dimarts, 30 de setembre del 2014

SITGES'14 (1): CAP A SITGES 2014... ACREDITAT!!

Amics i amigues, estem ja a les portes del Festival de Sitges 2014. El proper divendres 03 d'octubre tindrà lloc la inauguració i durant 10 dies la Vila de Sitges es plenarà de crítics, cinèfags, frikies, directors i altra fauna cinematográfica per a gaudir del nostre Festival.
 
El Ciutadà K hi será, i tant que sí!, com ho ve fent des de l'edició de 1989 ... però la novetat d'aquest any és que hi anirem ACREDITATS. Gràcies a la col·laboració del programa En Construcció (d'Amposta Ràdio) i del seu presentador/director: el sr. Jordi Galo. Durant els dies del Festival realitzarem connexions en directe per a donar cobertura de les pelis que veurem, de les personalitats en les que ens creuarem i de tota la vidilla que tindrà lloc durant el Festival.
 
Aquest Sitges'14 ve carregat de ...
  • Films esperats: Godard (Adieu au langage), Cronenberg (Maps to the Stars), Glazer (Under The Skin), Satrapi (The Voices), Du Welz (Allelluia), Bustillo & Maury (Aux yeux des vivants), Mitchell (It Follows), Balagueró (Rec 4: Apocalipsis), Ho-Cheung (Aberdeen), Miike (The Mole Song: Undercover Agent Reiji), Ki-duk (One on One), Yoshida (The Torture Club), Kent (The Babadook), Ibáñez (Autómata), Arnby (When Animals Dream), Dupieux (Réalité), Cahill (I Origins), Weedon (Sword of Vengeance), Dante (Burying the Ex), Smith (Tusk), Todorovic (Nymph)...
  • Televisió: Games of Thrones, Gotham, Fargo, Big Bang Theory, Utopia, The Darkside, The Knick, ...
  • Homenatges: A Roland Emmerich (l'homes que ha destruit més cops els EEUU a la pantalla), A María Kosty, A Antonio Banderas...
  • Personalitats: Pablo Helman (supervisor d'efectes visuals de Spielberg o Lucas), Antonio Banderas, Joe Dante, Teresa Gimpera, Ariadna Gil, Alex de la Iglesia, Mike Cahill, Jaume Balagueró, Rodrigo Cortés, ...
  • Exposicions: REC:una saga indomable, Cannon Films: Action Factory, Carn i Ferro: una exposició visual sobre Tetsuo, Miguel Chevalier: Power Pixels 2014,...
Comença el compte enrera ....

 
 

dilluns, 22 de setembre del 2014

PER MOLTS ANYS, LOST !!!


Avui, fa 10 anys que s'emetia el primera capítol de la -ja mítica- Lost. Un 22/09/04 a la cadena ABC començaven els primers minuts de la sèrie, amb un Jack a terra mentres obria els ulls ... Jack tancaria els ulls el 23/05/10 -dia que s'emeté el darrer capítol- després de 6 temporades i 121 capítols. Al Ciutadà K, en vam fer, fins i tot, una sèrie de post (Lostmania)
 
10 anys de la millor sèrie del món mundial...

10 anys...
   ... de fum negre
   ... d'incògnites per resoldre
   ... del 'Not Penny's Boat'
   ... de l'amor de Penny i Desmond
   ... de la complexitat de Linus
   ... de la fascinació per Locke
   ... dels dubtes de Jack
   ... de 'Los Otros'
   ... de les canallades de Swayer
   ... de que se t'encongeixi el cor en sentir els primers acords del tema principal de la sèrie.
    .
  

dijous, 18 de setembre del 2014

ENTREVISTANT A LA SRA. ALBERTI I AL SR. SAINZ

En el passat FangoFest, Festival de Cinema de Terror, Fantàstic, Gore i Animació d'Amposta vam poder gaudir d'una gran quantitat de curtmetratges i llargmetratgesde de gènere. És una fantástica proposta per a retrobar-te amb aquell tipus de cinema -sovint caspós, sovint de sèrie B- que mai pots gaudir als cinemes -diguem-ne- comercials.
 
