musical li tararejava el meu pèssim: 'ich lib si oh, oh, oh'... per si em podia dir a què corresponia, de qui era ... porto 15 anys sense èxit .... fins la setmana passada !!!
·
Estava escoltant l'Spotify (quin gran invent!) i vaig triar Nouvelle Vague, un genial grup que es dedica a versionar cançons dels anys '80 i new wave a ritme de bossanova... pels seus LP hi desfilen amb la dolça veu de la cantant peces de The Cure, Joy Division, New Order, Simple Minds.... oh! amb ells la nostàlgia musical està garantida.... però re-visada, actualitzada, posada al dia. Escoltant Bande à part (2006) una cançó sobresurt per damunt de les altres .... EISBÄER del grup Grauzone. En moments com aquests és quan entens perfectament l'efecte 'magdalena de Proust'... en sentir la música s'obrí una porta en el record... Eren ells !!! Gràcies a 'sant Google' els 15 anys d'espera havien acabat !!! .... Grauzone ('zona gris' en alemany) fou un grup suís de la zona pròxima a alemanya que el 1981 van editar un maxi-single: a la cara A, Eisbäer; i a la cara B, Film 2 i Ich Lieb Sie ... SÍ, ERA ELLA !!!! . Aquest 'maxi' a data d'avui encara és punxat, escoltat i ballat com si fos de temporada, per a molts crítics musicals és una peça a-temporal (¡toma ya!). El grup es desintegrà en el 1983 però en el 1998 la discogràfica va treure el disc Die Sunrise Tapes amb aquelles tres peces i 13 més que tenien en un calaix ... ·
Així que, amics i amigues, des del dia que vaig aconseguir gaudir d'aquest moment d''inthimnitat' amb l'Ich Lieb Sie dels Grauzone ... sóc una mica més feliç !!!
·
Ai, aquí us deixo amb un vídeo del meu himne musical personal:I si a algú o alguna, com a mi, li porta records tot plegat, adjunto el seu hit Eisbäer (en subtítols):
3 comentaris:
Bon dia ciutadà i familia,
això a mi em pilla amb una mica de desfàs temporal, probablement es el primer cop que escolto a aquesta gent, però m'ha agradat......
A mi tambè m'ha passat varies vegades això de tenir una muscia dins al cap, però no saber quina es, es una mca frustrant.
bon dia!
A mi també, eh, ciutadà, m'agafa una mica tard, però sona molt 80, s'ha de reconèixer... i que xulo és tenir discs de vinil, oi? Nosaltres tb en tenim a casa :)
I per cert, com es balla aquest tema???
Ai, sí, ja veig que em faig gran ...
escolta vinils és xuli!
I això és balla en plan 'trance', anat, pillat, ... si estés davant li representaria amb molt de gust...
:)
Publica un comentari a l'entrada