dimarts, 29 de desembre del 2015

SABATES D'STAR WARS


Doncs sí, la saga Star Wars porta 37 anys pel món i en cada nova peli rebrota el merchandising com si fos el primer dia; de fet, molts afirmen que el merchandising en el món del cinema es va inventar amb Star Wars i la ment del seu creador George Lucas.

No estem parlant només de ninots i naus infantils la marca Irregular Shoes ha tret al mercat sabates inspirades en l'univers Star Wars i, pel que sembla, 'se las quitan de las manos'.


Talons amb el bust de Darth Vader, soldat imperial o RD-D2, botes Chewbacca o sabatetes planes amb la princesa Leia. 

Certament, posar-te això als peus demana altes dosis de valentia.

Una monada que qualsevol freakie hauria de tenir ... a partir de 200€






dilluns, 28 de desembre del 2015

AVUI, EL SR. CINEMA FA 120 ANYS



Avui, de fa 120 anys, els germans Lumiére feien la primera projecció de cinema del món, presentant L'arribada d'un tren a la ciutat al Saló Indien de París... havia nascut el cinema!

dijous, 24 de desembre del 2015

BON NADAL!



dimarts, 22 de desembre del 2015

FELIZ NAVIDAD


Estas fiestas multiplican exponencialmente la cantidad de frases supuestamente enrolladas que recibimos por tierra, mar y aire. Abres el correo, Twitter o Facebook y alguien a quien apenas conoce te envía una frase entre mística y enigmática que debería dejarte pasmado. A veces la acompañan con el nombre del autor y a veces no. Muchas son de Paulo Coelho, pero a menudo omiten este dato porque es público y notorio que, cuando la gente ve su nombre, inmediatamente se dispara la alarma porque saber que la cantidad de almíbar que va a recibir puede dispararle el nivel de azúcar y provocarle diabetes, si no la tiene ya de tanto leer frases.

¿Por qué tantas personas cuelgan sentencias que les parecen profundas y en realidad son memeces? Pues para darse aires de grandeza cuando de hecho son cortitos. Es algo que hemos intuido a lo largo de los años. Por fortuna ahora tenemos por fin la prueba que lo demuestra. Como en todo estudio que se precie, detrás hay una universidad. En este caso, la de Waterloo, en Ontario. Lo ha dirigido el psicólogo Gordon Pennycook, lo publica la revista Judgement and Decision Making,  se titula"Sobre la recepción y la detección de mierda pseudoprofunda", y la conclusión es que las personas más receptivas a esas mentecateces son las que tienen menor nivel de inteligencia. Y no sólo eso. Son también las más propensas a creer en teorías de la conspiración, en lo paranormal y en recurrir a las medicinas alternativas. Los investigadores utilizaron en parte frases de un gurú llamado Deepak Chopra, que un servidor no tenía el gusto de conocer. Ahora que lo he descubierto he quedado fascinado. Es una perla. Aquí hay algunas de sus muchas frases profundas: "Integridad significa incluir todo, no excluir nada"; "Confíe en lo que siente más que en lo que piensa"; "Lo que no se multiplica a través del dar, ni vale la pena darlo ni vale la pena recibirlo"; "No juzgar crea silencio en la mente"; "El verdadero poder detrás del deseo es la intención"...

¡Y yo que sonsideraba a Coelho el súmmum de la vacuidad! Ahora mismo quito su busto del altar en el que lo tenía y pongo en su lugar a Deepak Chopra, quien, por cierto, en 1998 ganó el premio Ig Nobel de Física por su investigación Sobre la física cuántica aplicada a la vida, la libertad y la búsqueda de la felicidad económica. Como bien dijo Bernd Schuster: "Grasias, no hase falta desir nada más"

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 20/12/15

divendres, 18 de desembre del 2015

EL CAPITOL VII JA ESTA AQUI... STAR WARS!!!


