dimarts, 29 de novembre del 2016

UN NOU MIYAZAKI !!


hayao miyazakiSí, l'01 de setembre de 2013 va ser un dia trist per al món de l'animació: el sr. Hayao Miyazaki director de meravelles com Mi vecino Totoro, la Princesa Mononoke, el Viaje de Chihiro o Ponyo en el acantilado va anunciar que es retirava. El que fou co-fundador d'Studio Ghibli i referència a nivell mundial (el mateix John Lasseter de Pixar el reconeix com un mestre) va decidir que ja havia treballat prou.

Afortunadament, fa unes setmanes ens arribava la notícia de que el mestre Miyazaki tornava a dirigir i ho feia amb un projecte que feia més de 20 anys que li voltava pel cap. Es tracta de Boro the Caterpillar: "la història d'una petita i peluda eruga, tan petita que la podries xafar fàcilment entre els dits". Com sempre, natura i sensibilitat defineixen la proposta. Inicialment havia de ser un curtmetratge però ha cregut convenient fer-ne un llargmetratge que estarà llest al 2020, coincidint amb el 80è. aniversari del mestre.

La gran novetat és que aparcarà l'animació tradicional que l'havia caracteritzat fins ara per a decantar-se per l'animació generada per ordinador.

La mala notícia és que només podrà ser projectada en exclusiva en el Museu de Ghibli de Tòquio.... confiem, però, que serà editada en algun moment.

Llarga vida al sr. Miyazaki!!

Resultat d'imatges de hayao miyazaki

dilluns, 28 de novembre del 2016

PRESENCIAR VIOLENCIA DE GENERE: TU, QUÈ FARIES?


Interessant experiment social el que han fet els responsables del canal de youtube STHLM de Suècia: van simular una situació de violència de gènere d'un home contra una dona en un ascensor, a Estocolm per a veure quina era la reacció de la gent... de 53 persones 'observants' només 1 va 'actuar' intentant parar a l'agressor. 

Dada molt preocupant :( :(  que ens evidencia que no anem bé....



divendres, 25 de novembre del 2016

ARRIBA THE CURE A BARCELONA!!!


Póster de la gira de The Cure en España (2016), pasando por Madrid, Bilbao y Barcelona en NoviembreSí, amics i amigues, emocionats es poc amb el concert que gaudirem demà al Palau Sant Jordi amb toooootes les entrades venudes per a un dels clàssics de la música que des de 2008 no oferien gira mundial. Els The Cure arriben a Barcelona i nosaltres hi serem. Podríem dir -i crec que ja ho he dit en altres ocasions- que es tracta del grup més vinculat a la meva vida i que més alegries estético-musicals m'han donat ... mr. Robert Smith és gran!

El líder dels The Cure, amb 57 anys és capaç de donar corda a una banda que -amb entrades i sortides de músics- des del 1979  -amb el 'Killing an arab'- està al peu del canó arrencant del punk, passant pel post-punk i flirtejant directament amb el pop (com manifesta mr. Smith sempre que pot), pop fosc, però pop.

37 anys de trajectòria musical amb una gira mundial que des de 2008 no oferien. Una bona excusa per a repassar la Història de la banda, oferir temes mai tocats en directe i repassar, òbviament, els seus grans hits dels 20 àlbums que han editat fins ara. Des de 2008 que no publiquen disc d'estudi però ells no necessiten excuses per a engegar una gira mundial que els ha fet vendre totes les entrades allà on han actuat.

Als The Cure només els hem gaudit un cop. El 30 d'octubre de 1996, al Palau dels Esports de Barcelona en la gira de Wild Mood Swings, per a molts crítics, de les actuacions més fluixes que ha ofert a Barcelona... això ho van solucionar el 2008 amb un concert al Palau Sant Jordi de 3 hores.

Sobre la Gira 2016, si tenim en compte les crítiques musicals dels concerts oferts fins ara, l'acústica és impecable, d'escenografia senzilla però efectiva amb dues pantalles, eficaç joc de llums  i un Robert Smith en plena forma física i vocal i un mr. Gallup en actitud juvenil tot els gairebé 60 que té. A Madrid (20/11) van oferir 31 cançons durant 3 hores de concert. Amb un cançó inèdita: It can never be the same. Durant el concert hi van passar totes aquestes: Open, High, A Night like this, Push, In Between Days, Pictures of you, Kyoto Song, The Blood, the Caterpillar, Love song, Just Like Heaven, the last day of summer, the Hungry Ghost, From the edge of the deep green sea, On hundred Years, End, Burn, Play for today, A Forest, Shake dog shake, Three Imaginary boys, Fascination street, Never Enough, Wrong number, Lullaby, The Walk, Friday i'm in love, Boys don't cry, Close to me, Why can't I be you?, ....

