dilluns, 26 de juny de 2017

dijous, 22 de juny de 2017

LES OBRES DEL SR. PLENSA S'ESCAMPEN PER FRANÇA


El sr. Plensa de forma calmada però apassionada en la rebuda va escampant les seves obres pel món. La instal·lació dels seus magnètics treballs provoca un nivell d'acceptació tan elevat que quan aquestes han de marxar es crea una mena de síndrome d'abstinència que motiva a mecenes particulars a demanar la seva permanència, com va passar amb la peça instal·lada davant del Palau de la Música de Barcelona.

Durant aquest estiu, en un parell de llocs de França estan a punt de viure també l'atracció intensa que provoca les escultures del sr. Jaume Plensa. D'una banda, a l'abadia de Fontfreda (a l'Aude, prop de Narbonne) s'ha instal·lat la Forêt Blanche, un grup d''escultures arbre' de bronze formades pels rostres de Laure, Isabella, Duna, Lou i Sanna; un conjunt magnètic de rostres amb els ulls tancats que transmeten pau i serenitat. 

A l'Escola Superior de Belles Arts de París s'ha inaugurat l'imponent obra d'un home assegut i en meditació, format lletres i caràcters extrets de 8 alfabets: àrab, llatí, grec, indi, hebreu, xinès, japonès i rus. 

I, finalment, obres inèdites de sr. Plensa es podran veure durant tot l'estiu al Museu d'Art Modern i Contemporani de Saint-Étienne.

Curiosament, tenint en compte les dimensions i formes de les seves obres, les escultures del sr. Plensa s'adapten i encaixen de forma harmònica amb l'entorn i paisatge on són col·locades. Aquesta és la grandesa del mestre Plensa

 

dimarts, 20 de juny de 2017

ELS PAISATGES EN POTS DE VIDRE DEL SR. CHRISTOFFER RELANDER


El sr. Christoffer Relander (Finlàndia, 1986) és un fotògraf finlandès que els seus treballs giren al voltant de la natura i la relació de l'ésser humà en ella, si entreu en el seu espai web podeu comprovar-ho. Ha realitzat treballs publicitaris per a marques com Adobe, Nixon o Oxford University Press o mitjans com  Huffington Post o Los Angeles Times.


Amb la intenció de capturar les seves arrels ha estat més d'un any col·leccionant imatges de paisatges i guardant-les en pots de vidre. Aquest projecte s'anomena Jarred & Displaced en el que utilitzant la tècnica de la doble exposició i sense utilitzar software d'edició o manipulació ha aconseguit mostrar-nos les imatges de paisatges en blanc i negre en pots de vidre.

Les imatges tenen una forta càrrega nostàlgica i poètica i és un intent infantil de retenir allò que ens agrada. Com si el fotògraf fos un col·leccionista de bons moments i més si tenim en compte que els paisatges escollits són el que ell gaudí quan fou petit. 

Jarred & Displaced és un work in progress, encara no està finalitzat. Aquí teniu un vídeo ben suggeridor de com treballa el sr. Relander.


dilluns, 19 de juny de 2017

SR. ZYGMUNT BAUMAN

(1925-2017)

A principis d'aquest any moria uns dels acadèmics que més m'ha impactat durant la meva vida universitària. Una època en la que el nostre flirteig amb els plantejaments postmoderns van fer enamorar-nos inevitablement de les seves reflexions: crític amb l'individualisme, implacable amb les desigualtats.

El sr. Bauman va nèixer a Polònia, en una família humil i jueva no practicant l'any 1925, amb tot el que això comportava en aquella època. L'any 1939 quan els nazis envaeixen Polònia la família emigra a la Unió Soviètica arribant a alistar-se a l'exèrcit soviètic; l'any 1945 va aconseguir la medalla al valor. Des d'aquest any i fins a 1953 el sr. Bauman fou part del Cos de Seguretat Interna (la KBW), unitat militar encarrregada de combatre la 'insurgència' nacionalista a Ucraïna, per exemple. Un passat militar desconegut per a molts... Ell va reconèixer que fou un comunista convençut i que fou un error unir-se al servei d'intel·ligència militar. Mentres estigué a la KBW va estudiar Sociologia.

Sociòleg, filòsof i assagista, va ensenyar sociologia a la Universitat de Varsòvia entre 1954 i 1968, any que va perdre la plaça per motius polítics i va emigrar a Israel. A partir de 1971 marxa a Anglaterra on viurà fins a la seva mort exercint de professor a la Universitat de Leeds fins al 1990. 

L'obra del sr. Bauman té 57 llibres i més de cent articles acadèmics. Les paraules clau dels seus treballs són globalització, modernitat, postmodernitat, consumisme i moral. 

Resultat d'imatges de libro sociedad liquida baumanLa investigació del sr. Bauman va començar centrant-se en la estratificació social i el moviment obrer (com a bon comunista) per anar interessant-se per conceptes més globals com la naturalesa de la modernitat, la burocràcia i l'exclusió social. L'holocaust tingué, òbviament, un pes important en la seva obra; de fet, Modernidad y el Holocausto és un dels seus llibres més reconeguts, en el que planteja que l'holocaust no s'ha de tenir en compte com a quelcom accidental sinó com a conseqüència de la mateixa civilització moderna. Això el portà a enfocar el seu treball acadèmic cap a la crítica a la modernitat, reivindicació 'sui generis' de la postmodenritat i detectà com podia ajudar les ciències socials a millorar la societat.

Inventor del concepte de 'modernitat líquida' (2000), el sr. Bauman ens plantejava la possibilitat de que la identitat no era quelcom fixe, innat i innamobible sinó adaptable, canviable, flexible... líquid (què ens agrada això!).

