dijous, 18 de gener de 2018

SR. CARLES SANTOS

(1940-2017)

A principis de desembre moria un dels artistes més surreal i personal de la nostra cultura. El sr. Carles Santos era molt gran, de fet, era inabarcable, imprevisible, aturdidor, provocador i proper. 

El sr. Santos va nèixer i morir a Vinaròs, al costat de casa nostra. El jove Santos als 5 anys ja tocava el piano, va estudiar educació musical al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i després continuà la seva formació musical a París i Suïssa. Professionalment, inicia la seva carrera com a pianista l'any 1961, interpretant Bartók, Schönberg i Webern. 

El sr. Santos era una artista integral, va començar com a pianista, per fou compositor, escultor, fotògraf, poeta i dramaturg. 

Molt proper a l'esperit avantguardista de creadors com Joan Miró i, sobretot, Joan Brossa. De fet, l'any 1967 van confluir els 3 en el Concert irregular de Joan Brossa, en el que Carles Santos va compondre i interpretar un concert com a homenatge al 75è. aniversari del naixement de Joan Miró. 

L'any 1968 aconsegueix una beca i marxa als EEUU, on es relaciona amb artistes com John Cage. La música, però, al sr. Santos li queda curta i comença a flirtejar amb el cinema, posant música en llargmetratges i documentals de directors com Pere Portabella, Jordi Cadena o Carles Duran. Seves són les BSO de films com Vampir cuadecuc (1970), Pa d'àngel (1984) o El Pianista (1998). L'any 1967 s'atreveix a dirigir el seu primer curt: L'àpat, al que seguirien una desena de curtmetratges més durants els '60 i '70. 

Durant els '70 i bona part dels '80 va participar en nombrosos esdeveniments musicals d'arreu del món, de caire clàssic i, fins i tot, jazzístic. Ben entrats els '80 s'introdueix en el camp escènic, barrejant música i perfromances carregades de provocació i humor. 

Va participar en la inauguració dels JJOO de Barcelona '92 amb la fanfara inaugural i en molts altres accions musicals teatrals d'arreu del país (Fira Mediterrània de Manresa, IV Centenari de l'arribada de la relíquia de Sant Sebastià a Vinaròs,...).

El sr. Santos va anar acumulant premis com el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990), Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993), Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996), la Creu de Sant Jordi (1999), Premi Nacional de Teatre (2001) i nombrosos premis Max durant tota la primera dècada del 2000. 

Després de la seva mort, els homenatges a la seva obra i persona s'han anat succeïnt i més que en vindran, ja que el sr. Santos és una peça cabdal de l'escena teatral-musical contemporània del nostre país.

El passar dissabte amb l'espectacle Un Santos (sense el Santos), al teatre Lliure de Barcelona, dues de les seves col·laboradores habituals Montse Colomé i Anna Llopart aixecaren una obra al voltant de l'imaginari del mestre Santos, amb la participació de més de 40 artistes de diferents disciplines i que van tenir algun contacte amb l'artista al llarg de la seva trajectòria. En ella, s'hi van repassar una quinzena d'obres de l'artista vinarosenc. 

Per a molts, la poètica surrealista de Joan Brossa i la plàstica simbòlica de Joan Miró són peces fonamentals d'on s'alça tota la creació de Carles Santos.

El Ciutadà K ha tingut tres contactes directes amb l'obra del mestre Santos. L'any 2011, en un concert conjunt amb la Banda de Música de l'Agrupació musical Senienca a La Sènia. 

El segon, fou l'any 1996 assistirem a l'obra Figasantos-Fagotrop, missatge al contestador: soparem a les nou, al teatre Poliorama. Una obra críptica, provocadora, impactant. Els seus acords encara ressonen en el meu cap com si fos aquell dia.

El tercer contacte, fou la peça Toca Tico Toca Ta de la que us poso un vídeo per aquet us féu un idea de com, a finals dels '80, pot impactar una tema aixó en una ment postadolescent com la meva... 

