dimarts, 28 de novembre del 2017

RECUPERANT AL SR. JAVIER ALVAREZ


El sr. Javier Alvarez fou un músic que ens féu veure que els cantautors podien ser diferents, tots no  tenien perquè tenir el caire seriós i intel·lectualot de artistes com, Ismael Serrano, per exemple. Tot i que quan la seva cançó -La Edad del porvenir- ho va petar per totes les ràdio-fòrmules ens féu pensar que era un cantautor més, els que el vam començar a seguir ràpidament vam veure que no, que Javier Álvarez era diferent, molt diferent.

Amb el primer disc -Javier Álvarez (1994)-, el segon -Dos (1996) i el tercer -Tres (1999)- vam anar veient que el cantautor es transformava en quelcom imprevisible, evidenciant que l'havien etiquetat en un rol que ell no volia exercir: ell no podia ser la diana de les teenagers, ell no podia folrar amb la seva cara les carpetes de les adolescents. Això ens ho deixà ben clar amb el següent treball: Grandes éxitos (2001) on versionava cançons pop de tots els temps amb una aire entre modern i raruno. 19 temes en els que versionava des de The Police, U2 o El novio de la muerte (himne dels Legionarios).

Definitivament, el sr. Álvarez es desmarcava de la imatge que li havien volgut assignar i emprengué camins menys populars i deixà de sonar als 40 Principales

Ell, però, no deixà d'editar nous treballs: Tiempodespacio (2003), Plan Be (2005)(un disc doble produit per Suso Saiz) i desaparegué una temporada fins a tornar amb un dels seus treballs més madurs, arriscats i recomanables: Guerrero Alvarez (2009), la seva música s'unia a la poesia del sr. Pablo Guerrero (i en vam parlar en aquesta casa). Entremig, ha participat en discos d'homenatge als republicans, va versionar l'aserejé, va versionar als Astrud, va versionar Cuplés babilónicos de la zarzuela la Corte del Faraón, va versionar Las chicas son guerreras, ...

Però des d'aquell disc de 2009 no havíem sabut massa detalls de la seva vida i de la seva producció discogràfica fins que el sr. Andreu Buenafuente el portà a Late Motiv... feia 10 anys que no trepitjava un plató. Allà hi cantà La edad del porvenir com si no haguessin passat els 23 anys que han passat i amb Buenafuente parlà de la fama, de la creació, dels diners i de la seva Vida ... El sr. Avarez és GRAN!

t