En els darrers anys el sociòleg portà els seus postulats tèorics al terreny de les xarxes socials analitzant la superficialitat i la manca de sociabilització que proporcionen. 

El sr. Bauman era capaç de publicar fins a 2 i 3 llibres a l'any, sol o en col·laboració, oferia xerrades d'un contundència en l'oratòria impecable. Valorat per una línia de pensament crític, pròxim al moviment 'dels indignats', als grups de protesta contra la globalització, molt en contra dels murs i la inoperància davant del tema dels refugiats, per a ell, una nova manifestació de l'etern rebuig a l'Altre.

Va morir amb 91 anys però amb una passió pel coneixement i capacitats d'anàlisis envejable per a qualsevol jove investigador.

El sr. Bauman no escrivia per agradar escrivia per a sotregar-nos, qüestionar-nos i treure'ns de la nostra zona confortable de pensament.

Gran pèrdua, amics i amigues! 


dimarts, 13 de juny de 2017

AJUDEM AL SR. UBALDO A ACONSEGUIR EDITAR LA PERDUA DE L'ESTAT EN VINIL


Resultat d'imatges de la perdua de l'estatAmics i amigues, us demano la vostra col·laboració per a una bona causa. L'amic Andreu Garcia: Ubaldo -un dels grans artistes universals que tenim a Amposta- vol editar el seu nou treball en vinil i per això ha obert un projecte a Verkami.

L'art del sr. Ubaldo el vam descobrir amb l'Ensemble Topogràfic un projecte en el que estava acompanyat del sr. Martorell i la sra. Hierro on barrejaven música i dansa amb un nivell d'intensitat embriagador, fascinant i hipnòtic. El vaig gaudir 3 cops i l'emoció en gaudir-lo no perdia ni una mica, ans al contrari, guanyava enters cada cop que els veia i escoltava.

A partir d'aquí, vam seguir al sr. Ubaldo en el seu segell discogràfic Boira Discos, vam assisitir en les diferents edicions del festival: Formes Diverses de Vida, on és capaç de reunir nous talents, innovació i música experimental...

ThbDoncs bé, el sr. Ubaldo emprén el projecte més important que ha fet: editar en vinil el seu segon treball: La pèrdua de l'estat juntament amb Bubota i Plug in the Gear (el primer LP fou Sud Ego , 2014)

A finals del 2014 Ubaldo comença un seguit de més de 50 concerts fets per tota la penínsul·la (des de Saragossa, Granada, València o Alacant) i aquests bolos han donat forma a aquest nou disc. Un disc que -en paraules de l'artista- "convida a submergir-se en les corrents d'aigua subterrànies que el formen... corrents que parlen de pèrdues personals, de fer-se gran, de mirar cap al futur i enyorar en certa forma la inocència de l'infantesa o de com els sentiments es transformen i canvien d'estat com si de sòlids, líquids o gasosos estiguéssim parlant. Tota pèrdua és una nova oportunitat per a veure i fer coses sota la mirada d'un nou prisma". Un LP que beu de l'ambient, el noise, la improvisació i la música experimental.

Podeu entrar a Verkami i col·laborar en aquest enllaç per a poder produir 250 còpies del disc en format vinil. Les recompenses no tenen pèrdua, a més de les esperades còpies del vinil, samarretes o fanzines podeu aconseguir una visita a Lisboa vivint a casa de l'artista (fa uns mesos que hi viu) o una invitació a dinar i poder provar la paella de la seva mare.

Vinga, som-hi! Tots i totes cap a Verkami! Només queden 4 dies !!!

dimecres, 7 de juny de 2017

COLLITA CANNES 2017


Resultat d'imatges de festival de cannesEn aquesta 70ena. edició del Festival de cinema més glamurós del món, el Festival de Cannes, s'ha tingut presència hispànica: el president del Jurat fou el sr. Pedro Almodóvar, molt ben acompanyat de Agnes Jaoui, Jessica Chastain, Will Smith, Park Chan-wook, Fan Bingbing, Maren Ade i Paolo Sorretino ... un jurat eclèctic, eclèctic. Aquesta diversitat ha provocat algun que altre enfrontament entre membres del jurat; per exemple, la polèmica del festival vingué amb la programació en competició de productes Netflix quan no tenen cap intenció de projectar-se en pantalla gran. El President -mr. Almodóvar- va declarar que veia absurda la possibilitat de premiar un film que no té previst passar pels cinemes. El Príncep de Bel-Air -mr. Smith- va replicar que això era la nova realitat del món audiovisual: multiplicitats de pantalles i dispositius (de fet, ell promocionava un film produit per Netflix, ejem). Actualització vs. No-actualització s'enfrontaven. I que el sr. Almodóvar representés el discurs 'tradicional' és com una pena, no?.

Polèmiques a banda, del 17 al  28 de maig Cannes ha estat un espai d'exhibició i de negocis del món auudiovisual.

Cannes 2017 s'inaugurà amb Les Fantomes d'Ismael d'Arnaud Desplechin amb Charlotte Gainsbourg i Marion Cotillard. Per la programació van passar la peli número 100 de l'incombustible Takashi Miike: Blade of the Immortal; la nova d'Andrey Zvyagintsev (habitual dels festivals) amb Loveless; Wonderstruck de Todd Haynes amb Julianne Moore sobre la història d'una nena sord-muda als anys '20 del segle passat; Okja (una de les dues pelis Netflix presentades a Cannes) de Bong Joon-ho, habitual del Festival de Sitges, director de Host o Memories of murder, per exemple; la nova de la veterana Agnés Varda, Visages Villages; Un beau soleil intérieur de Claire Denis amb Juliette Binoche; Le Redoutable de Michel Hazanavicius (el director de The Artist), un biopic sobre Jean-Luc Godard; Las hijas de Abril de Michel Franco;  Claire's Camera de Hong Sang-soo; 120 battements par minut de Robin Campillo; Before we vanish de Kiyoshi Kurosawa; Happy End de Michael Haneke; The killing of a sacred deer de Yorgos Lanthimos.