Es tracta, però, d'un repertori que va canviant en cada ciutat i concert ... a mi, qualsevol cosa que em xiuxiuegi mr. Smith ja m'estaré bé.

Aix, comptant els minuts!!!







dijous, 24 de novembre del 2016

CINEMA A LO PATI: VIOLENCIA CONTRA LES DONES 2016


Lo Pati - Centre d'Art  - Terres de l'Ebre : Cinema al Pati: Dones i violènciaDemà i dissabte tindrà lloc la 3a. edició del cicle 'Una mirada universal al fenomen de la violència contra les dones' que lidera Lo Pati.

'Cinema al pati: Violència contra les dones' es tracta d'un projecte coorganitat per SIE de les TTE, SIAD del Consell Comarcal del Montsià, Pla de Polítiques de Dones de l'Ajuntament d'Amposta i, òbviament, Lo Pati amb l'objectiu de reflexionar sobre el fenomen de la violència de gènere des d'un abordatge cultural.

L'any 2014 ens van descobrir La Por (Jordi Cadena), l'any passat Mustang (Deniz Gamze Ergüyen), nominada als Oscar i Goya a la millor pel·lícula europea. Aquest 2016 ens proposen, de nou, 3 films:
25/11/16-21:00-Casal: Flocken, de Beata Gardeler. Film suec sobre un cas de violència sexual en adolescents. Una noia de 14 anys afirma haver estat violada per un company de classe .... poques persones la creuen. (Film proposat pel Ciutadà K).

26/11/16-18:00-Casal: Oscuro animal, de Felipe Guerrero. Film colombià sobre tres dones que fugen de la guerra a Colòmbia.

26/11/11-20:00-Casal: Madres invisibles, de Lorenzo Benítez. Film espanyol sobre una mare soltera a Tànger ha de viure amb el rebuig de la societat marroquina d'haver tingut sexe fora del matrimoni.

A més d'aquestes projeccions s'oferirà un espectacle de dansa (25/11-20:00-Companyia Jove Marau de Maria Lozano a Lo Pati) i un taller  (25/11-12:00-Casal-'Teatre imatge: una eina creativa d'intervenció social' per l'Etca)

Us podeu descarregar la programació en aquest link.



dimecres, 23 de novembre del 2016

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLIII ): SITGES 2016 (PRIMERA PART)


THE END (2016)
Film#1: The End (Guillaume Nicloux). Un film malson per al personatge principal que es perd al bosc i no pot sortir. Un immens Depardieu aguanta el pes de la trama. Film térbol, inquietant i estrany. Significats, metàfores i lectures possibles per concretar.
Valoració: 7
#sitges2016
#sitgesfestivalUn film malson (de Guillaume Nicloux director de Valley of love amb la que comparteix actor) per al personatge principal. Un home que s'aixeca un matí per a passejar per un bosc prop de casa, en el que es perd i del que no en pot sortir. Un immens Depardieu aguanta el pes de la trama, gairebé podem parlar de personatge únic. Film tèrbol, inquietant i estrany. Significats, metàfores i lectures possibles que queden per concretar. Ressons de Lynch amb gotes de Haneke. Et deixa, però, amb ganes de més i buit de respostes, massa buit de respostes.
Valoració: 7 

MON ANGE (2016)
Film#2: Mon Ange (Harry Cleven). Quan el fantàstic pot ser poètic, sensual i eròtic. Una història d'amor entre un noi invisible i una noia cega que recupera la vista...dolça i delicada.
Llàstima que li sobrin 15 minuts
Valoració: 6
#sitges2016
#sitgesfestivalFilm del belga Harry Cleven que ens confirma que el fantàstic pot ser poètic, sensual i eròtic. Una història d'amor entre un noi invisible i una noia cega que recupera la vista... dolça i delicada. Amb moments de sensualitat, cossos bells i joves envoltats de màgia. Llàstima que li sobrin 15 minuts.
Valoració: 6