El sr. Carles Santos no fou massa coneguts ni reconegut pel gran públic però el seu nom ha d'ocupar i ocuparà un lloc especial en la Cultura dels Països Catalans, la seva proximitat, naturalitat i espontanïetat és innigualable.

Volem més Carles Santos!! Necessitem més Carles Santos!!... llarga vida!!

dimecres, 17 de gener de 2018

VERKAMI PER A PEDRETES DEL SR. RAMPAIRE



Demanar la col·laboració per a un projecte de Verkami quan ja s'ha assolit l'import que el seu responsable s'havia marcat inicialment pot semblar una tonteria, però per a mi no ho és gens. D'entrada, penso que és una forma de donar -encara més el meu suport- després d'haver fet la meva aportació econòmica i, de sortida, és una forma de fer més evident que en sóc 'fan'. Sóc fan de Rampaire.

Rampaire és una topònim que desgina la zona del Delta de l'Ebre on, des de generacions, la família de l'artista i músic que ens ocupa ha conreat uns arrossars. Rampaire també és el projecte musical del sr. Alfred Porres (Amposta, 1967) un doctorat en Belles Arts que fa una pila d'anys que és professor en un institut de secundària. La seva vida professional troba la intersecció entre la creació artística, la docència i la investigació; i dins del primer àmbit: la composició musical. 

El sr. Porres té una passat musical -a finals dels '80- en el grup Atzucac, tot un referent a les Terres de l'Ebre; des de llavors, la vessant musical no s'havia mostrat tan pública fins que va publicar el primer EP i li van agafar ganes de començar a defensar aquest faceta musical en directe.

A l'abril de 2015 Rampaire va publicar aquell primer EP: Sol, amb 4 temes (el podeu escoltar aquí); i ara, per a enregistrar el segon EP: Pedretes, amb la col·laboració de Kike Pellicer (baix), Josep Lanau (acordió), Segi Molina (percussió) i Cristófol Pons (casatanyoles) l'artista ha engegat un Verkami . El disseny del CD i la portada va a càrrec d'Hernan en H, il·lustrador del territori i creador de la línia de samarretes Del Terreno.

Rampaire és un cantautor d'intencions pop, amb aires folk i vinculat al territori. Pedretes són cinc pedretes que parlen de l'amor, la vida i la mort, els pas del temps i la memòria.

Poc ambiciós, ell, s'havia marcat un import de 1.000€ a Verkami per a poder fer realitat el disc però quan falten més de 10 dies per a finalitzar la campanya de crowdfunding (acaba el 27/01/18) ja ha superat l'import en més de 200€. Així doncs, Rampaire ha establert un nou objectiu: si arriba als 1.500€ enregistrarà el videoclip de primer single. 

La intenció de Rampaire és que Pedretes sigui publicat a mitjans de febrer. 

L'ajudem?

Resultat d'imatges de rampaire

dimarts, 16 de gener de 2018

EL PATIO EDITORIAL


Resultat d'imatges de le palace claude simonSerge Volle es un escritor francés de setenta años. Ha publicado tres libros con escaso éxito y ahora que ya está jubilado se dedica a cuidar el jardín. No hace mucho, tras hablar un día con una amigo también escritor sobre cómo está el patio editorial y el porqué de que se publiquen ciertos libros y no otros, cogió uno de Claude Simon, Nobel de Literatura de 1985, para hacer una prueba. Escogió Le Palace, una novela que en 1962 editó Éditions de Minuit. Va de unos voluntarios que están en Barcelona durante la guerra civil española. Aparecen el hotel Colón (cuando todavía estaba en el paseo de Gracia), los retretes subterráneos de la plaza Catalunya y un americano inspirado en George Orwell; quien, por cierto, no era americano sino inglés. Bueno, pues Volle copió las primeras cincuenta páginas de la novela y, de forma anónima, las envió a diecinueve editoriales, a ver si les interesaba publicarla. (A Éditions de Minuit no, evidentemente).