Resultat d'imatges de cartel the square ruben östlund

PREMIS CANNES 2017

- Palma d'Or: The square, de Ruben Östlund
- Gran Premi del Jurat: 120 battements par minute, de Robin Campillo
- Premi del Jurat: Loveless, d'Andrey Zvyagintsev
- Millor direcció: Sofia Coppola per The Beguiled
- Millor actor: Joaquin Phoenix per You were never really here
- Millor actriu: Diane Kruger per Aus Dem Nights (In the fade)
- Millor guió: Ex-aequo per a Yorgos Lanthimos i Efthimis Filippou per The killing of a sacred deer i per Lynne Ramsay per You were never really here
- Millor pel·lícula de la Setmana de la Crítica: Makala d'Emmanuel Gras
- Premi Càmera d'Or: Jeune femme de Léonor Serraille
- Premi FIPRESCI de la crítica: 120 battements par minute de Robin Campillo
- Millor pel·lícula a Un Certain Regard: Lerd (A Man of Inregrity) de Mohammad Rasoulof
- Millor curtmetratge: Xiao Cheng Er Yue de Qiu Yang

dilluns, 5 de juny de 2017

SR. CARLES CAPDEVILA. VIURE, PENSAR, RIURE

(1965-2017)

Hi ha tants Carles Capdevila com persones que llegeixen aquest article. Cadascú té el seu i es fa difícil triar per quin començar a escriure'l, l'endemà de la seva mort als 51 anys, a causa d'un càncer. Els obituaris diran que ha mort el director fundador del diari Ara, però hi ha molts altres Carles. Podem provar de començar pel més desconegut. El noi de 25 anys que, al 1991, va impulsar el Diari de la Pau per protestar contra la Guerra del Golf, que va convèncer Manolo Vázquez Montalbán per què hi escrivís, Josep Maria Trias per què en fes el logotip, Mariscal per què els regalés un dibuix i que, en menys d'una setmana, va aconseguir imprimir-ne 100.000 exemplars.

Aquest era el Carles: un home amb idees que, a sobre, tenia la capacitat i l'empenta per tirar-les endavant, perquè és el que sempre havia vist a casa. El seu pare, fuster dels Hostalets de Balenyà (Osona), no en tenia prou imaginant-se els mobles que li demanaven els clients. Els havia de fer amb les mans. I li van sortir, a ell i a la Isabel, dos fills també artesans del periodisme: el gran, en Josep, i el petit, en Carles, que va preferir estudir Filosofia. Pensar, preguntar, parlar,  i no callar mai, i aquella curiositat que el feia ser el cul de mal seient i que el va portar a redaccions tan dispars com la de Lecturas o la de l'Avui.

Hi ha el Carles a qui se li eixampla el món quan amb l'Eva Piquer, la seva parella sentimental i intel·lectual, s'instal·len dos anys a viure a Nova York. Llegeixen, escriuen, treballen de freelance i posen les bases d'una unió de la qual en sortiran quatre fills, l'Aina, el Nil, l'Abel i l'Aniol. I aquí apareix un altre Carles, el que aplica l'ironia, la intel·ligència i el sentit comú que han amarat tota la seva vida al món dels pares i de l'ensenyament. El que es recorre (i es perd) a tots els pobles de Catalunya fent xerrades a cada entitat i a cada col·legi, el que descobreix que no hi ha res que l'apassioni més que compartir idees, el que dedica els  seus esforços a fer pensar i riure a la bona gent que va a escoltar-lo.

No hi ha prou article per tants Carles Capdevila com he conegut, per tants Carles Capdevila amb qui he treballat, a El 9 Nou, a Malalts de Tele (TV3), a Islàndia (RAC1) i a l'Ara, un altre projecte de periodisme artesanal made in el fill del fuster dels Hostalets. Ràpid, creatiu, entusiasta, divertit, desconfiat, sensible, combatiu i generòs, molt generòs. Li agradava fer de tot i ho feia tot bé. Rèiem perquè aquests últims mesos estava vivint una vida de youtuber. Un vídeo seu en un acte de Barcelona havia tingut milions de visites i li havia obert la porta a fer una gira -ara malauradament estroncada- de conferències per Espanya i Llatinoamèrica.

Liderava els equips humans amb la convicció de qui no li ha calgut mai aixecar la veu, amb un posat humil que amagava un talent irrepetible, que alguns potser van descobrir quan ja era massa tard. Cadascú té el seu Carles Capdevila. La prova és que avui hi ha molta gent que no el coneixia i que el plora com si fos un persona més de la seva família. Aquest era el Carles i aquest és el buit que encara no ens podem imaginar que ens deixa.

Albert Om a Obituaris de 
La Vanguardia del 03/06/17

dimarts, 30 de maig de 2017

CREA teatre A LA XIX TROBADA DE BANDES JUVENILS DE LA FILHA


Aquest any CREA està tenint un any molt intens: el Soldat Fanfarró de Plaute, participació en la IX Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta i aquest dissabte -03 de juny- la Unió Filharmònica d'Amposta ens ha encarregat que presentem i amenitzem la XIX Trobada de Bandes Juvenils de Catalunya Ciutat d'Amposta i donar una aire diferent a la clàssica Trobada tenint en compte que estan en el centenari d'aquesta entitat musical.