Doncs, sí, amic i amigues, com super-freakie-fan, ahir a les 00:01 (que ja era avui) vaig veure el nou capítol de la saga galàctica més gran de les que es fan i es desfan ... i vaig disfrutar like a child!!!


dimarts, 15 de desembre del 2015

dilluns, 14 de desembre del 2015

OSTRAS, PEDRIN


Nunca hay que tirar a la papelera una idea aunque de entrada te la rechacen. Otro llegará que sepa aceptarla aunque tengas que introducir modificaciones. Esa es la lección magistral que podemos aprender de la noticia que estos días ocupa noticiarios televisivos y páginas de diarios: la Estatua de la Libertad que hay en la bahía de Nueva York no estaría ahí si en el siglo XIX los jerifaltes egipcios hubiesen aceptado su primera versión, que debía adornar la entrada del canal de Suez. 

El escultor del invento, Frédéric Auguste Bartholdi, diseñó la obra como un gran faro en homenaje al progreso de Egipto. Tenía diecinueve metros de altura, al estilo del Coloso de Rodas, pero en vez de un coloso colocó una felah, una campesina que, según él, simbolizaba la gran revolución industrial que vivía el país, que sacaba pecho tras la inauguración del canal de Suez en 1869. Sacaba pecho pero no tenía ni un duro, por lo que el proyecto fue archivado. 

Como quien la sigue la consigue, durante un viaje a Nueva York Bartholdi vio en su bahía una isla llamada Bedloe. Lo imagino pensando "¡tate!" e intuyendo que era la oportunidad ideal para resucitar el proyecto que en Egipto no le funcionó. Se puso manos a la obra. En vez del velo que llevaba la campesina egipcia le puso la diadema que conocemos. Cambió la antorcha de mano:en vez de llevarla en la izquierda  se la puso en la derecha. Como tras ese cambio de mano Ms. Liberty no llevaba nada en la izquierda, le puso una tablilla con la fecha de la declaración de independencia de Estado Unidos en número romanos: "Julio IV MDCCLXXVI". Para acabar de dar dramatismo al conjunto, a sus pies situó una cadena rota, metáfora fácil de entender hasta para los más cortos. Al conjunto lo tituló La libertad ilumina al mundo y consiguió que el gobierno francés se lo pagase como regalo del pueblo de Francia a Estados Unidos con motivo del centenario de su independencia. 

De haber aceptado Egipto la estatua del canal de Suez, no habría Estatua de la Libertad en Nueva York y Bedloe seguiría siendo una simple isla con llanuras de marea colmadas de ostras, como había sido hasta la llegada de los europeos: para disfrute de los lenape, que se las zampaban tan ricamente. Quizá habríamos tenido que esperar hasta la aparición en escena de Andy Warhol, que sin lugar a dudas hubiese puesto en el lugar una inmensa lata de sopa de ostras Campbell's; deliciosa, por cierto. Pruébenla.

Quim Monzó al Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 13/12/15

dijous, 10 de desembre del 2015

EL CURIOS CAS DE VICTOR NOIR (O L'ATRACCIO DE L'ENTRECUIX DESPRES DE MORT)


El cementeri de Pére-Lachise és la 'ciutat dels morts' més famosa de París i una de les més visitades del món, pot rebre uns 2.000.000 milions de visitants l'any. Hi ha unes 70.000 tombes, en les que podem trobar l'última llar de Maria Callas, Honoré de Balzac, Moliére, Simone Signoret, Yves Montand, Marcel Proust, Frederic Chopin, Édith Piaf, Oscar Wilde o Jim Morrison (una de les més visitades).

Curiosament, però, aquella tomba que té més popularitat és la del periodista Victor Noir (pseudònim de Yvan Salmon) que tenia 22 any quan va morir d'un tret l'any 1870. El jove treballava en el diari La Marsellaise i es va enfrontar en dol amb un cosí de Napoleó III, Pierre Bonaparte, arran d'un article que aquest darrer trobà inadequat. La mort del jove va provocar una autèntica commoció popular, 100.000 persones van anar a l'enterrament i en la seva tomba s'hi va col·locar una estàtua de tamany natural amb el barret caigut, la camisa descordada i una magnètica protuberància a l'entrecuix... segons la tradició, deixar-hi una flor, fer-li una petó als llavis a l'estàtua i acariciar-li l'entrecuix pot resoldre els problemes d'infertilitat de les dones i proporcionar una exitosa vida matrimonial. L'Ajuntament l'any 2004 va intentar evitar aquestes accions poc respectuoses i va posar una reixat al voltant de la tomba... no va durar massa, les dones de París es van queixar de tal manera que el consistori va retirar l'impediment a accedir a tan valorada estàtua.