La proposta FangoFest no és només una  mera projecció de films sinó que vol ser una punt de trobada per a les persones que ens animem a realizar productes audiovisuals... i una oportunitat per a conèixer persones vinculades en el món del cinema gràcies als convidats especials. Si l'any passat vam poder veure i escoltar al sr. Nacho Cerdà, aquest any hem pogut gaudir de dos veterans de la cinematografia de la penínsul·la: el sr. Salvador Sainz i la sra. Sandra Alberti.
 
El primer, és un rostre conegut de les comèdies catalanes de principis dels '90, a més d'escriptor d'una de les poques novel·les sobre un vampir propi i català (Estruch), de realitzador i guionista, és blogaire i de les poques persones que pot dir que ha treballat al costat de Narciso Ibáñez Serrador, tota una referència del gènere. Ens els darrers anys, ha participat com a actor en diversos curts (últimament, en diferents treballs de l'amic David Hidalgo) i ha dirigit un curt que està en post-producció: Cenizas bajo el mar.  Personatge polifacètic, hiperactiu i complex, el sr. Sainz.
 
La segona, és una de les muses del cinema eròtic de finals del '70, just quan 'desapareixia' el franquisme i el cinema s'obria a l'alliberament de veure pit i cuixa en pantalla...era ben igual el gènere del film (fos romàntic, comèdia o de terror) la´qüestió era que la protagonista o protagonistes s'havien de despullar. La seva fou una trajectòria limitada a nivell cinematogràfic però de gran ressonància popular i mediática i protagonista de dos films de culte de l'epoca -Escalofrío i Trauma- a més de portada en diverses ocassions d'Interviú o Fotogramas. En l'entrevista amb la sra. Alberti (tota una senyora que reafirma la dita de quien tuvo... retuvo) ens va desvetllar que participar en el cinema 'S' ni era tan divertit, ni eròtic, ni sensual com es podria semblar i que de 'contacte' ni havia ben poc...
 
La sra. Alberti i el sr. Sainz ens donaren petites lliçons de Vida i de Cinema...
 
Aquí teniu uns fragments de la xerrada amb la sra. Sandra Alberti, gentilesa del sr. Sainz. I les fotos del post són de Migui Beltran.









dimarts, 16 de setembre del 2014

ELS GOSSETS DEL SR. JEFF KOONS

El pare del Puppi del Museu Guggenheim de Bilbo, el de les fotos pujades de to amb la seva ex-: la Cicciolina (ejaculacions incloses), el sr. Jeff Koons s'ha convertit en l'artista viu més cotitzat del món gràcies als seus 'gossets globus' d'acer innoxidable. Es tracta d'una sèrie de diferents colors d'aquests gossets ben brillants que han arribat a ser comprats per 55 milions d'euros.

El sr. Koons ja fa temps que representa l'artista empresari conscient de la importància del branding i de la marca personal. Nascut a Pennsilvània però resident a Nova York des dels '70 del segle passat, tot i que va començar com a 'artista bohemi' la seva feina com a corredor de borsa el va fent anar aproximant cada cop més a l'art de luxe i no només això, sinó que en una actitud obsessiva pel perfeccionament l'acer del gos-globus ha estat polit i polit i polit fins aconseguir la brillantor final.... El sr. Koons és l'artista viu més cotitzat del món!!.

dimarts, 9 de setembre del 2014

CIUTADA K I CREA AL V FANGOFEST AMPOSTA

 

 
Els propers 4 dies -del 10 al 13 de setembre- tindrà lloc el Vè FANGOFEST AMPOSTA -Festival Internacional de Cinema Fantàstic, Terror, Animació i Gore (fins ara anomenat Fantastic Gore Festival), organitzat per la productora Kutrefacto i Morartis Films. (aquí podeu veure la programació)
 
Es tracta d’un festival farcit de curtmetratges i films al voltant dels géneres del cinema de terror i fantàstic. Aquest any són més internacionals que mai i han rebut films de 20 països, un total de 292 curtmetratges i 21 llargmetratges que la organització ha reduït a 90 curts i 11 llargs… que són els que podrem gaudir els 4 dies de festival.
 