Realment no serà una Trobada de Bandes convencionals, els presentadors Vanesa del Río i Peret de Ribera i, sobretot, la família d'aquest darrer, la família Cifuentes (Mari, Paco i Iaia Pepita) amb la presència de Dani del Cani i la gran diva de la música Laura Montsianelli ens faran passar una tarda... 'inoblidable', de les què no s'obliden, vamos!

Us esperem aquest dissabte 03 de juny a les 17:00 a l'Auditori de la Unió Filharmònica d'Amposta !!

Resultat d'imatges de xix trobada de bandes juvenils de catalunya ciutat d'amposta

dilluns, 29 de maig de 2017

divendres, 26 de maig de 2017

EL SR. RAIMON ES JUBILA AMB 12 RECITALS DE COMIAT


Resultat d'imatges de cartell dotze recitals de comiatEl sr. Raimon ja fa temps que és una institució en el nostre país i els Països Catalans. Fa 5 anys celebrava els 50 aniversari del primer concert a Barcelona acompanyat de l'exposició Raimon. Al vent del món a l'Arts Santa Mònica i concert memorable en el Liceu.

El sr. Raimon, que el 2 de desembre farà 77 anys, ha decidit jubilar-se. Després de 56 anys cantant ha manifestat que "millor deixar un bon record que anar deteriorant-se damunt l'escenari i que la gent ho note" ... finire in bellezza. Ha preparat un comiat 'por todo lo alto' fent el que millor sap fer: emocionar-nos dalt de l'escenari: Raimon. dotze recitals de comiat són un seguit de concerts (12) que des de el passat 13 de maig Raimon està fent al Palau de la Música Catalana repassant les seves cançons més conegudes, també recents i, fins i tot, alguna novetat. 

12 concerts que són el comiat definitiu del cantant de Xàtiva dels escenaris.

Ens agrada Raimon! Per la seva passió inesgotable, per la seva força, ràbia i sensibilitat. Així que nosaltres, demà dissabte, serem al Palau de la Música Catalana per acomiadar al Raimon cantant i agrair tanta força i veritat com ens ha donat.


dijous, 25 de maig de 2017

'DAVID BOWIE IS' ... A BARCELONA


Resultat d'imatges de cartel david bowie is barcelona

El sr. David Bowie fa més d'un any que va morir però el seu llegat és immens i ho sabem. Abans de que morís, els seus personatges, el seu bagatge va entrar en els Museus, amb una de les exposicions més vistes de la Història del Victoria & Albert Museum de Londres: 'DAVID BOWIE IS'. Just acabat el Sónar de l'any passat, ja anunciaven que per a l'any vinent podríem gaudir d'aquesta exposició a Barcelona. 

Ha passat un any i aquí la tenim. Avui s'inaugura David Bowie is al Museu del Disseny de Barcelona.

Aquesta exposició podem dir que és la més cuidada i completa que se li ha dedicat mai a un artista musical. Més 300 objectes impecables extrets de l'arxiu personal del 'Duc blanc' i dic 'impecables' perquè el sr. Bowie s'ha encarregat de referenciar i cuidar el seu material, va contractar una bona temporada un arxivista a jornada completa per a crear el David Bowie Archive. L'icona del pop va obrir les portes del seu arxiu als comissaris de l'exposició -Victoria Broackes i Geoff Marsh- com no ho havia fet mai abans però sense seleccions prèvies, ni pautes, ni entrevistes per expressar la seva opinió, ho va deixar totalment en mans del museu.

L'expo ens planteja un viatge des de David Robert Jones a David Bowie, des de les ganes de llibertat i fugida d'un jove de Londres (veurem una reproducció del dormitori d'infància) a l'estrella de fama planetària que arribà a ser quan l'any 1969 presentava Space oddity... el principi de tot el què arribaria a ser. I no descrivim res més perquè la paraula 'spoiler' en aquesta exposició està ben utilitzat ja que millor que la visita sigui una sorpresa continua per al visitant perquè David Bowie is és més que una simple exposició està plantejada com una autèntica experiència sensorial...

David Bowie is reuneix fotografies, caràtules de discos, lletres manuscrites, vesturari original, disseys d'escenaris, storyboards, partitures, clips de la vessant actor de l'artista,...

Abans d'arribar a Barcelona ja l'han vist més de milió i mig de persones després de passar per Canadà, Brasil, Alemanya, EEUU, França, Austràlia, Holanda, Itàlia, Londres, Tòquio i Bolònia.

I, el Ciutadà K, aquest dissabte la gaudirà com un fan babejant!



dijous, 18 de maig de 2017

CREA teatre A LA IX FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA


Doncs ja ha passat un any i torna una altra edició de la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta, ja en portem 9 ! Puntualment, el tercer cap de setmana de maig, Amposta viatja en el temps cap a principis del segle XX. Principalment, el centre d'Amposta, recrea com podria ser la vida quotidiana d'aquells anys.

A les persones que em llegiu i no heu vingut mai, ja tardeu! Tindreu una experiència lúdica-túristico-gastronòmico-cultural única!

Com cada any, el programa d'activitats (que podeu trobar aquí) està ben atapeït d'activitats però sempre hi ha novetats; per exemple, aquest any -que el 'leitmotiv' és l'arribada de l'electricitat a la ciutat- s'ha organitzat per a avui mateix: l'últim sopar a les fosques', en el que els restaurants oferiran els seus plats però sense electricitat en els seus locals: que si espelmes, que si llums de gas,... l'endemà va arribar la llum i les bombetes!.

Evidentment, com gairebé des del primer any, el Ciutadà K treurà les seves limitades aptituds teatrals i em podreu trobar -literalment- pels carrers d'Amposta amb la participació de 'CREA teatre' a la Festa. Aquest any, oferim 2 activitats teatrals de carrer: Les Cosidores i lo Sastre i l'Aprenent.