Hi ha major glòria eterna que aquesta mostra d'amor genital?

divendres, 4 de desembre del 2015

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLII ): SITGES 2015 (SEGONA PART)


THE PIPPER (2015)
Film de Corea del Sud que ens proposa una particular versió del flautista d'Hamelí com només allá la podien fer: dura, perversa, sanguinaria i molt cruel. El que comença amb un aire de conte es transformant en un malson cada cop més negre i punyent. Una història d'amor paterno-filial i de venjança, molta venjança. Bella en imatges però terrible en el contingut.

Valoració: 7,5

VETERAN (2015)
Una altra de Corea del Sud. En aquest cas, peli de gàngsters i polis contemporanis a Seul. Grans corporacions corruptes, xantatges, suborns i un equip d'investigadors de la policia molt llest. Bon ritme, sentit de l'humor, baralles que són autèntiques coreografies... però certa sensació de 'deja vu', de film vist molts cops.
Valoració: 5,5





POURQUOI J'AI PAS MANGÉ MON PÈRE (2015)
Recordeu el dependent simpàtic de la verduleria del film Amelie, que li faltava una mà? Doncs l'actor -Jamel Debbouze- debuta en la direcció cinematogràfica amb aquest film d'animació en 3D. La peli ens parla d'uns simis en 'evolució'. Film distret, amé, enginyós, àgil (fins i tot, histriònic, hauríem de dir) amb un prota mono verborreic que és la viva imatge del director (sense mà, inclòs). És com un barreja entre Los Croods + Tarzan...
Valoració: 7 



NIVEL 7 (2015)
Curtmetratge del projecte col·lectiu Cinergía, patrocinat per Gas Natural, en el que directors/es realitzen un curtmetratge sobre l'ús responsable de l'energia. Aquest curt l'ha dirigit Santiago Segura tot fent un homenatge a films com La Comunidad o Qué he hecho yo para merecer esto?... fresc, divertit, però se li veu el llautó cínic al 'dire amiguete': missatges ecològics Santiago Segura???? Perdona?????
Valoració: 6




PARTISAN (2015)
Film dirigit per Ariel Kleiman, es tracta d'una mena de micro-societat a l'extrarradi d'una gran ciutat amb unes normes pròpies i un únic líder (creïble Vincent Cassel) que educa, protegeix i dóna amor a una comunitat de persones excloses i marginals, fent de Pare de tots i totes. Aquest líder entrena als nens/es per a ser sicaris. Una mena de versió actualitada d'Oliver Twist. Seca, freda. Obre moltes expectatives que no acaba satisgent.... llàstima!
Valoració: 5,5

JOURNEY TO THE SHORE (2014)
Film  japonésa amb una premissa tan bona com sobada avui en dia: el fantasma del martir mort torna a visitar la seva dona 3 anys després de morir, però tornar -no com a ectoplasma o esperit translúcid- sinó com a persona de carn i óssos; aquest li demana que l'acompanyi a conèixer les altres vides que ha tingut durant aquests 3 anys de separació.... erràtica, dispersa, sosa i amb imperdonables errors tècnics. Un desastre!
Valoració: 3


AS THE GODS WILL (2015)
El sr. Miike és un clàssic de Sitges: perquè presenta quasibé sempre 2 pelis l'any i perquè hi ve en persones (el tenia assegit al seient de davant en la peli anterior). En aquesta delirant peli un jove adolescent demana a Déu tenir una vida menys avorrida... i, és clar, s'ha d'anar amb compte amb el què demanes i perquè, a lo pitjor, se't compleix. La resposta a la seva pregària serà un joc de proves en el que si perds: mors. Això és el que ens ha preparat el Déu-Miike: grotesca, sanguinària... espectacular!! Lloat el Déu Miike!!
Valoració: 8,5

YAKUZA APOCALYPSE (2015)
Una altra del sr. Miike, aquest senyor produeix pelis com a xurros (pitjor que Woody Allen, que ja és dir). Aquesta peli -en la línia del director- és deliri pur: yakuzes, yakuzes vampirs, lluitadors disfressats de granota i litres i litres de sang... excessiva fins a l'esgotament; massa excessiva, fins i tot, però rius... és el que té Mr. Miike)
Valoració: 5,5

