dilluns, 8 de setembre del 2014

REVISITAR CINEMA PARADISO

 
Ha estat una molt bona iniciativa i el millor homenatge que se li podia fer a un film que -malgrat no ser perfecte- va saber connectar amb l'imaginari de totes aquelles persones que estimem el cinema. Cinema Paradiso és un film fet per i per als amants del cinema, sense dissimular-ho. Aquest any es compleix el 25è aniversari de la seva estrena al nostre país i, per només una semana, es podrà veure en pantalla gran.
 
Molts la trobaran sentimentaloide i fácil.... però la música d'Ennio Morricone acompanyant aquesta declaració d'amor al cinema és de les que et calen l'ànima i no et deixen. Fa 25 anys que la vaig veure, ahir hi vaig tornar i la seva capacitat de corprendrem i acaronar-me l'ànima continua intacta. Cinema Paradiso és una meravella llavors i ho és ara ... i el més curiós és que en aquests temps difícils que estem vivint, per a tothom i, especialmente per a la cultura; quan està a l'ordre del dia el tancament imparable de sales de cinema veure el final del film encara commou més.
 
Si no l'heu vist: ja trigueu! Si la vau veure: torneu-hi!
 
Cinema Paradiso és un regal ...
 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquestes pelis sensibloides i dramàtiques amb nens no les suporto. Però cinema paradisso es l'excepció. Potser es que la vaig veure un dia que estava tonto, però em va emocionar, una mica, eh?

Ciutadà K ha dit...

Ai, sr. Pons, jo no sóc gens de films sentimentaloides amb nens... però aquesta, certament, és l'excepció...

està bé deixar-se emocionar de tant en tant, no?

Carolina ha dit...

És una obra d'art, sí senyor, preciosíssima