dijous, 26 de maig del 2016

EL CANVI ES UN LLARG CAMI, JO COMPETEIXO DE MANEL


El disc que firma Manel és una obra que, d'entrada, mereix la lloança de ser producte d'una decisió arriscada. Se'n van anar als Estats Units a posar-se en mans d'un productor de qui els agradaven algunes referències amb les quals havia treballat, però desconeixien la seva manera de fer i el seu hàbitat musical. Pel resultat sonor de la trobada amb Jake Aron, la simbiosi musical va ser notable.

I ho va ser tant per l'esperit que impregna els quatre cantons del disc, com per l'ús del atrezzo per elaborar columnes i detalls. L'aroma que supura Jo competeixo és d'una llibertat bastant folgada, amb ampli marge per a l'elaboració i, per als paràmetres de Manel, l'experimentació. Hi ha referència que serveixen de pauta  com LCD Soundsystem, que no pot agradar tothom. I també parlem de cançons de prolongada durada com la concloent Jo competeixo, amb un rap inclòs i construït només amb dues notes. També es pot fer menció d'aquesta homenatge a la La bilirrubina de Juan Luis Guerra en forma de La serotonina, que més que emular els permet d'entrar en terrenys sonors fins aleshores ignots, com el llatí, ja que tot i que no opten per reelaborar el merengue original els permet xipollejar en ecos cumbiers i de reggaeton. D'altra banda, l'ús d'aquestes instrumentacions innovadores, no són sempre inèdites -com els sintetitzadors- però sí més preeminents. En fi, el que sí que ha canviat són les estructures folk que els van fer grans al seu dia i que estan buscant substituir-les. En això treballen.

Esteban Linés a La Vanguardia 
del 10/04/2016

dimecres, 25 de maig del 2016

SR. FRANÇOIS DUPEYRON

 


(1950-2016)

Fa uns mesos moria -amb només 65 anys- un dels autors del recent cinema europeu. El cinema del sr. François Dupeyron com a director serà recordat com un cinema compromés amb la realitat social que li va tocar viure. 

El sr. Dupeyron era un home de poble (de Tartas, a les Landes) i el seu interès sempre fou al voltant dels problemes i la vida de la gent senzilla, dels immigrants, dels marginals.... 

Estudià cinema i els seus primers treballs estigueren marcats per la lluita obrera, els seus primers films només anaven d'obrers a la fàbrica o en manifestacions. Després es decantà pel teatre i muntar diversos espectacles teatrals fins que l'any 1988 debutà amb un llargmetratge de ficció que tenia com a protagonistes als dos monstres de la pantalla francesa: Catherine Deneuve i Gerard Depardieu a Drôle d'endroit pour une rencontre.

El director del festival de Cannes, el sr. Gilles Jacob parlà d'ell com "un cineasta honest, de gran qualitat i un ésser humà d'una infinita delicadesa".

Al llarg de la seva carrera signà guions, obres teatrals i 10 llargmetratges, únicament 10 llargmetratges.

L'any 1999 va guanyar la Conxa d'Or de Sant Sebastià amb Què és la vida?

Però la més valorada per la crítica fou El pabellón de los oficiales (2001) amb la que guanyà 2 premis César. Però potser a nivell comercial i popular el seu film més recordat serà El señor Ibrahim y las flores del Corán (2003), amb un dels darrers treballs més rellevants d'Omar Sharif, amb el que va guanyar el César al millor actor.

L'any 2013 dirigia el seu darrer film: Un regalo para ella, en la que el seu actor principal gunayà, també, el César al millor actor (Grégory Gadeboi).

De curta trajectòria però de personalitat suficient, pròxim a les històries al límit del sistema, de la marginalitat, d'aquells que no sempre són visibles. Un cinema honest i sensible.



dimarts, 24 de maig del 2016

divendres, 20 de maig del 2016

LA FORÇA DE EL PETIT DE CAL ERIL EN DIRECTE A ULLDECONA


Ja fa 6 anys que els vam descobrir quan presentaven Vol i dol i des de llavors no els hem deixat. La banda d'en Joan Pons - literalment, el petit de Cal Eril- han anat editant treballs des del primer Per què es grillen les patates? (2007), ...i les sargantes al sol (2009), Vol i dol (2010), La figura del buit (2013)

Amb un estil neo-rural, folk, acústic i lleugers tocs psicodèlics el Petit de Cal Eril acaben d'estrenar nou disc de títol potent: LA FORÇA.