LO QUE HACEMOS EN LAS SOMBRAS (2014)
Film#3: 'Lo que hacemos en las sombras'. El Festival recupera aquest cult movie de l'edició 2014. Un mockumentary sobre la vida domèstica de 4 companys de pis...l'únic petit de detall és que són vampirs. Delirant, enginyosa, divertida i original
Valoració: 8
#sitges2016
#sitgesfestivalEl Festival de Sitges recupera aquesta cult movie de l'edició 2014. Un mockumentary sobre la vida domèstica de 4 companys de pis... l'únic petit de detall és que són vampirs. Delirant, enginyosa, divertida i original. Com si d'una sit-com es tractés ens relata les situacions de qualsevol pis d'estudiants, el problema d'aconseguir sang, la temptació de fer esclaus... Molt recomanable!
Valoració: 8 


ARES (2016) 
Film#4: Ares (Jean Patrick Bebés). Distopía situada a París  on les diferencies socials son abismals i les farmacèutiques son les que tenen el poder i disponen de la vida de la gent. Ares, un anti-heroi, començar el canvi. De factura artística impecable, amb ressons del Leon del Besson
Valoració: 7,5
#sitges2016
#sitgesfestivalAquest film de Jean Patrick Bebés planteja una distopía situada a París on les diferencies socials són abismals i les farmacèutiques són les que tenen el poder i disposen de la vida de la gent. Amb Ares, un anti-heroi, comença el canvi. De factura artística impecable -amb ressons del Leon, el profesional de Besson- el film ens proposta un viatge per un París futurista desesperançat però amb esperances de canvi.
Valoració: 7,5



CREEPY (2016)
Film#5: Creepy (K.Kurosawa). El que comença sent una peli de polis i investigadors desemboca en un film de terror de psicòpates i malsanes relacions familiars. Fosca i bizarra
Valoració: 8
#sitges2016
#sitgesfestivalDirigida pel sr. Kurosawa, el que comença sent una peli de polis i investigadors desemboca en un film de terror de psicòpates i malsanes relacions familiars. Una parella descobreix un veí una mica estrany, amb una 'família' més estranya encara La intensitat va pujant fins a un èxtasi final asfaxiant i malsà. Fosca i bizarra no sempre cal veure sang per incomodar-se davant d'una pantalla. 
Valoració: 8



THE EYES OF MY MOTHER (2016)
Film#6: The Eyes of muy mother (Nicolas Pesce). Elegant blanc i negre per a una història sádica, cruel i sanguinolenta. La protagonista podria ser laxgermana petita de Norman Bates, la filla petita de la familia de la Matanza de Texas... Millor que no et creuis amb ella: mutilacions, sutures en viu i cadenes. Tremenda!
Valoració: 8
#sitges2016
#sitgesfestivalDebut de Nicolas Pesce, jove que s'ha de tenir en compte a partir d'ara. Elegant blanc i negre per a una història sádica, cruel i sanguinolenta. La protagonista podria ser la germana petita de Norman Bates, la filla petita de la família de la Matanza de Texas... Millor que no et creuis amb ella: mutilacions, sutures en viu i cadenes i necessitat d'amor i companyia. Incòmoda i grotesca. Tremenda! 
Valoració: 8



TRASH FIRE (2016)
Film#7: 'Trash fire' (Richard Bates jr.). Híbrid de comedia romántica i film de terror. Comença com una guerra de sexes i acaba com una revisió de La Visita de Shyamalan. Bons diàlegs carregats de misantropía i mala baba. Un pel errática. Divertida
Valoració: 6
#sitges2016
#sitgesfestivalTercer llargmetratge de Richard Bates jr.. Es tracta d'un híbrid de comedia romàntica i film de terror. Comença com una guerra de sexes i acaba com una revisió de La Visita de Shyamalan. Bons diàlegs carregats de misantropía i mala baba. Un pel errática. Divertida.
Valoració: 6




REVENGEANCE (2016)
Film#8: 'Revengeance' (Bill Blympton & Jim Luján). Un dels dibuixants de pelis d'animació per a adults ( que no porno) més interessant ens proposa un film noir protagonitzat per la 'penya xunga' de LA: investigadors de poca monta, política populeros i un ritme trepidant i grotesc marca de la casa. Delirant!
Valoració: 7
#sitges2016
#sitgesfestivalLa nova perla del mestre de l'animació Bill Blympton (aquest cop acompanyat de Jim Luján). El sr. Blympton és un dels dibuixants de pelis d'animació per a adults (que no porno) més interessant (per no dir el què més). Aquest cop ens proposa un film noir protagonitzat per 'penya xunga' de Los Angeles: investigadors de poca monta, polítics populeros i un ritme trepidant i grotesc marca de la casa. Delirant! 
Valoració: 7 