ZOOM (2015)
Film fascinant en el seu format, estructura i guió, en el que es barreja cinema d"animació i imatge real. Tota una pirueta metanarrativa en el que una dibuixant de cómic ens parla d"un director de cine que en la seva pel.lícula l'actriu és una escriptora que escriu sobre la dibuixant del principi... un garbuix narrat de forma ágil, distesa i fresca. Gran sorpresa!
Valoració: 8,5

COSMOS (2015)
El sr. Zulawski -director del film- té aquell aire de 'cinema d'autor' dels anys '70 del segle passat i com a bon representant d'aquell període es tracta d'un cinema fet -principalment- de paraules, de poesia, de literatura; se'ns fa difícil acostar-nos des de la racionalitat. Cosmos són paraules, moltes, que s'amunteguen, que es refereixen fins aconseguir una obra fascinant, teatral i estranya. El sr. Zulawski és un dels autors/directors/poetes imprescindible del cinema europeu actual
Valoració: 7

LIFE (2015)
Esperada pel·ícula del sempre interessant Corbijn -mestre de videoclips-. El film ens exlica la insistència d'un fotògraf (Robert Pattinson) per a fer un reportatge a un James Dean (Dane DeHaan) quan encara no era un mite. Curiosament, desperta més atractiu el fotògraf que el sr. Dean... film sense xispa, sosa i convencional...on ha quedat la personalitat visaulment magnètica del sr. Corbijn? una llàstima... :(
Valoració: 5,5

VICTORIA (2015)
El seu únic pla seqüència durant les dues hores de metratge són la seva carta de presentació, una auténtica virgueria que ja mereix aplaudiments. Film irregular: la primera part és lenta però s'accelera considerablement a la segona, fruit, tambe, dels esdeveniments de la història. Thriller de l'any? Un pél exagerat, potser, però s'ha de reconèixer el magnetisme i risc de la seva posada en escena. Ha enamorat en els festivals per on s'ha passejat.
Valoració: 7


HIGH-RISE (2015)
Una obra del sr. J.G.Balard dirigida per un dels directors actuals d'humor més negre i retorçat només podia sortir aquesta peli. High-rise és una distopia en tota regla on un gratacels serveix per a representar una micro societat on s'evidencien classes socials, lluites de poder i normes socials. Fascinant evolució del film que passa de l'ambient cool de l'inici al panorama apocalíptic del final. Fascinant i pertorbadora!
Valoració: 8



INTO THE FOREST (2015)
Film cloenda del Festival. El debut de la directora Patricia Rozema ens presenta una història de supervivència de dues germanes en una casa al mig del bosc just en el moment que comença l'apocalipsis. Film trist, desesperançat, fet amb sensibilitat, bon gust i que ens ofereix el plaer de tornar a gaudir de la srta. Ellen Page. Un bon film de cloenda!!
Valoració: 7



COP CAR (2015)
Peli amb olor dels '80. Fins i tot, ens recuperen a Kevin Baconfent de sheriff malote. La història ens parla de dos nens que roben un cotxe de policia sense saber que porta un 'regal' al maleter... El propietari intentarà recuperar-lo. Film de poques pretensions, senzill, modest... entretingut i poca cosa més.
Valoració: 5



TURBO KID (2015)
Continuem amb films situat als '80, en aquest cas, en clares referència a l'univers Mad Max, sintetitzadors a tot drap i super-herois de pacotilla... en aquest cas, recuperem al 'malo' dels '80 per excel·lència: el sr. Michael Ironside. Un film petardo petardo que sembla un capítol dels Power Range -versió TV-: juvenil i moooolt poca-solta. Jo no hi vaig connectar gens ni mica.
Valoració: 4

THE FINAL GIRLS (2015)
Fi de festa d'aquest viatge als '80 cinematogràfics; aquest cop, però, és un viatge literal: uns adolescents 'entren' en un film de 1986, acompanyant als actors i actriusde l'slasher en qüestió. Homenatge a films com Viernes 13 en un exercici de metallenguatge de cinema dins del cinema. Enginyosa, divertida, original, innovadora... per algun raó li han donat el premi al millor guió en aquest Sitges'15. Una bona manera de dir adéu al festival... The las film of Sitges 2015!
Valoració: 8





dimarts, 1 de desembre del 2015