Aquest any han tornat a convidar a CREA i presentarem Aparent Tranquil·litat (versió cinema mut) en l’apartat ‘Made in Terres de l’Ebre’ que tindrà lloc demà DIMECRES 10/09/14 A LES 20:15, just després de la inauguració del Festival. CREA acompanyarà en aquest apartat ebrenc a: Crown i A la Vora del riu (ambdós de Victor Masip), Un paseo antes del mediodía (Ricard Vives), Entre dos Mons (Lluís Ortega), No llores, mujer (Ulises García i Dani Senar), La consulta del doctor Forcadell (Jordi Galo) i el tráiler de Infección Zombi (Jacint Espuny).
 
En aquesta edició comptaran amb la presència de personalitats com: l’actriu Sandra Alberti (mítica protagonista de Escalofrío de 1978) i Salvador Sáinz, personalitat poliédrica (actor, director, productor, escriptor) vinculat durant els darrers 30 anys en el món audiovisual d’aquest país. Al Ciutàdà K li han demanat que realitzi les entrevistes a les dues personalitats convidades d'aquest any: la sra. Alberti i el sr. Sáinz, i será el proper DISSABTE 13/09/14 a partir de les 18:00.
 
Vinga, va, tothom cap al FangoFest Amposta!! Demà a les 20:00:Inauguració!
 
 

dilluns, 8 de setembre del 2014

REVISITAR CINEMA PARADISO

 
Ha estat una molt bona iniciativa i el millor homenatge que se li podia fer a un film que -malgrat no ser perfecte- va saber connectar amb l'imaginari de totes aquelles persones que estimem el cinema. Cinema Paradiso és un film fet per i per als amants del cinema, sense dissimular-ho. Aquest any es compleix el 25è aniversari de la seva estrena al nostre país i, per només una semana, es podrà veure en pantalla gran.
 
Molts la trobaran sentimentaloide i fácil.... però la música d'Ennio Morricone acompanyant aquesta declaració d'amor al cinema és de les que et calen l'ànima i no et deixen. Fa 25 anys que la vaig veure, ahir hi vaig tornar i la seva capacitat de corprendrem i acaronar-me l'ànima continua intacta. Cinema Paradiso és una meravella llavors i ho és ara ... i el més curiós és que en aquests temps difícils que estem vivint, per a tothom i, especialmente per a la cultura; quan està a l'ordre del dia el tancament imparable de sales de cinema veure el final del film encara commou més.
 
Si no l'heu vist: ja trigueu! Si la vau veure: torneu-hi!
 
Cinema Paradiso és un regal ...
 

divendres, 5 de setembre del 2014

METAMORFOSIS AL CCCB: STAREWITCH + SVANKMAJER + QUAY BROS.



Aquest diumenge finalitza una de les exposicions més interessants -cinematogràficament parlant- que s'han realitzat a Barcelona. Es tracta de Metamorfosis, visions fantàstiques de Starewitch, Svankmajer i els germans Quay  al CCCB. En ella s'hi recull l'obra de 3 artistas imprescindibles del cinema d'animació: Ladislas Starewitch (1882-1965, polonés), Jan Svankmajer (1934, txec) i els germans Quay (1947, EEUU). Per primer cop en aquest país una exposició els rendeix l'homenatge que calia.
 
Es tracta de tres creadors independents però que ha estat un gran encert unir-los en una mateixa exposició ja que tots ells comparteixen aspectes com: un univers excèntric en el que hi conviuen la innocència, la crueltat, la màgia i la bogeria. Unes atmòsferes fosques, tenebroses i poètiques.
 