LET ME MAKE YOU A MARTYR (2016)
Film#9: 'Ley me make you a martyr'. Impecable opera prima de Corey Asraf & John Swab. Thriller fred, contundent, madur, de realització impecable. Una història fragmentada per parlar-nos del destí inexcusable. Amb un Marilyn Manson que és més que un reclam. Amb aires de Drive, Tarantino i els Coen...aquests nois arribaran lluny!
Valoració: 8,5
#sitges2016
#sitgesfestivalImpecable opera prima de Corey Asraf & John Swab. Thriller fred, contundent, madur, de realització impecable. Una història fragmentada per a parlar-nos del destí inexcusable. Amb un Marilyn Manson que és més que un reclam. Amb aires de Drive, Tarantino i els Coen... aquests nois arribaran lluny! 
Valoració: 8,5




TIMELESS (2016)
Film#10: 'Timeless'. Primer capitol d"aquesta serie acabada d'estrenar als EEUU (octubre'16). Viatges en el temps perseguint un dolent amb fosques intencions...Agil, amena, interessant i entretinguda
Valoració: 6,5
#sitges2016
#sitgesfestivalPrimer capitol d"aquesta serie acabada d'estrenar als EEUU (octubre'16). Viatges en el temps perseguint un dolent amb fosques intencions... Àgil, amena, interessant i entretinguda, no cal demanar-li més. Tampoc no es tracta d'un producte televisiu que hagi de canviar la Història d'aquest mitjà, francament. Però no t'avorreix i tens ganes d'avançar... que ja és prou. 
Valoració: 6,5



THE WAILING (2016)
Film#11: 'The wailing'. Ja tenim aquí la primera coreana. Comença com una història d'investigacio policial en un poblet coreà amb uns policies gens curtits i acaba amb un peli de possessions i forces demoníaques. Manté l"interés i té gràcia en combinar humor i drama (sobretot a l'inici). Te un punt reiteratiu
Valoració: 8
#sitges2016
#sitgesfestivalEl cinema coreà és dels més interessants actualment, això crec que ja ho hem dit en més d'una ocassió. I, en aquest cas parlem d'un dels directors de referència d'aquell país -Hong-jin Na- amb només 3 llargmetratges... però quins llargs! Chaser i The yellow sea. The Wailing (El extraño) comença com una història d'investigacio policial en un poblet coreà amb uns polícies gens curtits i acaba com una peli de possessions i forces demoníaques. Manté l"interés i té gràcia en combinar humor i drama (sobretot a l'inici). Te un punt reiteratiu, però, que no li treu el mèrit de ser un gran film.
Valoració: 8



31 (2016)
Film#12: '31'. La nova de Rob Zombie i ens continua explicant el mateix: joves segretats enmig del no res per una colla de sàdics amb ganes de fer-los patir de forma irracional la nit de Halloween. Aquest cop -el dire- s'ha inventat un joc: 31, les victimes han d'aguantar 12 hores vives i seran alliberades. Más de lo mismo sense xispa ni innovació
Valoració: 5
#sitges2016
#sitgesfestivalEs tracta de la nova proposta de Rob Zombie en la que ens continua explicant el mateix: joves segretats enmig del no res per una colla de sàdics amb ganes de fer-los patir de forma irracional una nit de Halloween. Aquest cop el dire s'ha inventat un joc: 31, les victimes han d'aguantar 12 hores vives i seran alliberades. 'Más de lo mismo' sense xispa ni innovació
 Valoració: 5



PET (2016) 
Film#13: 'Pet'. El director Carles Torrens l'any passat va guanyar un premi a  Sitges (Emergo) amb pasta per a fer el següent llarg. Aquest es el resultat. Resultona peli que comença amb aires de El Coleccionista de Wyler però que avança cap a llocs insospitats. Mola veure al Dominic Monahan de Perdidos. Agradable sorpresa!
Valoració: 8
#sitges2016
#sitgesfestivalEl director Carles Torrens l'any passat va guanyar un premi en el Festival Sitges (amb Emergo) amb pasta per a fer el següent llarg. Aquest es el resultat. Resultona peli que comença amb aires de El Coleccionista de Wyler o La piel que habito d'Almodóvar però que avança cap a llocs insospitats. Mola veure al Dominic Monahan de Perdidos. Agradable sorpresa per a un film molt matxacat per la crítica pel que fa al guió però, precisament, és el premi que s'ha emportat en aquest Sitges 2016.
Valoració: 8




