L'OBRA DEL SR. PABLO FERRO: L'ART DELS CREDITS

_

Els títols de crèdit dels films són quelcom -tots ho sabem- menystinguts. No som conscients de com ajuden a crear l'estil de la pel·lícula i de que són molt més que un simple embolcall.

 

Tot i que el geni indiscutible de l'art dels crèdits és el sr. Saul Bass, el sr. Pablo Ferro estaria molt a prop d'aquest. 

El seu segell està a Psicosis, Bullit, La Naranja Mecánica, L.A. Confidential, Dr. Strangelove o Men in Black, per exemple.

 

 

I és que l'obra del sr. Ferro dóna per a una pel·lícula, però la seva vida, també. Va marxar de Cuba per a instal·lar-se a Califòrnia amb tota la família i d'allà anava on la feina estigués; a Londres, per exemple, si així li demanava el sr. Kubrick. Això sí, sempre amb tota la família, com una pinya.

 

 

El sr. Richard Goldgewicht (2002) li va dedicar un documental al sr. Ferro, amb el títol de 'Pablo' i ara ens arriba la seva edició en DVD. Es tracta d'un film molt creatiu, en el que es combina animació i imatge real i s'aproxima a la vida i obra del sr. Ferro de forma desenfadada i amb cert aire de comicitat.

 

 

 

Aquí teniu el tràiler del documental que us deia: Pablo

 

S'APROXIMA EL FESTIVAL DE SITGES 2014

_

Ahir es va presentar el cartell del proper Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2014. Fent l'habitual roda de premsa que significa el tret de sortida del festival, el seu director -Angel Sala- va exposar les línies generals de la 47ena. edició del Festival de Sitges.

El leitmotiv d'aquest any serà el territori dels somnis i com aquests es traslladen en les produccions audiovisuals, com molt bé il·lustra el cartell (amb clares referències amb Up de Pixar) realitzat per l'empresa CHINA.

Apart de les seccions de cada any, s'incorpora la Blood Window (al voltant del cinema fantàstic emergent vingut de Sud-Amèrica).

El Festival de Sitges serà del 03 al 12 d'octubre i el film d'inauguració serà l'esperada REC 4: Apocalipsis, de Jaume Balagueró.

De moment, poca cosa més sabem de la programació que ens espera, al llarg dels propers mesos s'anirà desvetllant...

Aquí us deixo el tràiler de REC 4: Apocalipsis.

SRA. HUMA

 

 

(2000-2014)

 

Amics i amigues, avui és un dia trist: Huma ha mort. Després de 14 anys amb nosaltres ha marxat de forma ràpida, fulminant...

 

Vas arribar petita com un cigronet però ben aviat et vas fer gran i gran, tan gran que molts convidats a casa ens preguntaven si tenies un embaràs perpetu. Tenies el teu caràcter, reinvindicaves la teva personalitat, volies el teu espai

-com a bon felí- però també ronronejaves exigint carícies

(només quan tu volies, això sí!).

 

Vas demostrar estimar a les teves germanes Gora i Lila molt més del que mai t'ho van arribar a demostrar elles.

 

Tenies una paciència infinita amb tots els convidats canins que entraven a casa, molta més paciència de la que demostrava jo quan et pixaves al llit o al sofà.

 

Un trosset del nostre cor familiar és per a tu, per sempre.

 

Bon viatge, Huma!

 

Vinga, que Gora t'està esperant!

 

 

 

 

SR. GLEEN EDWARD MCDUFFIE

(1927-2014)

Fa uns 4 anys (sí amics i amigues aquest blog també es fa gran) us vaig explicar la història d'un dels petons més populars del a història de la fotografia, el The Kiss del sr. Eisenstaedt en aquest post. Es tracta de la foto feta un 14 d'agost de 1945 en la que fruit de l'alegria pels carrers de Nova York, un soldat i una infermera es feien un petó improvisat, espontani. La infermera -la sra. Edith Cullen Shain, que va morir pocs mesos després de publicar el post- va estar mooooolts anys buscant el noi que la va besar. El passat 09 de març moria l'altre protragonista de la fotografia, el misteriós soldat.

El sr. McDuffie era el soldat de la marina que en assabentar-se que la guerra havia acabat i que el seu germà gran seria alliberat del camp japonés on estava presoner no va poder aguantar-se de sortir al carrer i besar a la primera noia que trobà, la jove Edith Cullen, infermera... "La vaig mirar somrient i la vaig besar. No ens vam dir ni una paraula", afirmà el protagonista quan  va descobrir la fotografia 20 anys després. El 2007 es va decidir a desvetllar que ell era el soldat besador, desbancant a la resta d'impostors que s'havien adjudicat el protagonisme. Un artista forense en va certificar l'identitat.

