dimecres, 14 de febrer de 2018

ICE HOTEL, UN HOTEL DE JUEGO DE TRONOS A LAPONIA



 Juego de Tronos és una autèntic fenomen que traspassa la pantalla per a fer-se realitat (un altre dia parlarem de l'expo a Barcelona). A Laponia han muntat un hotel de 30 habitacions de gel amb escultures i material de la sèrie d'HBO.

Aquest hotel -situat a Kittilä, a 200 kilòmetres del Cercle Polar Àrtic- ja existia des del 2000 però l'han remodelat per a donar a cabuda a la vena seríefila. Actualment disposa de 10 habitacions per a passar la nit i a cadascuna té una figura de gel d'algun Stark o algun Lannister. La direcció de l'hotel, però, no recomana passar més d'una nit donades les temperatures, allà dins poden estàr tranquil·lament- al voltant dels -5ºC (a l'interior, és clar).

L'hotel també disposa d'un petita sala de cine, una capella (en la que es poden fer bodes) i una barra de bar en la que es serveixen begudes en gots esculpits en gel. 

L'hotel es pot visitar (no és obligatori allotjar-se) i estarà obert fins el 18 d'abril... perquè quan arriba la primavera l'hotel -literlament- es desfà per a haver-lo de construir de nou l'any vinent, són necessaris 350.000 kilos de gel.



dimarts, 13 de febrer de 2018

PREMIS GOYA 2018: HANDIA GUANYADORA PERO LA LIBRERIA MILLOR FILM


Resultat d'imatges de ganadores goya 2018

Vistos els films premiats en la gala d'entrega dels premis Goya no vam tenir massa sorpreses. Dues pelis sortien com a més nominades: Handia (amb 13 nominacions) i La libreria (amb 12), uns quants esglaons per sota continuaven El autor (9), Estiu 1993 i Abracadabra (8) i Verónica (7). 

Vistes totes menys la més nominada opino que Estiu 1993 mereixia més nominacions, sens dubte és una de les pelis de l'any per la seva valentia i per l'alenada d'aire fresc que ha generat; La libreria no en mereixia tantes -gens fan de la Coixet-persona però molt fan de la Coixer-directora-, aquesta film-sens dubte- és un obra menor per molt que tingui els aires 'internacionalistes' que té. Incomprensible com un film tan 'fallat' com Abracadabra sigui una de les 6 pelis amb més nominacions: si Blancanieves era una joia i una autèntica rara avis dins del cinema peninsul·lar... la d'aquest any és insostenible, grotesca i, en alguns moments, ridícula. Valenta la decisió d'incloure un film tan de gènere com -la molt recomanable- Verónica entre les nominades a millor film de l'any. Bones interpretacions i bon guió el què trobem a El autor, però no tan per a que sigui la millor pel·lícula de l'any.


Resultat d'imatges de ganadores goya 2018

El recompte de vots -comparats amb les nominacions- ens ofereix Handia com a la més premiada: 10 premis (és la tercera pel·lícula més premiada de la història dels premis Goya després de Mar adentro y ¡Ay, Carmela!), que no inclouen, però, ni el de millor film ni millor direcció. I jo em pregunto: ¿es pot entregar 10 premis a un film (insisteixo la tercera pel·lícula més premiada dels Goya) i no considerar-la millor pel·lícula de l'any? (com sí va passar amb Mar adentro o ¡Ay, Carmela!). Uix, raret!. ¿Es pot entregar només 3 premis a una de les pelis més valentes i emotives de l'any, tota una autèntica lliçó de vida quan saps que està basada en la vida de la directora com és Estiu 1993? uix, raret!. Amics i amigues, sé que sonarà conspiranoide però Handia era massa basca i Estiu 1993 massa catalana... ahí lo dejo!. 

Dit tot això, encara sap més greu no haver pogut gaudir, encara, d'Handia un film parlat en euskara i plena d'identitat i cultura basca. 

Estiu 1993 comparteix nombre de premis amb La librería però aquesta s'emporta els premis més grosos: millor film, millor direcció i millor guió adaptat.

Merescudíssim el premi d'honor a tota una senyora de la interpretació que encara no havia aconseguit cap Goya com és la sra. Marisa Paredes (ovació absoluta!).

Els titulars dels diaris parlaven d'uns Goya 'femenistes' que no 'femenins', de les 135 nominacions només 30 eren per a dones.

I en quant a la quiniela, he aconseguit un 50% d'encerts que és el que porto encertant per 3 anys consnecutiu.