ANTIPORNO (2016)
Film#14: 'Antiporno' (Sion Sono), un dels directors preferits de Sitges. Film colorista, kitsch i -aparentment- pujat de to. Davant d'una capa de frivolitat s'amaga un film que es planteja temes com el cinema dins el cinema, la feina d'actriu, el sexe com a tabu, l'alliberament de la dona i un trencament total de la "quarta paret'. Tot això, amb altes dosis de histrionisme i disbauixa
Valoració: 7
#sitges2016
#sionsononoestabe
#sitgesfestivalEl sr. Sion Sono és un dels directors preferits de Sitges, i dels més marcinas, per cert, Film colorista, kitsch i -aparentment- pujat de to. Davant d'una capa de frivolitat s'amaga un film que es planteja temes com el cinema dins el cinema, la feina d'actriu, el sexe com a tabú, l'alliberament de la dona i un trencament total de la "quarta paret'. Tot això, amb altes dosis de histrionisme i disbauixa. 
Valoració: 7

SOLARIS (1972)
Resultat d'imatges de solaris tarkovskyEl clàssic de 1972 del mestre Tarkovskiy. Obra de culte indiscutible. Tot un tractat de filosofía posat en imatges, conceptes com la identitat, real/virtual,...és una odissea a l'espai i un anàlisis del món de la parella. Solaris és això i molt més. El moment d'ingravidesa és, senzillament, màgic! 
Valoració: 9





DETOUR (2016)
Film#16: 'Detour' (Christopher Smith). Thriller que porta el model de peli trencaclosques a l'extrem. Guió ben tramat que permet divagar sobre el 'que passaria si...', veiem en pantalla  la opció A del prota, pero tambe la B ..simultàmiament! en pantalla dividida, a estones. Distreta, amena, original, amb aires de Tarantino 'versió juvenil'
Valoració: 8,5
#sitges2016
#sitgesfestivalEl director de Creep -Christopher Smith- que també va passar per Sitges l'any 2004 ens proposta un thriller que porta el model de peli trencaclosques a l'extrem. Guió ben tramat que permet divagar sobre el 'que passaria si...', veient en pantalla la opció A del prota, pero tambe la B; simultàmiament! en pantalla dividida, a estones. Distreta, amena, original, amb aires de Tarantino en 'versió juvenil'. Molt recomanable!
Valoració: 8,5 


dimarts, 22 de novembre del 2016

JESUS VR EL PRIMER LLARGMETRATGE 360º


Ja ho tenim aquí, el cinema del futur, el cinema 360º, el cinema de Realitat Virtual. Com molt bé ens va informar el sr. Paul Schrader en la masterclass dins de Festival de Sitges 2016: passar del curt al llarg en la realitat virtual implica mooolts diners i no és fàcil d'assumir ara per ara.

En el passat Festival de Venèzia va arribar la primera proposta, el primer llargmetratge en Realitat Virtual de la Història i ens parlarà, precisament, d'una de les històries més antigues: la vida de Jesucrist. Jesus VR-The Story of Christ és el primer llargmetratge que es podrà veure en 360º i podrem gaudir de tots els detalls del moment de la cruxificció, per exemple, quina cara feia Magdalena?, què feien els lladres penjats a la creu al costat de Crist?....es tracta de tenir una immersió ficcionada en el calvari o en el seu naixement.

En el Festival de Venèzia es van poder veure un tast de 40 minut. El film dirigit per David Hansen estarà disponible per Nadal en les principals plataformes de realitat virtual. 

dilluns, 21 de novembre del 2016

dijous, 17 de novembre del 2016

360º UN GIR ORGANIC A LO PATI

Una altra proposta interessant ens arriba des de Lo Pati (i quina no ho és, amics i amigues?), aquesta de difícil definició, de difícil etiquetatge, complicat d'encorsetar.