Quería 'sondear la calidad de las personas que presiden los comités de lectura de las editoriales'. El resultado es que a ninguna le interesó lo más mínimo. Siete de los editores ni le contestaron y doce la rechazaron. Uno de ellos le detalla que los personajes no están 'bien diseñados' y que 'las frases no tienen final, haciendo que el lector pierda el hilo por completo'. La conclusión de Volle es que, hoy día, a las editoriales no les interesa la literatura de calidad; sólo buscan best sellers.

No seré yo quien lleve la contraria. Por poco que uno se pasee por librerías ve que, en la mayoría de los casos, esa es la verdad inapelable. Pero no es cierto que sea algo sólo de ahora. En su momento, rechazaron los manuscritos de El gatopardo de Lampedusa, de Ulises de Joyce... A Ezra Pound le tumbaron Portrait d'une femme con un simple: 'Demasiadas erres en el primer verso'.  Kennedy Toole vio como todas las editoriales a las que envió La conjura de los necios la rechazaban. Sólo tras su suicidio acabó publicándose, por la perseverancia de su madre. Sobre Lolita, un editor el dijo a Nabokov que, en vez de intentar publicarla, fuese a un psicoanalista.

A mí, si me dan a escoger, de todas las cartas de rechazo conocidas la que más me gusta es la que una editorial americana envió a George Orwell cuando esté le mandó Rebelión en la granja (Animal Farm en su título original) por si quería publicarla. Le contestó que no: 'En Estados Unidos las historias de animales no interesan'. Punto pelota.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 14/01/18



divendres, 12 de gener de 2018

EL SR. ALBERT SERRA ARA AL TEATRE DE BERLIN



Ens agrada el sr. Albert Serra. Ens agradava abans de conèixer-lo personalment i ens continua agradant després de xerrar amb ell i amb Christopher Farnarier dins de les activitats de mónFILMAT 2016 (podeu veure a la foto al Ciutadà K en el moment del diàleg a 3 bandes amb tant il·lustres convidats de Lo Pati)

Sé que em repeteixo quan dic que el sr. Serra és un dels directors amb més personalitat del nostre país. A fora, però, això ho tenen més clar que aquí. Ja que les col·laboracions i participacions en festivals i accions culturals around the world de mr. Serra així ho certifiquen. 

Aquest cop l'artista (perquè l'etiqueta de creador cinematogràfic ja fa temps que se li queda curta) s'endinsa en el món del teatre després d'haver rebut l'encàrrec del director del teatre Volksbühne de Berlin de dirigir l'obra Liberté, una obra situada en el segle XVIII en la que s'explica l'intent d'un empresari francès d'exportar els valors del llibertinatge a Alemanya. 

Resultat d'imatges de la liberte albert serraNo és el primer cop que el sr. Albert Serra flirteja amb el teatre, l'any 2011, Álex Rigola el va fer debutar al Teatre Lliure amb dues obres experimentals: Pulgasari i Més enllà dels Alps.

I és que al sr. Serra ja el podem etiquetar d'artista, ha estat reconegut cinematogràficament en festivals com Locarno o Cannes però també centres neuràlgics d'art com la Biennal de Venècia o la Documenta de Kassel, a més de tenir-lo en retrospectives al Pompidou de París o a l'Arsenal Institut de Berlin... si és que no podem oblidar que el 'noi de Banyoles' és llicenciat en Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, tot això complementat amb estudis d'Història de l'Art. En més d'una ocasió ha declarat que es sent més a prop de Warhol o Dalí que de  director de cinema, de fet, no té cap formació cinematogràfica.

El seu nou projecte -anunciat fa temps- és un pel·lícula sobre l'art contemporani, amb el títol de I'm an artist. Tota un declaració del que estem dient ...

