dijous, 28 d’octubre del 2010

SR. LLATZER ESCARCELLER

(1914-2010)
·
Aquest senyor forma part -inevitablement- de la meva memòria televisiva. Sense cap mena de dubte podem afirmar que ell era l'AVI de la tele (almenys de la 'teletres'), així, en majúscules. El sr. Escarceller, però, no era un avi qualsevol, d'avi només en tenia l'aspecte, l'envoltori, perquè el seu interior estava ple d'una jovialitat, alegria, empenta, xispa i ritme que ja el voldrien molts joves de 20 anys... El sr. Escarceller, amics i amigues, era una persona juvenil que vivia dins d'un cos de vell, com Benjamin Button ...
·
El sr. Escarceller va nèixer a Ribes de Freser l'any 1914. Quan tenia 44 anys va anar a viure a Barcelona i allà treballava portant una parada de pipes i caramels en el moll. L'any 1974, el director Francesc Betriu es fixà en ell i el contractà per al film Furia española ...el sr. Escarceller tenia 60 anys!
·
Des de llavors va anar enllaçant feines com a actor... però mantenint la parada durant un temps. Va actuar en més de 80 pel·lícules. Apart d'intervenir en d'altres films del sr. Betriu, també participà en pel·lícules de José Luís Cuerda, Antoni Verdaguer, Agustí Villaronga, Antoni Isasi-Isasmendi o Jordi Cadena, entre d'altres. El paper més recordat fou com a pare de Makinavaja a Makinavaja (1992) i Semos peligrosos (1993) i el Makinavaja (1995) de la televisió.
·
Però quan es fèu realment popular fou en entrar en els programes de televisió: a Filiprim (1986-1989), Tres i l'astròleg (1984) i Un, dos, tres... responda otra vez (1993-1994). També actuà en el TNC amb l'obra Els gegants de la muntanya (1998-1999) i col·laborant amb el mestre Rubianes a Rubianes solamente (2003)
·
Una persona entranyable molt i molt estimada pels companys/es de professió, que sempre fèu d'actor secundari però que emplenava l'acció com un actor principal.
·
El sr. Escarceller acabava de fer 96 anys ... tot un teenager!
·
·

2 comentaris:

juanitoo ha dit...

OOOOoh, quina gran llastima,
Jo vaig creixer amb aquest bon home a tv3, casi era familia...

Una abraçada!!!

Nur ha dit...

A mi em feia angunia, el trobava lleig i vell( de petita), però era entranyable!