360º UN GIR ORGANIC, és un cicle d'activitats concentrats en 4 caps de setmana de novembre i desembre en la que les disciplines artístiques es connecten, es sobreposen i dialoguen. Es tracta d'un autèntic poti-poti artístic on es concentren el vídeo, el còmic, la música, la performance, el karaoke, la vídeo-creació, el documental....

Aquesta macedònia artística que no us podeu perdre està concentrada en 4 caps de setmana:

- Dissabte 12 de novembre: Presentació de la PAAC (Plaaforma Assambleària d'Artistes de Catalunya) + Inauguració exposició de Francesc Ruiz 'The Yaois (2011-2016) + Concert GRUPO HOMO.

- Dissabte 19 de novembre: Xerrada/karaoke Fito Conesa 'I'm not a girl not yet a woman: una aproximació sincera al biopic-musical' (18:00)  + Projecció documental: 'Imagine Waking up Tommorrow and All Music Has Disappeared' de Stefan Schiwieter  + Concert LAS BISTECS

- Dissabte 03 de desembre: Videoprojecció/performance Joan Morey 'Càmera, presó del cos'  + Concert ELSA ALFONSO Y LOS PRESTIGIOS.

- Dissabte 10 de desembre: Projecció Carles Congost 'Wonders' + Concert: EVRIPIDIS AND HIS TRAGEDIES.


Tot molt recomanable però imperdible l'actuació de Las Bistecs, aquí teniu un vídeoclip per anar obrint boca.

dimecres, 16 de novembre del 2016

CARMELA DEL SR. PLENSA ES QUEDA 8 ANYS A BARCELONA


Resultat d'imatges de carmela de jaume plensaFinalment, ha tingut que ser la bona voluntat del sr. Plensa la que permeti que la ciutat de Barcelona tingui una escultura seva com a agraïment a la mobilització del barri on està situada de continuar gaudint de la 'Carmela' davant del Palau de la Música Catalana. El sr. Jaume Plensa l'ha cedit gratuïtament (només demana el cost del manteniment) durant 8 anys.


"Aquest obra -diu Plensa- pot agradar més o menys, és qüestió de gustos, però segur que compleix una funció importantíssima, que és una de les meves obsessions: l'art en l'espai públic". 


Un acte més que engrandeix l'admiració que sentim per l'artista ... gràcies, sr. Plensa!



dimarts, 15 de novembre del 2016

SOBRE LA LECTURA DEL SR. STEVE McCURRY




Frase sobada la que diu que 'una imatge val més que mil paraules' tot i que no vol dir que estigui mancada de raó. El reconegut fotògraf Steve McCurry li ha donat una volta a la frase i edita un llibre sobre fotografies de persones d'arreu del món llegint. Lectura i fotografia fan maridatge.

El sr. Steve McCurry és el fotògraf  'de la nena afganesa' de mirada hipnòtica que va aparèixer en la portada del National Geography l'any 1985. Fotògraf aplaudit i criticat a parts iguales, molts han criticat l'abús del photoshop en les seves creacions. És membre de l'agència Magnum i guanyador de la medalla d'or Robert Capa, per exemple.

El sr. McCurry va tenir la idea de fotografiar persones llegint arran de la visita al mestre de la fotografia André Kertész, diu que tenia el vestíbul ple de fotografies de gent llegint... partint d'això, el sr. McCurry porta 35 anys fent fotos a persones en actitud lectora i les ha recollit en el llibre 'Sobre la lectura'. Des de l'Índia a Cuba, passant per Nova York o Afganistán es tracta de captar persones amb un llibre a la mà...


divendres, 11 de novembre del 2016

MAIOL EN FA 10 !!!



dijous, 10 de novembre del 2016

POEsia DE CREA


Us presentem el darrer curtmetratge de CREA: POEsia. Es tracta de l'adaptació en imatges de 3 poemes dedicats a la figura d'Edgar Poe, en forma d'homenatge. Els dos primers són poemes existents: La tumba de Edgar Allan Poe (d'Stéphane Mallarmé) i Homenaje a Edgar Allan Poe (de Pere Gimferrer).

Teníem clar que POEsia havia de ser un tríptic i van engegar a les xarxes socials una convocatòria per a que qualsevol persona que vulgués ens fes arribar el seu homenatge a Poe en forma de poema. Dels poemes rebuts (algun dia els compartirem) vam escollir Edgar Allan Poe de Nati Soler Alcaide, una autora de Llorenç del Penedès que ha publicat diversos poemaris, ha rebut considerables premis literaris i ens va acompanyar en la presentació del curt a les XI Jornades de Lletres Ebrenques.