Ai, l'amor ...

 

 

 

WAN TUN DE BALDANA A LA MURAKAMI (CREA/PETIT CAFE)

_

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ha organitzat un concurs ben original: Gust de Revetlla. Es tracta d’agafar un llibre de la biblioteca i inventar-ne un recepta inspirat en el mateix. No hi ha més directrius, es tracta de posar-li imaginació i creativitat. El resultat (la recepta) s’havia de descriure en la sol·licitud de participació i s’havia d’acompanyar amb un vídeo d’un màxim de 90 segons on hi sortís el plat acabat i el llibre en el què es basa la recepta.

 

A CREA -que li agraden els reptes- s’hi ha apuntat amb la col·laboració d’una gran cuinera: Isabel Alejos, que porta tants anys al capdavant del Restaurant Petit Café (a Amposta). Ella n’ha posat la recepta i nosaltres el vídeo … i plegats: Wan Tun de Baldana a la Murakami, un intent de sintetitzar en imatges el darrer llibre de Haruki Murakami i donar-li forma de plat (espero que aquells i aquelles que l'heu llegit 'pilleu' les referències).
 

El resultat del concurs? ho sabrem la vigília de Sant Jordi, el 22 d’abril.

 

“Wan Tun de Baldana a la Murakami“:

 

- Ingredients: Baldana, Pebrot vermell, Carxofa, Alls tendres, Oli, All. Pasta Wan Tun, Aigua de mar,Gelatina

 

- Preparació: Coem els wan tun 5 minuts en aigua bullint. Sofregim la baldana, la carxofa i els alls tendres i farcim els wan tun. Fem un all-i-oli i l’emulsionem amb el sifó per donar-li l’aspecte d’escuma. Hem escalivat els pebrots i fet una base de gelatina, tallant-t’ho en forma de petits daus. Hem fet un fumet en aigua de mar com a base del plat i hem afegit la resta per a donar-li l’aspecte definitiu.

CARTELLS DE PELIS... LITERALS

_

Com el nom del post indica es tracta de dibuixar cartells que responguin literalment al títol del film. En aquesta galeria en trobareu més, a mi m'han fet gràcies aquests tres...

 

ANEM AL CONCERT DE ELS AMICS DE LES ARTS

_

Generalment, no ens toca mai res, però ves per on! la Núria va contestar a un concurs de Els Amics de les Arts en les que es sortejaven entrades dobles per a la pre-estrena del seu nou disc en un concert a l'antiga fàbrica Damm de BCN.

 

Avui a les 19:00 veurem i escoltarem com sona en directe NOMÉS D'ENTRAR HI HA SEMPRE EL DINOSAURE.

Ells mateixos -en el seu blog- ens expliquen què faran a la pre-estrena que es podria seguir en streaming: "La idea és fer un acte d’1 hora (suposem que amb la xerrera que portem s’allargarà una miqueta més, però intentarem mantenir el ritme). Parlarem de com Els Amics de les Arts creem les cançons. Us ensenyarem els origens, els fonaments de com es van muntant mica en mica. Traurem les notes de veu dels mòbils cantades en els llocs més inusuals i escoltarem melodies fetes amb lalala’s o amb un esplèndid anglès inventat (waxikei). Entre explicació i explicació intercalarem en primícia cançons en directe del nou disc. Aprofitarem també per ensenyar-vos imatges inèdites del procés creatiu i resseguirem un cançó en vídeo des del local d’assaig fins als últims rissos als Estudis Ground. I no ens n’hem pogut estar nois. També estem preparant un powerpoint (com ens agraden!). I tot conduit de la mà del gran Ramon Gener"

 

AL SOLDADO INTERNACIONAL CAÍDO EN ESPAÑA

Si hay hombres que contienen un alma sin fronteras,
una esparcida frente de mundiales cabellos,
cubierta de horizontes, barcos y cordilleras,
con arena y con nieve, tú eres uno de aquéllos.

Las pstrias te llamaron con todas sus banderas,
que tu aliento llenara de movimientos bellos.
Quisiste apaciguar la sed de las panteras,
y flameaste henchido contra sus atropellos.

Con un sabor a todos los soles y los mares,
España te recoge porque en ella realices
tu majestad de árbol que abarca un continente.

A través de tus huesos irán los olivares
desplegando en la tierra sus más férreas raíces,
abrazando a los hombres universal, fielmente.

 

Miguel Hernández (1937)

Viento del pueblo

 

(imatge del rodatge de La Fatarella 1938)