Veniu o què?







dimarts, 16 de maig de 2017

EL FINAL DEL DELTA...



Per als i les que no sou de les Terres de l'Ebre aquesta imatge no us impactarà especialment però per a les persones que vivim aquí és un símbol, una manifestació gràfica del que fa temps que notem i pel que fa temps que es lluita: el Delta desapareix.

Aquesta imatge és el trencament de la barra de la platja de Buda que separar ls espais interiors  del Delta amb aigua dolça (o Calaixos) del mar. Això ja ha succeït altres cops quan hi ha temporal però quedava resolt de forma natural ... fa quatre mesos i la situació continua igual i ens evidencia l'extrema vulnerabilitat d'aquest espai natural.

El Delta s'acaba si no hi posem remei. No arriben sediments des del riu que mantingui i enforteixi el Delta: dels 25 milions de tones anuals que arribaven a principis del segle XX, es va passar als 17 milions a mitjans del segle passat i ara estem als 0,15 milions anuals. 

És el final del Delta ...





dijous, 11 de maig de 2017

CUANDO NOS REIAMOS DE MARIANO Y PEDRO


Resultat d'imatges de reirse de mariano rajoy¿Se acuerdan de cuando nos reíamos de Mariano Rajoy? Aquel candidato elegido a dedo por José María Aznar, que superó la mismísimo Rodrigo Rato, el del milagro económico español. Qué risa cuando nos enteramos de que el elegido era Rajoy. Ha sido el único candidato que, viniendo su partido de ganar unas elecciones por mayoría absoluta (2000), perdió las siguientes (2004).Y también las siguientes, y eso que su contrincante -José Luís Rodríguez Zapatero- había negociado con ETA y había permitido la reforma del Estatut, las dos criptonitas que podía utilizar la derecha española contra un candidato socialista. Ni así ganaba Rajoy. 

De él se reían hasta en su partido, tanto, que Esperanza Aguirre intentó su primer asalto al gran poder. Qué risas se echaban periodistas madrileños que aupaban la candidatura de Esperanza pensando que Rajoy era un cadáver político.

De Rajoy nos hemos reído hasta cuando ganaba. "Es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde" o "¿Y la Europea?". Qué risa Rajoy, ¿eh? El que se presetaba a las elecciones del 20-D de 2015 enfrentándose a la nueva política. El que iba a ser desalojado del poder porque nadie quería pactar con él. El que volvió a presentarse a las elecciones del 26-J de 2016 y mejoró resultados.

Qué risa, Rajoy, ¿verdad? Que una semana después de otra oleada de casos de corrupción que afectaban a su partido, saca adelante los presupuestos gracias a los votos de Ciudadanos y el PNV, dos partidos que no irían juntos ni al palco del Bernabéu.

Qué risa Rajoy, que hasta logra que su vicepresidenta tenga un álbum de fotos con Junqueras, supuestmente el ogro catalán que puede acabar rompiendo España. (Por cierto, ¿qué dirían los portadas de algunos periódicos si la izquierda pactase unos Presupuestos con el PNV y se retratase con el líder de ERC? ¿Estaría España al borde de cataclismo, no?).

De pocos políticos nos hemos reído tanto como de Rajoy. Y ahí sigue, moviéndose como pocos en el alambre. O sin moverse. O mirand hacia otro lado. Pero tiene una amenaza . Otro hombre del que nos hemos reído casi tanto -o más- que de Rajoy: Pedro Sánchez. Aquel desconocido que en pocos meses se convirtió en secretario general del PSOE gracias a Susana Díaz, que tenía miedo de Edu Madina. Sánchez, el tío sin carisma, de cartón piedra, que llevó al PSOE a sus peores resultados electorales. El político defenestrado cruelmente por sus compañeros. Y han sido justamente esos que quisieron matarlo los que le han dado fuerza a una candidato que parecía noqueado. Le han regalado un tesoro: el relato. David contra Goliat. El Ave Fénix que renace de sus cenizas. Los enemigos de Sánchez han creado un mito.

Ojo con los hombres de los que nos reímos y nos burlamos. En un país de orgullosos, se pueden acabar convirtiendo en héroes.


Jordi Évole a Al Contrataque 
de El Periódico del 08/05/17

divendres, 5 de maig de 2017

dijous, 4 de maig de 2017

extincióFest'17 A LO PATI


Aquest cap de setmana una nova proposta interessant a Lo Pati: ExtincióFest'17. Festival de veus i narratives

ExtincióFest és un esdeveniment multidisciplinar que durant 2 dies (el 5 i el 6 de maig) i oferirà: 2 actuacions musicals, 1 espectacle de poesia, 2 xerrades, 1 vermut musical amb DJ i 1 presentació de llibre. 

A nivell conceptual, la proposta parteix  de la pèrdua galopant de biodiversitat (cada any s'extingeixen entre 30.000 i 140.000 espècies arreu del planeta) per l'acció directa de l'activitat humana. Els humans estem destruint allò que ens envolta i, de retruc, a nosaltres mateixos. ExtincióFest es planteja com un punt de trobada artística que permeti la reflexió d'aquesta actitud humana fagocitadora. 

La programació durant aquest dos dies és:

Divendres 5 maig

18:30 JOAN M. MINGUET BATLLORI (xerrada)
20:00 NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS I MARTÍ i MARTÍ SALES amb Alcohols (poesia)
21:00 MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS (actuació musical) presentaran el seu primer LP 45 Cerebros y 1 corazón, després dels 2 exitosos EPs Remescles, Acoples i Melismes (2015) i Verbena (2016). Recuperació de memòria oral i un directe que et copleja l'ànima. Arnal & Bagés ja són imprescindibles dins del panorama musical d'aquest país.