LLISTA PREMIATS EN RELACIÓ A LA QUINIELA

(marcat en vermell no encertat, en groc la meva aposta i verd encert)

Mejor Película

Mejor Dirección

Manuel Martín Cuenca, por El autor
Aitor Arregi y Jon Garaño, por Handia
Isabel Coixet, por La librería
Paco Plaza, por Verónica

Mejor Dirección Novel

Sergio G. Sánchez, por El secreto de Marrowbone
Carla Simón, por Verano 1993
Javier Calvo y Javier Ambrossi, por La Llamada
Lino Escalera, por No sé decir adiós
Mejor Guion Original
Pablo Berger, por Abracadabra
Carla Simón, por Verano 1993
Aitor Arregui y Andoni de Caños, Jon Garaño y José Mari Goenaga por Handia
Fernando Navarro y Paco Plaza, por Verónica

Mejor Guion Adaptado

Manuel Martín Cuenca y Alejandro Hernández, por El autor
Coral Cruz y Agustí Villaronga, por Incierta gloria
Isabel Coixet, por La librería
Javier Calvo y Javier Ambrossi, por La Llamada

Mejor Música Original

Pascal Gaigne, por Handia
Alberto Iglesias, por La cordillera
Alfonso de Vilallonga, por La librería
Chucky Namanera (Eugenio Mira), por Verónica


Mejor Canción Original

Algunas veces de José Luis Perales, en El autor
Feeling lonely on the Sunday Afternoon de Alfonso de Vilallonga, en La librería
La Llamada de Leiva, en La llamada
Rap zona hostil de Fenyx y Roque Baños, en Zona hostil

Mejor Actor Protagonista

Antonio de la Torre, por Abracadabra
Javier Gutiérrez, por El autor
Javier Bardem, por Loving Pablo
Andrés Gertrúdix, por Morir

Mejor Actriz Protagonista

Maribel Verdú, por Abracadabra
Emilie Mortimer, por La librería
Penélope Cruz, por Loving Pablo
Nathalie Poza, por No sé decir adiós

Mejor actor de reparto

José Mota, por Abracadabra
Antonio de la Torre, por El autor
David Verdaguer, por Verano 1993
Bill Nighy, por La librería

Mejor Actriz de Reparto

Adelfa Calvo, por El autor
Anna Castillo, por La Llamada
Belén Cuesta, por La Llamada
Lola Dueñas, por No sé decir adiós

Mejor Actor Revelación

Pol Monen, por Amar
Eneko Sagardoy, por Handia
Eloi Costa, por Pieles
Santiago Alverú, por Selfi

Mejor Actriz Revelación

Ariana Paz, por El autor
Bruna Cusí, por Verano 1993
Itziar Castro, por Pieles
Sandra Escacena, por Verónica

Mejor Dirección de Producción

Mireia Graell Vivancos, por Verano 1993
Ander Sistiaga, por Handia
Alex Boyd y Jordi Berenguer, por La librería
Luis Fernández Lago, por Oro

Mejor Dirección de Fotografía

Santiago Racaj, por Verano 1993
Javier Agirre Erauso, por Handia
Jean Claude Larrieu, por La librería
Paco Femenía, por Oro

 

Mejor Montaje

David Gallart, por Abracadabra
Ana Pfaff y Didac Palou, por Verano 1993
Laurent Dufreche y Raúl López, por Handia
Bernat Aragonés, por La librería

 

Mejor Dirección Artística

Alain Bainée, por Abracadabra
Mikel Serrano, por Handia
Llorenç Miquel, por La librería
Javier Fernández, por Oro


Mejor Diseño de Vestuario

Paco Delgado, por Abracadabra
Saioa Lara, por Handia
Mercè Paloma, por La librería
Tatiana Hernández, por Oro

 

Mejor Maquillaje y Peluquería

Sylvie Imbert y Paco Rodríguez Frías, por Abracadabra
Ainhoa Eskisabel, Olga Cruz y Gorka Aguirre, por Handia
Eli Adánez, Sergio Pérez Berbel y Pedro de Diego, por Oro
Lola Gómez, Jesús Gil y Óscar del Monte, por Pieles

Mejor Sonido

Daniel de Zayas, Pelayo Gutiérrez y Alberto Ovejero, por El autor
Sergio Bürmann, David Rodríguez y Nicolas de Poulpiquet, por El bar
Iñaki Díez y Xanti Salvador, por Handia
Aitor Berenguer, Gabriel Gutiérrez, Nicolas de Poulpiquet, por Verónica

 

Mejores Efectos Especiales

Jon Serrano y David Heras, por Handia
Reyes Abades e Isidro Jiménez, por Oro
Raúl Romanillos y David Heras, por Verónica
Reyes Abades y Curro Muñoz, por Zona hostil

 