La Força és un disc que enigmàtic, misteriós, de lletres estranyes i més dosi de psicodèlia que en anteriors treballs. Disc bell per deixar-se portar sense entendre massa.

Aquest diumenge podrem gaudir del directe de La Força de l'Emita de la Pietat d'Ulldecona, a partir de les 20:00.

Tenim una cita amb el petit de cal eril. No hi podem faltar!

Aquí teniu El cor us dels temes inclosos a La Força.

dijous, 19 de maig del 2016

PREMI AMPOSTA 2015 A ENGRESCATS



No podia ser d'una altra manera! Si el premi d'una ciutat és per a ressaltar, aplaudir o homenatjar la tasca feta per alguna persona o entitat l'Associació Engrescats de les Terres de l'Ebre es mereixen el Premi Amposta i més que n'hi haguessin!... cap entitat d'Amposta ha estat capaç de fer tant en tant poc temps, de crear tantes aliances, de motivar tantes complicitats, d'il·lusionar tants voluntaris i voluntàries al voltant d'un projecte lloable i necessari: dignificar la vida dels animals recollits del carrer. 

Les Engrescades, amics i amigues, no són unes animalistes més, han estat capaces de crear una gestió i organització ('cases d'acollida') que les diferencia d'altres entitats que, simplement, van acumulant i fent reserva de gossos abandonats. Elles tenen Idees, no per atzar van participar com a ponents en el Tedx Amposta 2015: el seu model, la seva Idea és una GRAN idea!

Elles han aconseguit poder gestionar la protectora municipal, han aconseguit congregar unes 300 persones en dos dies per a dir prou al maltractament animal.

Elles són capaces de donar una nova oportunitat, una nova vida a gossos, gosses, gats i gates amb ben poques possibilitats de tenir-ne cap de vida, alguns recollits a punt de morir, malferits, castigats i colpejats per 'humans' sense ànima.

Elles s'encarreguen de conscienciar a tothom de la necessitat de ser més persones amb els nostres amics domèstics.

I tot això en només 3 anys! 

Per a elles,  doncs, el Premi Amposta 2015 que s'entregarà el dissabte a les 20h en el Saló de Plens de l'Ajuntament d'Amposta.

Felicitats, Núria i companyia! us ho mereixeu!

Podeu conèixer el seu projecte i col·laborar a: 
https://www.facebook.com/engrescatsdelesterresdelebre



dimarts, 17 de maig del 2016

XIMO I PEPET A LA FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA 2016



(foto: Pau Bertomeu / Delta Produccions)

dimecres, 11 de maig del 2016

CREA A LA FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA 2016




Aquest cap de setmana torna la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta un any més! Durant 3 dies la ciutat us planteja un viatge al principis del segle XX: oficis, música, mercat, teatre, balls... una cap de setmana ben intens.

CREA hi participa activament aquest any, oferint 2 activitats teatrals: Les Cosidores i Ximo i Pepet.

A Les Cosidores, 5 dones (Maria Joan, Núria, Imma, Laura i Mònica) seuen al carrer, prenent la fresca mentres cusen i repassen anècdotes i situacions de la vida quotidiana de la vida al Delta. Xafarderies entre fils i agulles. 
Representacions: Dissabte 14/05 a les 21:00 i Diumenge 15/05 a les 23:00

A Ximo i Pepet, 2 amics (Pere i Xavier) passegen pel carrer major (ben plenets de mistela) cantant i interactuant amb els vianants. En el seu recorregut es trobaran amb veïnes cansades de tants crits (Mariló), amb mullers que els esperen a dinar (Núria) i a la 'mismísima benemèrita' (Amada).
Representacions: Dissabte14/05 a les 16:30 i diumenge 15/05 a les 13:30 i 16:30

Si voleu gaudir de CREA teatre i mooooooltes altres coses, us esperem aquest cap de setmana a Amposta.


dimarts, 10 de maig del 2016

PER FI... HOPELESSNESS D'ANOHNI


Per a molts crítics musicals, la nova proposta -Hopelessness- del nou Antony: Anohni, ja està considerat un dels millors treballs musicals de 2016. 