Dissabte 6 maig

11:00 LUIS COSTA (presentació llibre, esmorzar amb Xocolā_t)
12:30 LUIS BONIAS DJ (vermut musical amb Moritz)
18:30 AVALANCHA (presentació)
20:00 NANDO CRUZ presenta el llibre ¡Bacalao! de Nando Cruz i Luis Costa (xerrada)
21:00 CLAUDIA CRABUZZA (actuació musical), cantant algueresa que presentarà el seu nou disc: Com un soldat.

No ens podem perdre res de res però us recomano molt especialment l'actuació d'Arnal i Bagés dels que ja ens hem manifestat especialment fans en aquesta casa.


dimecres, 3 de maig de 2017

HOLLYWEED, OLLYWOOD, OIL WAR... HOLLYWOOD


El primer dia de l'any el famós rètol de Hollywood va despertar amb l'aspecte de la imatge. L'artista Zachary Cole Fernandez (que està al darrera del pseudònim Jesus Hands). havia tunejat el reconegut rétol per a celebrar la despenalització de la marihuana a Califòrnia. Gràcies a la manipulació de les dues últimes O el rétol es va transformar en Hollyweed ('herba sagrada').

No és el primer cop que aquestes il·lustres lletres són víctima d'alguna manipulació l'artista Daniel Finegood ho havia fet anteriorment en 3 ocassions: l'any 1976 convertint-les en Hollyweed (l'acció de Jesus Hands n'és un homenatge segons el mateix artista); el 1987 Ollywood (en protesta per l'afer Iran-Contra); i el 1990 va mostrar Oil War com a protesta per la primera Guerra del Golf.


dilluns, 1 de maig de 2017

POR SI ACASO UN DÍA



Tengo ante mis ojazos un anuncio a toda página de El Corte Inglés. Se ve a un chico y a una chica con camisetas blancas. Ambos sonríen y cruzan los brazos a la altura del pecho, mostrando cierta musculatura (más él que ella, sea ello dicho sin ánimo de menospreciar a nadie ni por su sexo, ni por su religión ni por su origen étnico). Tras ellos, una de esas máquinas de gimnasio con dos palancas que mueves alternativamente, como si esquiases. Supongo que es como si esquiases, porque no he esquiado nunca ni pienso hacerlo jamás. Elíptcia la llaman, creo.

Sobre la parejita, las palabras 'Love fitness' y un corazón atravesado por esa línea que se ve en los monitores médicos y que cuando deja de oscilar y se pone definitivamente horizontal quiere decir que has palmado. Debajo, "Ponte en forma. Financiación hasta 12 meses".

Ha sido ver la máquina y pensar: "Pues me la compro. La pongo en el estudio y, así, cada tanto, me levanto del escritorio y musculo un rato". Una vez me apunté a un gimnasio. Pagué la cuota de entrada y domicilié las cuotas mensuales. Fui dos veces y, al cabo de un año y pico, cuando vi claramente que nunca iría, me di de baja. En cambio, en el estudio la elíptica quedaría la mar de bien y, cuando alguien viniese a verme, se llevaría una opinión saludable de mí.

Pero sé que la compraría, la pondría en el lugar que imagino para ella y nunca la utilizaría. Me sucede a menudo. Hace un par de años, en Decathlon compré dos mancuernas de 1,5 kilos, una para cada mano. Para reforzar la musculatura de los brazos, que cada vez la tengo más fláccida. Las usé tres veces y ahí se han quedado, en un estante. También en Decathlon compré, hará quince años, un banco de abdominales Domyos. Desde el segundo día duerme el sueño de los justos en el cuarto de los trastos. Es como si supiese que el simple hecho de comprar un artilugio me producirá los beneficios que sólo me daría su uso continuado. Compré una escoba aspiradora, sin cable, que te permiten barrer el suelo sin hacer polvo. Hasta que vi que había que limpiar el depósito. Nunca más. Lo mismo me pasó con una olla arrocera eléctrica. Esa ni la estrené. A menudo compro botes de sopas japonesas, esas que se calientan en el microondas y están listas para comer, no sea que un día no me apetezca ir al bar. Cada año las reviso y, como han caducado, las tiro a la basura. Pero necesito tenerlas, por si acaso un día ...

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia de 30/04/17

dijous, 27 d’abril de 2017

SI FOSSIN REALISTES LES ETIQUETES ALIMENTARIES



Aix, amics i amigues, vivim enganyats. Així. En general. Però en aquest món de conspiracions i paranoies el gremi que s'emporta la plama és l'alimentari. Sovint ens arriben informacions -a voltes poc contrastades, a voltes directament falses- del perjudicial que són moltes de les coses que mengem, malauradament aquestes informacions sovint són certes. El que és més curiós (però no dir indignant) és que amb el moment històric que ens trobem ple d'auditories, controls, anàlisis i traçabilitats encara abundin els enganys i la manca de transparència en allò què mengem. Però és que Don Dinero és el que mana i la publicitat mou molts diners i si s'han de dir mitges veritats dons es diuen...

Axí doncs, algú s'ha dedicat a evidenciar allò que realment contenen els productes que mengem mostrant-nos-ho en les seves etiquetes. 


Davant de la pregunta: "què passaria si l'envoltori d'un producte mostrés realment el què porta?". Amb aquesta premissa aquí teniu exemples prou clarificadors i il·lustratius que ha dissenyat Mohorte des del portal Magnet.