El cinema de tots ells és un cinema de resistència, de narratives poc racionals, fins i tot, amb aires d'anti-sistema i l'animació els permet aquella flexibilitat absoluta que necessiten. L'exposició ens planteja una clarificació de tots els referents que resideixen en l'obra d'aquestes artistes: els contes de fades, el món dels somnis, la ciencia pre-il·lustrada o l'il·lusionisme, per exemple.
 
Ladislas Starewitch. ©Collection Martin-StarewitchLADISLAS STAREWITHC - Mestre en l'animació amb titelles i autodidacte, el seu interés per l'entomologia fou que molts dels seus personatges fossin insectes. Els seus relats agafen faules i contes populars però també narracions pròpies. Malgrat cert reconeixement que va obtenir als anys '20 i '30 del segle passat, va morir l'any 1965, en l'oblit. L'han reivindicat autors com Nick Park, John Lasseter, Tim Burton o Wes Anderson. Per al sr. Svankmajer és el "Mélies de l'animació", per als germans Quay, un mestre.
 
Jan Švankmajer. Cortesia d’Athanor Ltd. Film Production CompanyJAN SVANKMAJER  - La seva obra no només abraça l'animació, és tot un autor irreverent, transgressor i resistent des de l'altra banda del Teló d'Acer. Apropiant-se de la tradició cultural de la seva ciutat natal: Praga; amb titelles, màscares o el teatre negre ell ho porta a un terreny surrealista on el sexe, la burocracia, la por, la incomunicació, l'absurd, l'humor negre, el menjar o la infancia són temàtiques recurrents.
 
Germans Quay. ©Atelier Konick QbfZ ELS GERMANS QUAY  -  Són bessons i van nèixer als EEUU però viuen al Regne Unit des de fa més de 30 anys. Van arribar al cinema des del dibuix i el disseny gràfic. Són amants dels objects oblidats i les coses diminutes. Les seves obres están clarament influenciades pel ventall cultural centreeuropea, sobretot d'autors txecs i polonesos (Kafka, Borowczyk, Schulz...). La seva és una estètica preciosista i plena de detalls on la presencia de la música és fonamental i on els ressons de la dansa i l'opera són ben presents. La seva Street of Crocodiles (1986) ha estat considerada pel mestre Terry Gilliam com una de les millos obres d'animació de tots els temps.
 
L'exposició, a més de projectar treballs dels 3 artistes escollits també permet passejar pels objectes i titelles que han donat forma als seus universos particulars.
 
Si no l'heu vist ... correu que diumenge tanca portes!




dijous, 4 de setembre del 2014

COMENÇA L'EUFONIC 2014!


Exactament avui a les 09:33 s'ha donat per inaugurat l'Eufònic 2014 (tot i que la inauguració oficial será aquest vespre a les 21:00); i s'ha fet de forma original, musical i trencadora... marca de la 'casa Eufònic': una sintonia musical simultània de campanes des de la Catedral de Tortosa i l'Esglèsia de l'Assumpció de Vinaròs. És la primera activitat de les moltes que plenaran la nostra agenda des d'avui -04/09- fins al diumenge 07/09.
 
L'Eufònic, aques any, s'ha escampat encara més pel territori del Delta repetint en alguns espais però afegint-ne de nous. A la Ràpita: Museu del Mar i de l'Ebre, Lo Tunel, l'Esglèsia Nova, Soterrani de les Escoles, Convent de Santa Maria de la Ràpita o El Maset-Casal Cultural; a Amposta: Lo Pati i altres espais naturals com: La Torre de Sant Joan, Restaurant l'Estany, Xiringuito de la Costa o la Musclera de l'Avi Agustí.... localitzacions múltiples per a 4 dies intensos de música, dansa, accions sonores, exposicions, performance, taller infantils, musclada musical...