Amics i amigues, POEsia és el nou curt de CREA.

dimecres, 9 de novembre del 2016

SPAIN IN A DAY DE LA SRA. COIXET


A principis del mes passat la sra. Isabel Coixet presentava el seu nou projecte: Spain in a day, projecte col·laboratiu seguint la idea engegada pel sr. Ridley Scott a Life in a day (2011). En aquest cas es tractava de captar un dia, el 24/10/15, segons els vídeos pujats a la xarxa per qualsevol persona que ho vulgués fer. Es van presentar 22.638 vídeos dels que es van seleccionar 400 i que la directora va donar forma de documental per a mostrar com és la Vida un dia en concret. La Coixet, però, s'ha volgut desmarcar del projecte del sr. Scott, si aquest buscava una visió més antropològica, més de National Geographic ella ha buscat la intimitat, la quotidianeïtat... òbviament, un enfocament més proper a la directora. 

El documental dura 90 minuts i el punt de partida és donar resposta a preguntes com "Què estimes?, en què creus? quin és el teu somni?". Les imatges van acompanyades de la música del gran Alberto Iglesias.

Aquí podeu veure del tràiler d'Spain in a day que, ben aviat, podrem veure per la Primera.

dimarts, 8 de novembre del 2016

dilluns, 7 de novembre del 2016

BELLESA ESPIRITUAL, MAGIA POETICA... EL NOU COHEN


Resultat d'imatges de you want it darkerSuccessió de petites peces d'orfebreria on envia el to greu, la instrumentació calmada, els ecos vocals de profunditat transcendental i, esclar, unes lletres que han motivat -i continuen fent-ho- tota mena d'hipòtesi. L'enfocament de transcendència que Leonard Cohen ha volgut reflectir al seu nou àlbum per traslladar-lo a l'oient/aficionat, no és més que una continuïtat del seu propi estat anímic i d'un discurs reflexiu que ha aparegut intermitentment al seu cançoner al llarg dels anys. Agafar-se al peu de la lletra algunes de les reflexions o màximes, com per exemple la del priemr fragment que obre l'àlbum i li dóna nom, és pensar precipitadament i erròniament que el veterà cantant s'està acomiadant del món terrenal i que està dient al Senyor que ja està preparat.

Si heu seguit mínimament la lírica i la temàtica que ha elaborat i abocat el meravellós bard al llarg del temps, veureu que aquest àlbum és una posada al dia del seu decàleg vital. La cobertura sonora d'aquesta successió de recitals -pràcticament monocords, sense més modulacions- és responsabilitat del seu fill Adam, i segueix l'ortodòxia i els cànons de les seves útlimes produccions. Amb una instrumentació impecable, tot i que les segones veus femenines van ser excessivament visibles, el vestit sonor destaca el profund control que té Cohen de la veu, del tempo, del silenci i l'entonació. Una bellesa espiritual profundament poètica... i preparat per a continuar endavant.

Esteban Linés a La Vanguardia 23/10/16

dimecres, 2 de novembre del 2016

mónFILMAT A CULTSURFING


El primer festival internacional de cinema d'Amposta, del que vam ser Programadors, mónFILMAT, Festival Internacional de Cinema i Paisatge ha estat escollit per a formar part del CultSurfing 2016. 

Cultsurfing és una programa impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona ideat per a crear connexions entre projectes culturals singulas dels Països Catalans. CultSurfing és una xarxa per a descobrir nous projectes, intercanviar experiències entre àmbits culturals i territoris. 

Aquest programa inclou 2 eixos: Catàleg Connecta i Trobades Professionals. El primer, és un programa de recerca i catalogació de projectes singulars de tot el territori de parla catalana, donant-los visibilitat. El segon, són unes jornades de treball obertes als professionals de la cultura per a fomentar la coneixença i intercanvi d'idees. 

L'any 2015 es van presentar 20 projectes dels 110 presentats. Aquest any, mónFILMAT, és un d'aquestes projectes escollits i el 03 i 04 de novembre estarem al Teatre Municipal Mar i Terra de Palma de Mallorca per a participar en la Trobada Professional del CultSurfing 2016.


Així doncs, amics i amigues, demà... volem cap a Palma!!!