dimecres, 3 de desembre del 2014

DONOSTIA ZINEMALDIA 2014

Valga'm Déu! Fa ben bé dos mesos que va acabar el Festival de Cinema de Sant Sebastià i no li vam dedicar post ... imperdonable!
 
Si comencem pel final, és a dir, pel palmarès, podem afirmar que aquesta 62ena. edició del Festival de Donostia ha estat la més 'hispànica' des de feia anys. És curiós com en un moment on la manca de recursos econòmics ha fet minvar dràsticament el nombre de produccions espanyoles és quan té lloc l'any de més alt nivell de qualitat en la creació cinematográfica. Que en una mateixa edició festivalera coincideixin Magical Girl, La Isla Mínima i Loreak, sense oblidar Murieron por encima de sus posibilidades (els pinitos d'Isaki Lacuesta en la comèdia negra), es tota una proesa i confirma que està prenent forma una generació de realitzadors que està aportant creativitat i innovació. Un cinema que cuida la vessant estètica i que llença cables cap al realisme màgic, flirtejant amb terrenys del fantàstic (si ampliem la llista a títols com La Distancia, de Sergio Caballero, per exemple; o Autómata de Gabe Ibáñez).
 
Com us deia, els premis els han acaparat 2 grans films: La Isla Mínima d'Alberto Rodríguez (Concha de Plata al millor actor Javier Gutiérrez i premi a la millor Fotografia per a Alex Catalán i Premi Feroz Zinemaldia) i, sobretot, Magical Girl de Carlos Vermut (Concha d'Or a la millor pel·lícula i Concha de Plata al millor director). I va faltar en el palmarès Loreak (Flores) de Jon Garaño i Jose Mari Goenaga. Xiulat per molts periodistas fou el Premi especial del jurat per a Wild Life de Cedric Kahn.
 
El Festival es va inagurar amb The Equalizer (d'Antoine Fuqua) -un film excessivament comercial i 'fàcil' per a un festival de la talla del de Donostia- i al seu protagonista, Denzel Washington, se li entregà el Premi Donostia d'aquest any. 
 
En el Donostia Zinemaldia d'aquest any destacable el nou Ozon Une nouvelle amie (Una nova amiga), la nova de Bille August (Silent heart)(sembla que amb aquesta torna a aixecar cap), la nova de Susanne Bier amb A second chance. Destacable, també, els Relatos Salvajes de Damián Szifrón, estrenada amb èxit en el passat Festival de Sitges.
 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

En resum, que miri la Isla minima i Magical Girl. La primera ja ho he fet i vale, es un True Detective a la espanyola.

Ciutadà K ha dit...

Exacte!
Magical Girl ja ha tingut ocasió de veure-la?