És difícil escollir activitats. O perquè ja els coneixem i ens encanten o perquè no els coneixem i segur que paga la pena descobrir-los. Tot és recomanable!
Tot i això, jo em quedo especialmente amb: Espectacle 'Trinity' (Dij 04/09-21:00), Maria Coma (Div 05/09-20:30), Alba G. Corral (Div 05/09-00:00) i Bradien + Eduard Escoffet (Dis 06/09-21:00)

Vinga, tots cap a l'Eufònic!!!

(aquí teniu l'enllaç als horaris)
 

M'ENTREVISTEN A SURTDECASA.CAT

Judit Monclús - 03/09/2014  - Espectacles - www.surtdecasa.cat
 
Xavier Miró: "Quan toques alguna cosa més que la simple broma i hi ha rerefons, és una manera diferent de ser crític"
 
L’èxit fa que el grup de teatre Crea reestreni ‘Homes!’ a la Filha d’Amposta el 6 de setembre
'Homes!', amb CREA Teatre
Representació de l'obra 'Homes!'
 
L’avantatge de viure amb un home és que no vius penjada del telèfon i mai no has de quedar amb ell”. “Els homes quan ronquen saben que ronquen quan ronquen?”. “Així com sempre et trobes un gilipolles a la teva vida, sempre hi ha, un cop a la vida, un professor que et convida a sopar”. Fa 20 anys, les T de Teatre debatien amb humor i ironia sobre aquestes qüestions des de l’escenari del Mercat de les Flors de Barcelona. Va ser a l’estrena de l’obra 'Homes!', que es va convertir en el seu aval perquè els obrissin les cortines de diferents escenaris a nivell internacional.
 
Ara, el grup de teatre amateur ebrenc Crea revisa aquesta obra i sembla que l’èxit tampoc se li resisteix. En l’estrena de la seva versió d’'Homes!' el passat 13 d’agost, l’auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta es va quedar petit. És per això que el 6 de setembre repetiran funció. A Surtdecasa hem parlat amb Xavier Miró, un dels protagonistes d’una obra que dóna molt que parlar.
 
- Sempre es parla del “complex univers femení”. 'Homes!' destapa que l’univers masculí tampoc es tan simple o confirma el tòpic?
En confirma el tòpic, indubtablement. L’obra va a forçar el tòpic i a riure-se’n, i no el salva. De fet, queda molt mal parat. Va, en molta contundència, contra el gènere masculí. L’obra consta de sis parts, de les quals nosaltres n’hem triat quatre per fer-la més senzilla i perquè creiem que són les més divertides, representatives i les que millor marquen l’evolució de l’home.
 
- L’obra traça un itinerari per les diferents “edats” de l’home: la fogositat sexual de l'adolescència, els problemes de la solteria, els diferents estadis de la vida conjugal i la decadència que s’inicia en la maduresa. Quina creieu que marca més el gènere?
La més contundent és la de les relacions de parella home-dona. De fet, les T de Teatre són cinc dones que en aquesta obra feien d’homes. Nosaltres hi hem donat encara més la volta i som homes que fem de dones –peluts, amb barba, faldilla, talons– i, a la vegada, parlem d’homes. Tot el diàleg és molt contundent i molt tòpic: l’home llegint el diari i passant de tot mentre ella es queixa que no la mira, no l’escolta, no li parla, no la toca, etc. Crec que és la més representativa i la que ens porta a la guerra de sexes. La gràcia és la confrontació. Aquests diàlegs tan tradicionals de generacions passades que, per desgràcia encara es repeteixen i van en contra de la generació dels nostres pares, abunden en aquesta obra.
 
- Tot i que amb una visió àcida del món dels homes en convivència amb el de les dones, consideres que l’obra treu a la llum el caràcter masclista de la societat?
Molt! De fet, hem eliminat algun fragment, com el que parlava de la pederàstia, perquè ara mateix el considerem massa fort i potser el 1994 era un tema soterrat o no hi havia tants casos com els que han sortit recentment a la llum. Nosaltres ens hem decantat per altres aspectes, com parlar de l’alopècia, que també explica una història una mica controvertida i, fins i tot, violenta.
 