Aquest poti poti fa del sr. Serra un Artista Total, amb unes creacions entre naturals i ultra-teatralitzades entre directes i manipulades en excés. Un  gran!



dijous, 11 de gener de 2018

GLOBUS D'OR 2018


Resultat d'imatges de tres anuncios en las afueras premio globo de oroFa uns pocs dies s'entregaven els 75 premis Globus d'Or. Nomes 89 persones, membres de l'Associació de la Premsa Estrangera a Los Àngeles (enfront els 8.400 acadèmics amb dret a vot de l'Acadèmia que trien els Oscars) són els encarregats d'escollir els candidats i els premiats.

Resultat d'imatges de la forma del agua premio globo de oroLa forma del agua -la molt poètica nova creació de Guillermo del Toro- es posicionava amb 7 nominacions, Tres anuncios a las afueras de Martin McDonagh amb una estupenda Frances McDormand (amb 6), Los papeles del Pentágono la ració de cinema seriós de l'any de mr. Spielberg (amb 6). L'ambiciosa (i poc entesa) Dunkerke només tenia 3 nominacions... sense dubte, la pel·lícula incompresa del 2017.

Resultat d'imatges de la forma del agua premio globo de oroTenint en compte els premis principals sembla ser que 2 pel·lícules sobresurten de la collita de l'any passat: (sobretot) Tres anuncios en las afueras (4 premis) i La forma del agua (2 premis); destacable la intepretació de la sra. Frances McDormand en la primera. Hem de tenir en compte, també, el film com a director de James Franco -The Disaster Artist- que es va emportar el premi gros a Donostia i en els Globus d'Or el de millor actor de comèdia per a ell mateix. Segur que carregarà molts premis el sr. Gary Oldman amb la seva intepretació de Churchill i en un segon pla queda la interpretació (sembla ser que la última) del multipremiat Daniel Day-Lewis. Aplaudible la millor cançó per a The Great Showman (una altra cosa no té, però bones cançons, sí) i necessari el premi a la millor peli d'animació per a Coco, Pixar ha tornat a conseguir una nova obra mestra. 

Resultat d'imatges de elisabeth moss globo de oroI pel que respecta a la televisió 2 rotundes millors sèries: The handmaid's Tale i Big Little Lies. Acaparant premis d'interpretació televisiva, sobretot la segona. M'agrada destacar el premi a la millor interpretació masculina de comèdia per al sr. Aziz Ansari per a la moooolt recomanable Master of None.

Vinga, doncs, ja tenim aquí els primers grans premis de l'any... ara ens manca saber què n'opinen els acadèmics de Hollywood amb els Oscar.


Llista de premiats:

CINEMA
Millor pel·lícula dramàtica
Dunkerke
La forma del agua
Call me by your name
Los archivos del Pentágono
Tres anuncios en las afueras (GUANYADORA)

Millor pel·lícula comèdia o musical
The Diasater Artist
Déjame salir
El gran showman
Yo, Tonya
Lady Bird (GUANYADORA)

Millor director
Christopher Nolan (Dunkerke)
Guillermo del Toro La forma del agua (GUANYADOR)
Steven Spielberg los archivos del pentágono
Martin McDonagh Tres anuncios en las afueras
Ridley Scott Todo el dinero del mundo

Millor actor en comèdia o musical
Steve Carrell La batalla de los sexos
Ansel Elgort Baby Driver
James Franco The Disaster Artist GUANYADOR
Hugh Jackman El gran showman
Daniel Kaluuya Dejame salir

Millor actor peli dramàtica
Timothee Chalamet Call Me By Your Name
Daniel Day-Lewis El hilo fantasma
Tom Hanks Los archivos del Pentágono
Gary Oldman El instante más oscuro GUANYADOR
Densel Washington Roman J. Israel, Esq