Info i imatges extretes de:  https://m.magnet.xataka.com/en-diez-minutos/asi-tendrian-que-ser-los-envoltorios-de-los-alimentos-si-quisieran-reflejar-sus-ingredientes-reales

dimecres, 26 d’abril de 2017

LOS MENOS VENDIDOS

Resultat d'imatges de los libros menos vendidos

El de hoy es un periódico de vencedores y perdedores. Los qye pasan a la segunda vuelta de una elecciones y los que quedan por el camino. Los que quieren sentenciar una Liga y los que intentan darle emoción hasta el último suspiro. También es el periódico de los libros más vendidos, y en esas listas hay nombres que me hace mucha ilusión verles tan arriba.  Pero ¿y los menos vendidos?¿Y los que no saldrán en ninguna lista? Hace años que vivimos instalados en la cultura del ranking, con la que parece que medimos el éxito y el fracaso de nuestras carreras profesionales. El programa más visto, el periódico más leído, el mejor restaurante del mundo, el hombre más rico, el museo más visitado, el artículo más comentado, el Català de l'Any, el videoclip más reproducido, la canción más escuchada, la serie más descargada, la peli más taquillera, la actriz mejor pagada, el político mejor valorado, la profesión más denostada, las patatas bravas mejor puntuadas, el tuit más retuiteado, la noticia mas clicada... Si leen esta artículo en la página web, igual hasta lo encuentran en la pestaña de Los más leídos. Lo dudo teniendo en cuenta el nivel del artículo, aunque no siempre va ligado ser de Los más... con la calidad.

Es curioso que mientras se nos llena la boca diciendo que no queremos educar a nuestros hijos en la cultura de la competitividad, que la vida es mucho más que ser el primero, demos el ejemplo que damos hablando día sí día también de los que ganan, los que van los primeros, los líderes, los que están en el top del ranking.

En la presentación de su libro, explicaba Xavier Aldekoa que le preguntó al médico y ginécologo congoleño Denis Mukwege que a cuántas mujeres le había salvado la vida. El médico se resistía a dar una respuesta concreta. Y a la tercera repregunta del periodista, les contestó: "Qué manía tienen ustedes los europeos con las cifras, con los rankings".

Una hora eterna
Hoy me acuerdo de esos autores menos vendidos, los que no vemos en ninguna lista, que ayer vieron colas interminables en los estands de al lado, mientras ellos jugueteaban con el boli, o miraban el reloj para ver cuánto quedaba para terminar aquella hora de firmas que les había encasquetado su editor y que se les estaba haciendo eterna. Tranquilos. Jueguen con las palabras: una cosa que se vende mucho, parece buena. Una persona que se vende mucho, no tanto. Reconsideremos la negatividad de la frase "los menos vendidos". Tal y como está la cosa, no venderse puede tener un enorme valor, 

Hace años, en un día de firmas no muy exitoso, en unos grandes almacenes, a un escritor se le acercó un supuesto lector y le preguntó: "¿Cuánto vale?". El autor miró el precio de la novela y contestó: "2.500 pesetas". "No, el libro no, la mesa". El escritor era Juan Marsé, que en mi ranking está en el top 1.

Jordi Évole a Al contrataque en 
El Periódico del 24/04/17

dimarts, 25 d’abril de 2017

LA VIDA EN MIOPIA DEL SR. PHILIP BARLOW


Tens la sort de no ser miop? Doncs el sr. Philip Barlow -artista sudafricà- ha pintat uns quadres realistes que transmeten perfectament com veiem la vida les persones miopes si ens treiem les ulleres... (podeu veure el seu web, aquí)


Formes que es desdibuixen, colors que es barregen i figures que es desenfoquen que permeten captar de forma encertada la visió d'una persona amb miopia.


dilluns, 24 d’abril de 2017

ESTE DOMINGO


Mientras aquí, este domingo 23 de abril, estamos con zarandajas, como el día del libro, en Alemania, mucho más sensatos, celebran el día de la Cerveza. De la cerveza alemana, para ser precisos. ¿Por qué de la alemana y no de todas en general? Pues porque están muy orgullosos de la suya.

El motivo es que, precisamente un 23 de abril pero de 1516, el duque Guillermo IV de Baviera dictó la ley de la Pureza de la Cerveza que estipula cómo debe ser elaborada. A partir de cuatro productos: agua, lúpulo, levadura y malta de cebada. Son los mismos elementos con los que, a principios de los años ochenta, fabriqué las tres únicas botellas de cerveza artesanal que he hecho en mi vida, en una habitación ciega donde había muerto la abuela del señor que me vendió el piso. Las hice a partir de una receta que había pillado un amigo en la isla de Man, en el mar de Irlanda.

El día de la Cerveza se celebra desde hace 23 años. El 2003 algunas empreses de Baviera se asociaron para vender, cada 23 de abril, ediciones limitadas de su producción. Cada botella va numerada, luce el sello 'Jahrhgangsbier 23.04' y puede comercializarse hasta finales de agosto. 

Me gustaría saber alemán para poder leer en la prensa de ese país qué opinan sus ciudadanos de dos iniciativas cerveceras californianas que ha habido últimamente. De la primera se supo a mediados de marzo. Como es sabido, California sufre una gran sequía. Preocupado por la escasez de agua necesaria para fabricar cerveza, el propietario de la Moon Bay Brewing Company utiliza agua gris: la que antes ha pasado por lavadoras, fregaderos y lavaplatos, y produce una cerveza de estilo  indian pale ale. Aplica la misma tecnología de la NASA que utilizó el astronauta Scott Kelly en la Estació Espacial Internacional para reciclar su orina y sudor y, así, no morir de sed. La segunda iniciativa es de la Stone Brewing, de San Diego, que fabrica una cerveza rubia -Full Circle- usando aguas residuales, del váter. Sólo les añade algunas sales, y el proceso implica tres maltas y tres lúpulos diferentes, dos de ellos, de Nueva Zelanda, que le dan un toque exótico. Los catadores dicen que es espléndida. El alcalde de San Diego dice: "Es fantástica. No hay mejor manera de resaltar la pureza de esta agua". Imagino la cara horrorizada del duque Guillermo IV de Baviera y levanto mi copa de cerveza alemana a la salud de su ley de la Pureza. ¡Feliz 23 de abril!