- Si es manté la vigència d’aquesta obra, estrenada per primer cop el 1994, vol dir que la crítica que fa no ha ajudat a superar estereotips?
Evidentment, no. Sí que hi ha fragments que potser ara els hem vist fora de lloc, però els que representem són molt evidents. Si encara té vigència i nosaltres ens hi hem interessat és per alguna cosa. No la fem amb voluntat de trencar llances a favor de res ni de fer pedagogia, però hem intentat agafar una obra que no fos el típic vodevil ni la típica comèdia perquè, sense desmerèixer ningú, a la zona ja tenim molta tirada a fer teatre més costumista i de riure fàcil. És una obra còmica amb una part de reflexió ja que, per desgràcia, hi ha molts aspectes que hi apareixen que no estan superats.
 
- La societat en què vivim està massa carregada de complexes o de convencions que s’oposen a la naturalitat de les coses, com ara la de parlar de temes com els que tracta aquesta obra?
Sí. Per exemple, la referència estètica d’avui en dia és veure la calvície en l’home com una cosa dolenta, per desgràcia. Ara la solució és l’estètica rapada per solucionar el problema. Darrere hi ha el fet de quedar-se calb que, estèticament, està mal vist i que a segons qui, li pot afectar l’autoestima.
 
Obra 'Homes!'
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
- Amb humor i exemples de quotidianitat, les veritats passen més bé?
Evidentment, és molt més fàcil. Quan toques alguna cosa més que la simple broma i hi ha rerefons, és una manera diferent de ser crític. El fragment que comentava de l’alopècia és molt dur. La gent riu però la manera en què està escrit i representat és molt dura i potser faria que ens deprimíssim. El riure, la ironia i l’autoironia, com el fet aquest de disfressar-nos de dones, ajuden molt. Com a homes, també ens en fotem de nosaltres mateixos, tot i que també hi ha estereotips masculins que, lògicament, no ens fan gràcia.
 
- Combregueu amb la manera en què se us descriu?
Totalment. Mentre l’assajàvem, ho comentàvem. Per desgràcia, veus que el teu gènere es troba situat en aquesta tessitura i continua sent així.
 
- Vau escenificar diferents fragments d’aquesta obra abans d’optar per representar-la sencera. Què us va atreure del seu argument per apostar per ella?
Nosaltres, des del 2010, ens dedicàvem a la realització de curtmetratges. Llavors, del grup, n’hi havia que havíem fet teatre amateur i vam decidir preparar-ne una. Ens agrada la comèdia i vam recordar 'Homes!', que l’havíem vist uns anys enrere i com que ens va convèncer, vam optar per representar-la.
 
- 'Homes!' va marcar un punt d’inflexió en la carrera de les T de Teatre. Vosaltres repetiu després de la reeixida estrena del 13 d’agost. Quines sensacions teniu?
Estem de subidón. Crec que és la paraula adequada. Portàvem dos anys preparant-la i assajant-la. Tant la part audiovisual de Crea, com la de teatre, les tirem endavant per passar-ho bé. Cap de nosaltres s’hi dedica de manera professional. Per tant, que arribis a estrenar-la i que vegis l’auditori de la Filha ple com no s’ha vist mai i amb gent que s’ha quedat al carrer perquè no hi ha lloc, és al·lucinant. Si la gent té ganes de veure-la, s’ha de tornar a fer. Ens consta que hi ha gent que repetirà, al marge de familiars i amics. Estem encantats.
 
- Quins són els reptes de futur del Grup Crea a partir d’ara?
Abans de representar 'Homes!' ja teníem pensat preparar-ne una de nova. Estem fent lectures i parlant. No ens plantegem fer-ne una per any, no et puc dir dates. Estem mirant gèneres i decidint cap a on ho enfoquem, però segur que en farem una altra.
--
'Homes!', amb Crea Teatre
Dissabte 6 de setembre, 22h
La Unió Filharmònica - Amposta