Millor actriu en comèdia o musical
Judi Dench La reina Victoria y Abdul
Helen Mirren El viaje de sus vidas
Margot Robbie Yo, Tonya
Saoirse  Ronan Lady Bird GUANYADORA
Emma Stone La batalla de los sexos

Millor actriu peli dramatica
Jessica Chastain Molly's Game
Sally Hawkins La forma del agua
Frances McDormand Tres anuncios en las afueras GUANYADORA
Meryl Streep Los archivos del Pentágono
Michelle Williams Todo el dinero del mundo

Millor actor secundari
Willem Dafoe The Florida Project
Armie Hammer Call Me By Your Name
Richard Jenkin La forma del agua
Christopher Plummer Todo el dinero del mundo
Sam Rockwell Tres anuncios en las afueras GUANYADOR

Millor actriu secundària
Mary J. Blige Mudbound
Hong Chau Una vida a lo grande
Allison Janney Yo, Tonya (GUANYADORA)
Laurie Metcalf Lady Bird
Octavia Spencer La forma del agua

Millor BSO
Carter Burwell Tres anuncio en las afueras
Alexander Desplat La forma del agua GUANYADOR
Johnny Greenwood El hilo fantasma
John Williams Los archivos del Pentágono
Hans Zimmer Dunkerke

Millor cançó original
Home  - Ferdinand
Mighty River - Mudbound
Remember Me - Coco
The Star - Se armó el belen
This is me - El gran showman GUANYADORA

Millor guió
Guillermo del Toro La forma del agua
Greta Gerwing Lady Bird
Liz Hannah, Josh Singer Los archivos del Pentágono
Martin McDonaugh Tres anuncio en las afueras GUANYADOR
Aaron Sorkin Molly's Game

Millor Peli Estrangera
Una mujer fantastica
Se lo llevaron: recuerdos de una niña de Camboya
In the Fade GANADORA
Sin amor
The Square

Millor peli animada
El bebe jefazo
The Breadwinner
Coco GUANYADORA
Ferdinand
Loving Vincent

TV
Millor serie dramatica
Juego de tronos
The crown
This is Us
The Handmaid's Tale GUANYADORA
Stranger things

Millor actor serie dramatica
Jason Bateman Ozark
Sterling K Brown  This is us GUANYADOR
Freddie Highmore The Good Doctor
Bob Odenkirk Better Call Saul
Liev Schreiber Ray Donovan

Millor actriu serie dramatica
Catrina Balfe Outlander
Claire Foy The crown
Maggie Gyllenhaal The Deuce
Katherine Langford 13 Reasons why
Elisabeth Moss The handmaid's Tale GUANYADORA

Millor actor miniserie o peli tele
Robert de Niro The Wizard of Lies
Jude Law The Young Pope
Kyle MacLahan Twin Peaks
EwanMcGregor Fargo GUANYADOR
Geoffrey Rush Genius

millor Actriu miniserie i peli tv
jessica Biel The sinner
Nicole Kidman Big Little Lies GUANYADORA
jessica lange Feud: Bette & Joan
SusanSarandon Feud: bette &Joan
Reese Witherspoon Big Little Lies

Millor actriu secundaria tv
Laura Dern Big Little Lies GUANYADORA
Ann Dowd The Handmaid'sTale
Chrissy Metz This is Us
Michelle Pfeiffer The Wizard of lies
Shailene Woodley Big little Lies

Millor actor secundari tv
DavidHarbour Stranger things
Alfred Molina Feud: Bette & Joan
ChristianSlater Mr Robot
Alexander Skarsgard Big Little Lies GUANYADOR
David Thewlis Fardo

Millor miniserie o peli tv
Big Little Lies GUANYADORA
Fargo
Feud: Bette & Joan
The Sinner
Top of the Lake: CHina Girl

Millor serie tv comedia
Black-ish
The Marvelous Mrs Maisel GUANYADORA
Master of None
SMILF
Willy Grace

