dilluns, 3 de desembre del 2012

SR. JOSE LUIS BORAU


(1929-2012)

Fa un dies moria el director de cinema José Luís Borau. No tingué una carrera massa productiva (9 films com a director), ni signà títols amb grans reconeixements del gran públic. Però la seva feina, no sempre en la primera línia de focus, ha provocat mestratge en cineastes com Ivan Zulueta, Jaime de Armiñán o Manuel Gutiérrez Aragón, per exemple. Si hi ha alguna persona que se li pugui penjar l'etiqueta de 'cineasta total', aquest és el sr. Borau: director, productor, guionista, actor, editor literari, crítíc de cinema, membre de la Real Academia Española de la Lengua i president de l'Acadèmia Espanyola de Cinema.
 
Va nèixer a Saragossa l'any 1929. Inicialment, va estudiar Dret, després va treballar com a crítica de cinema al diari Heraldo de Aragón i s'apuntà a la Escuela Oficial de Cinematogfrafía a Madrid (1957). El seu treball de fi de carrera fou el curtmetratge: En el río (1960). Ell, estigué en la primera generació d'aquesta Escola. El sr. Borau, juntament amb Vicente Aranda, Manuel Gutiérrez Aragón o Jaime Camino foren etiquetats com a Nou cinema espanyol durant els anys '60 i '70.
 
Els seus dos primeres treballs foren un spaghetti western: Brandy (1963); i un thriller: Crimen de doble filo (1965), amb poc èxit comercial. L'any 1967 crea la seva pròpia productota i durant 10 anys filma anuncis, produeix pel·lícules per a altres i és professor de guió a la Escuela de Cinematografía.
 
L'any 1974, dirigeix Hay que matar a B. i el seu èxit arribaria amb Furtivos (1975) protagonitzada per Ovidi Montllor i Lola Gaos, la seva gran obra.
 
Del 94 al 99 va ser president de l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.  El 1995 crea una editorial sobre temes cinematogràfics.
 
El seu darrer film fou Leo (2000) amb la que s'emportà el premi Goya a la millor direcció. El seu cinema ens podia parlar de realisme, sovint cruel i poc esperançador però no és fàcil d'etiquetar-lo en un únic gènere. De fet, la seva personalitat ja era així: Les persones que el coneixien parlen del sr. Borau com una persona polièdrica, amb el seu rictus que semblava sempre enutjat s'amagava una persona càlida i afectuosa; el seu aspecte dur amagava una gran fragilitat. Personalitat irreductible, inquieta, inclassificable ...