Com ja vam anunciar fa uns mesos, el líder d'Antony and the Johnsons, va mostrar una nova personalitat per al nou treball que estava preparant; de fet, es tracta del nom amb el que se la coneix en cercles més íntims: Anohni. En les seves entrevistes ja ens anunciava que el projecte tindria un component més 'ballable'... i després de valorar la seva vessant més simfònica i èpica, l'"amenaça" no ens va semblar gens malament, ja que el treball amb els Hercules & Love Affair per a crear Blind va ser una gran experiència ... si l'Anohni 'ballable' era similar al Blind podíem estar tranquils, el canvi de rumb també ens oferiria una bona collita musical.

Per a Hopelessness s'ha envoltat de Ross Birchard (Hudson Mohawke) i Daniel Lopatin (Oneohtrix Point Never) per a oferir-nos un exercici musical sensible, d'un dance experimental, ambigu, andrògin, tocs soul, omnipresència dels sintetitzadors... una rara avis musical, una nova mutació com només Antony/Anohni ens podia regalar.

No penseu -amb el que he dit- que Hopelessness és un exercici merament musical sinó que ens trobem amb l'àlbum més marcadament polític de l'artista. Peces de reivindicació ecologista, crítica a la política internacional, a la violència, al sexisme i masclisme... fins i tot, una peça dedicada a Obama i totes les esperances que tants votants havien dipositat en ell.

L'Antony el de la veu especial, hipnòtica, el de les cançons críptiques, simfòniques i indiscutible càrrega èpica ... ha mutat en una ella, Anohni, per oferir-nos un música 'de missatge' però dance, tallant, emotiva i, igualment, hipnòtica. Ara només ens manca gaudir del nou directe al Sónar 2016.

Benvingut Hopelessnes...

Aquí teniu el primer vídeo Drone Bomb Me...

dilluns, 2 de maig del 2016

EUSA DEL SR. TIERSEN AL PALAU DE LA MUSICA CATALANA....HI SEREM!!



yann-tiersen-22-12-15El nou treball musical del sr. Yann Tiersen encara no ha vist la llum, ho farà al setembre d'aquest any; però si vulguéssim ja el podríem tocar a casa nostra, ja que el músic acaba d'editar el llibre de partitures del nou treball. S'anomena EUSA i estracta d'un recorregut nostàlgic i descriptiu per l'illa on va nèixer: Ushant (o Eusa en la llengua de la Bretanya). El compositor ha plantat el piano en 10 punts de l'illa per a fer-ne una peça musical en cada un d'ells.

Demà dimarts tindrem l'oportunitat de gaudir-ho en directe al Palau de la Música Catalana. Amb totes les entrades venudes tindrem l'honor de ser un dels espectadors que escoltaran aquestes peces en directe per primer cop. Sí, amics i amigues, demà anem a veure a Yann Tiersen!!

El concert que porta per títol "An evening with Yann Tiersen", ens presenta a l'artista en solitari amb piano i violí pera repassar la seva trajectòria a més d'aquestes peces inèdites. Les darreres visites han estat en format banda. presentant els seus darrers treballs més 'rockers'.

D'escripció d'EUSA per part del mateix Tiersen: "Cada peça està relacionada amb una ubicació específica en una illa davant la costa de Bretanya anomenada Ushant (Eusa, al llenguatge de Bretanya) on visc. Ushant és quelcom més que una llar, és una part de mi, una part del que sóc. La idea era fer un mapa musical de l'illa i, per extensió, del que sóc".

Aquí us deixo una peça avançament del nou treball: Porz Goret.