Millor actriu tv de comedia o musical
Pamela Adlon Better Things
Alison Brie GLOW
Rachel Brosnahan The Marvelous Mrs Maisel GUANYADORA
Issa Rae Insecure
Frankie Shaw SMILG

Millor actor tv comedia o musical
Anthony Anderson Black-ish
Aziz Ansari Master of none GUANYADOR
Kevin Bacon Mis experiencias sexuales con Dick
William H Macy Shameless
Eric McCormack Will y Grace

dimarts, 9 de gener de 2018

BYE BYE, CHRISTMAS


Resultat d'imatges de natividadAhora que por fin se han acabado las fiestas navideñas es buen momento para repasar con calma el aviso que, antes de que empezasen, dio el sacerdote y psicólogo Desmond O'Donell. Es un señor norirlandés, oblato según explica la prensa de Irlanda. Lo de oblato me sonaba a oblea, pero como no sabía qué es, he buscado la palabra en el diccionario. El de la RAE explica que un oblato es un "integrante de alguna de las diversas congregaciones que se dan a sí mismas el nombre de oblatos u oblatas, es decir, ofrecidos". Ahora que muchas personas se enorgullecen de no abrir nunca un diccionario, es oportuno recordarles que resultan sumamente útiles para, pasito a pasito, ir rebajando la ignorancia. 

Bueno. Pues el psicólogo y sacerdote oblato O'Donnell explica que los cristianos deberían arrinconar Navidad y buscar otra palabra. El porqué: "Navidad ya no conlleva el sentido de Dios, que se unió a la grey humana y habitó entre nosotros. Ahora, Navidad significa otra cosa. Igual que sucede con el término Semana Santa, se ha esfumado. No es una tragedia. Que se esfumen, incluso la palabra de Dios. Por Dios, tu padre entendía algo diferente a lo que tú entiendes ahora". Invita a los cristianos a, la próxima vez, celebrar la Natividad en vez de la Navidad. En español, la diferencia de letras es mínima (ambas palabras son incluso sinónimas), pero en inglés, la lengua franca actual, que además es la suya, la diferencia es evidente: Nativity por Christmas.

No le molesta que los no creyentes la celebren, porque a la gente le gusta celebrar cosas: "La aventura humana anhela las celebraciones". No está contra el comercio navideño, pero sí contra el consumismo. No es un lamento nuevo. Desde que era chico vengo oyendo quejas contra la fiebre consumista en la que estas fiestas se han convertido.

Yo, que sólo soy cristiano de forma nominal -me bautizaron al poco de nacer, sin pedir mi opinión- , entiendo la desazón de O'Donnell. Es jodido ver cómo aquello en lo que crees cae en manos de bárbaros que si anhelan la llegada de Semana Santa -la próxima meta profanada- no es para celebrar su componente religioso, sino para pillar un billete de avión y largarse a pasar esos días en las Seychelles, tumbados en una hamaca y con una copa de vino de palma en la mano, para ponerse morenos y al volver despertar la envidia de sus compañeros de trabajo. Laus Deo.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de la Vanguardia del 07/01/18

dimecres, 3 de gener de 2018

SONAR ENVIA MUSICA A L'ESPAI


La gent del Sónar són punteros en tot el què fan, ja porten 25 anys portant-nos el bo i millor dels son més avançats del planeta. I, pel que sembla, el planeta se'ls ha quedat petit... Sota el nom de Sónar Calling GJ273b es pretén enviar una sèrie de transmissions de ràdio més enllà del nostre sistema solar. El punt d'arribada és l'estrella de Luyten, no escollida a l'atzar, sinó perquè segons els responsables de la iniciativa és la més propera  i amb un exoplaneta 'potencialment habitable'. I és que l'objectiu últim (i ambiciós) és establir comunicació amb una civilització extraterrestre (toma ya!).