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine de 
La Vanguardia de 23/04/17

divendres, 21 d’abril de 2017

EL SR. JOHNNY DEPP EL MENYS RENDIBLE DE HOLLYWOOD... UN ALTRE COP


Que el sr. Depp no passar pel seu millor moment personal ni professional no és cap notícia, com molt bé vadir el sr. Murphy ... la cosa sempre es pot complicar!.

Cada any, la publicació Forbes publica els actors/actrius més rics de Hollywood i també els menys rendibles, es tracta de comparar els guanys aconseguit amb un film i el sou que se'ls ha pagat als actors protagonistes. Doncs bé, el cap de llista està ocupat -per segon any consecutiu- el sr. Johnny Depp ... però és el que el senyor va provocant, no saps quin dels darrers projectes que ha acceptat és pitjor que l'anterior i aquest any, amb Alicia 2 i Mortdecai ha tocat -definitivament- fondo. Penseu que fins i tot se li ha entregat el razzie (els anti-Oscar) a la pitjor interpretació per aquesta segona.

En la segona posició trobem al sr. Will Smith que, francament, porta força temps sense aixecar un èxit en taquilla ...

Aquí teniu els primers llocs de la llista:

1) Johnny Depp: Per cada dòlar que se li pagava en generava 2,8.
2) Will Smith: per cada dòlar en generava 5
3) Channing Tatum: 6 per cada dòlar (El Destino de Júpiter, és el causant)
4) Will Ferrell: 6,5 per cada dòlar (el causant: Zoolander 2)
5) George Clooney, Tomorrowland i Ave, Cesar! són els responsables
6) Adam Sandler, per Pixels i Niños Grandes 2

I hem d'esperar al número 9) per a trobar la primera dona (Hollywood és blanca i masculina, tots ho sabem!): Julia Roberts, que el 2016 no ha estat, tampoc, el seu millor any.

Tenint en compte que l'actor més rendible del 2016 a Hollywood fou Chris Evans i  que fou capaç de recaptar 135,8 dòlars per cada dòlar cobrat... la diferència amb els pitjors és tremenda.

Una altra qüestió és que tingui sentit o no ens caigui la cara de vergonya de que a algú se li pugui pagar el que se li paga per fer la feina que fa ... però aquest és un altre tema.

dijous, 20 d’abril de 2017

SR. GILBERT BAKER

(1951-2017)

Sí, ja ho sé que us sonarà molt tonto, però mai havia pensat que alguna persona havia inventat la bandera/símbol de la comunitat LGTB. És evident que sí, que totes les coses en algun moment han estat 'inventades' però ara que fa pocs dies que ha mort l'inventor de la bandera multicolor és quan jo m'he assabentat que el sr. Gilbert Baker va inventar aquest símbol.

Tot un referent de la comunitat gai de San Francisco, el sr. Baker era una persona alegre, desinhibida i un artista compromès.

L'àvia del sr. Gilbert era modista i a ell el fascinava aquesta activitat però no era ben vist que un 'home' hi mostrès interès a l'època en que va nèixer (principis dels '50) i el lloc (Kansas), així que va poder va marxar a la costa Oest dels EEUU (més alliberada) i una de les primeres coses que va fer va ser comprar-se una màquina de cosir. Segons ha explicat el sr. Baker en diverses ocasions, el primer cop que va pensar crear una bandera per al moviment gai va ser l'any 1976, coincidint amb bicentenari del naixement dels EEUU en el que es tenia molt en compte la creació de la bandera de les barres i estels i la seva creadora: la sra. Betsy Ross. El sr. Baker va veure que una bandera era quelcom molt potent alhora d'aglutinar interesos i defensar postures. I així fou com l'any 1978 creà la bandera multicolor; fins aquella data es feia servir coma signe d'identitat gai un triangle rosa, que era el que utilitzava el règim nazi per a marcar als 'desviats' (sic).... quelcom, francament molt poc adequat per a representar a ningú.

Sembla ser que la invenció va estar encoratjada pel mític Harvey Milk i volia representar la diversitat de gènere, edat i procedència d'aquest moviment. Òbviament, els vincles amb la sra. Judy Garland (tota una icona gai) i el seu Somewhere over the rainbow són inqüestionables. 

El sr. Baker va tenyir a mà les 8 franges de roba de colors ben vius i cada color tenia el seu significat: rosa pel sexe, vermell per la vida, traronja per la salut, groc pel sol, verd per la natura, turquesa per la màgia, blau per la pau i propra per l'esperit... 

El dia 25 de juny de 1978 es va desplegar per primer cop pels carrers de San Francisco.... i la bandera va sofrir modificacions, de 8 colors es van passar a 6. Segons el creador, el rosa era massa car i el blau i el turquesa els va unir en un blau fosc. 

Una altre detall bonic de la història és que el sr. Baker, tot i que es considerava un dissenyador mai va reivindicar drets per la seva creació, segons deia era el "seu regal al món": un arc de Sant Martí amb vocació de comprensió universal.

El sr. Baker ha mort amb només 66 anys d'un atac de cor.


divendres, 14 d’abril de 2017

CAP A AMSTERDAM !!




Amsterdam hi falta gent!!

Foto: Natalia Capdevila de waynabox