Les primeres peces es van transmetre el mes d'octubre passat a l'estació espacial AISCAT de Noruega i la segona fase serà el proper mes d'abril. 33 artistes han col·laborat en la proposta artístico-científica amb una peça cadascun de 10 segons de durada, en la primera fase hi trobem personalitats com: Cabo San Roque, Autechre, Laurent Garnie,  Jean-Michel Jarre (no hi podia faltar!), The Black Madonna o Ólafur Arnalds, per exemple; i en la segona: Richie Hawtin, Kate Tempest, Carsten Nicolai, Niño de Elche o Juana Molina.

En aquestes 33 peces trobem de tot, des de temes simplement musicals, a alguns treballs de caire polític o altres més poètics. Carsten Nicolai, per exemple, ha inclòs els batecs de la seva filla abans de nèixer; Autechre una música feta pels 449 nombres primers...

L'estrella de Luyten es troba a 12,4 anys llum de la Terra i es calcula que les transmissions arribaran d'aquí 25 anys, quan el Sónar faci els 50 anys.

Destacable la del mestre Jarre que ha optat per la seva melodia més reconeguda: la de Oxygen o la d'Olafur Arnalds amb una peça positiva i esperançadora. Si entreu en el link del Sònar Calling les podeu escoltar totes.




dimarts, 2 de gener de 2018

FELIZ AÑO NUEVO


Para llegar a Año Nuevo es imprescindible superar los doce meses previos. Comparados con doscientos parecen pocos, pero son muchos en relación con tres o, puestos al límite, con uno. Un mes es el espacio de tiempo que transcurre entre una paga y otra, al menos era así cuando yo era asalariado y la vida fluía sin las preocupaciones que conlleva ser autónomo. Los autónomos no cobran paga mensual sino las facturas que emiten, y aún si tienen suerte de que la empresa facturada no dé largas o, lo que es peor, se declare insolvente. Otro de los agravios que sufren los autónomos es que no tienen pagas dobles. Ni la del verano ni la de invierno. Si no me equivoco, una se cobra en junio y la otra en noviembre, aunque la llamen "paga de diciembre". Ese desajuste denominativo tiene explicación: si cobras a finales de noviembre, tienes todo el mes siguiente para gastártela en compras, necesarias o no; ahí no me meto.

Para conseguir la proeza de superar los meses que van de un Año Nuevo a otro hay que, de entrada, rebasar la cuesta de enero y ese mes idiota llamado febrero, con una característica que lo convierte en el peo del año, al menos para los que padecemos trastorno obsesivo compulsivo: tiene una cantidad de días que no liga con ningún otro. Los meses como Dios manda tiene treinta o teinta y un días; de ahí no se mueven. Por poco atento que estuvieses en la escuela sabes que treinta días trae septiembre, con abril, junio y noviembre; los demás treinta y uno, excepto febrero mocho, que sólo tiene veintiocho. Pero ni siquiera eso es verdad, porque febrero tiene veintiocho días pero, por arte de magia, cada tanto resulta que tiene veintinueve. Hay que joderse. Por si no bastase, los carnavales también caen en ese mes (en raras ocasiones en marzo), y si ya son de por sí esperpénticos, la puntilla final son las chirigotas, esas coplillas graciosas que indefectiblemente provocan náuseas. 

Superado febrero, el resto de los meses son fáciles de llevar. Vale que tropiezas con Semana Santa y las vacaciones de verano (claustrofóbicas, en familia), pero a partir de ahí ya todo es miel sobre hojuelas. Convenientemente embebido en champán, superar la Navidad está chupado y te plantas en Nochevieja. Esa noche basta evitar las hipócritas promesas para el nuevo año y, como quien no quiere la cosa, habrá usted llegado ya al 1 de enero. (Confío en que este tutorial le haya sido útil. Consérvelo por si necesita volver a consultarlo de aquí a doce meses).

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 31/12/17