Mejor Película de animación

Deep, de Julio Soto
Nur eta Herensugearen tenplua, de Juan Bautista Berasategui
Tadeo Jones 2. El secreto del rey Midas, de Enrique Gato y David Alonso

 

Mejor Película Documental

Cantábrico, los dominios del oso pardo, de Joaquín Gutiérrez Acha
Dancing Beethoven, de Arantxa Aguirre
Saura(s), de Félix Viscarret

 

Mejor Película Iberoamericana

Amazona, de Clare Weiskopf y Nicolas van Hemelryck (Colombia)
Tempestad, de Tatiana Huezo (México)
Una mujer fantástica, de Sebastián Lelio (Chile)
Zama, de Lucrecia Martel (Argentina)

 

Mejor Película Europea

Cest la vie!, de Eric Toledano y Oliver Nakache
Lady Macbeth, de William Oldroyd
The square, de Ruben Östlund
Toni Erdmann, de Maren Ade

 

Mejor Cortometraje de Ficción

Australia, de Lino Escalera
Baraka, de Néstor Ruiz Medina
Como yo te amo, de Fernando García-Ruiz
Extraños en la carretera, de Carlos Solano
Madre, Rodrigo Sorogoyen

 

Mejor cortometraje documental

Los desheredados, de Laura Ferrés
Primavera rosa en México, de Mario de la Torre
The Fourth Kingdom, de Adán Aliaga y Álex Lora
Tribus de la inquisición, de Mabel Lozano

 

Mejor cortometraje de animación

Colores, de Arly Jones y Sami Natsheh
El ermitaño, de Raúl Díez
Un día en el parque, de Diego Porral
Woody and Woody, de Jaume Carrió

 



dilluns, 12 de febrer de 2018

LOS SONIDOS DEL SILENCIO


Imatge relacionadaUno de los problemas de los coches autónomos -esos que no precisan de conductor y que funcionan a base de radar, láser, visión computerizada y GPS- es su silencio. El silencio es una maravilla, que anhelas sobre todo si vives cerca de un bar musical y no puedes pegar ojo en toda la noche. Pero a la hora de circular es un peligro. Cuando vamos por la calle, a los que no somos sordos, el ruido del motor del vehículo que se acerca no alerta y hace que giremos la cabeza para ver por donde viene exactamente, calcular a qué distancia está y actuar en consecuencia. Pero con los coches autónomos esa información sonora no te llega, de forma que con suma facilidad puedes acabar bajo sus ruedas.

Hace un par de años Ford incluyó un sistema de ruido activo en su Mustang que permitía emitir un sonido de alerta. Por la misma época, GLM, una empresa japonesa que fabrica coches deportivos eléctricos, añadió a los suyos chirridos creados con sintetizadores Roland. Son soluciones, pero estoy convencido de que las primeras veces que vaya por la calle y los escuche me desconcertarán y no acabaré de entender qué pasa con exactitud. Me sucederá lo mismo que cuando empecé a tener móvil. Necesitaba imperiosamente activar tonos que reprodujesen al riiiing.... riiing... de los teléfonos fijos de entonces, porque cuando sonaban tonos musicales nunca pensaba que alguien me telefoneaba sino que en algún lado sonaba una melodía. Con el tiempo me acostumbré, claro está.

Ahora, Mercedes-Benz ha decidido instalar en sus modelos deportivos más refinados -los de la gama AMG- sonidos creados por la banda californiana Linkin Park, que vivió su esplendor en los noventa y mezcla rock, rap y sonidos electrónicos, entre el nu metal y el rap metal. Se abre ahí una nueva vía de posibilidades para algunos grupos de música que con sus discos ya no ganan ni un duro. Muchos, si son veteranos y se disolvieron, a menudo se vuelven a juntar ahora, tras años de no verse las caras, para montar conciertos y conseguir así unos dinerines. Ansío escuchar los sonidos que crearán Gabinete Caligari, Kaka de Luxe o Siniestro Total para el anunciado Seat Rebenque, el modelo autónomo de la empresa radicada en Martorell. Lástima que Almodóvar & McNamara se dediquen a otras cosas. O no: quizá será difícil poderlos unir de nuevo, pero, con voluntad y esfuerzo, nada es imposible.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 11/02/18

dimecres, 7 de febrer de 2018

PREMIS GAUDI 2018


Resultat d'imatges de premiats gaudi 2018

Les dues pel·lícules que s'enfrontaven pels principals premis -entre ells, el de la millor pel·lícula catalana de l'any- eren Estiu 1993 i Incerta Glòria. Debutant vs. veterania. La primera amb 14 nominacions i la segona amb 16. En un tercer teníem a La libreria amb 12 seguida de Tierra Firme amb 11.

En una gala presentada pel sr. David Verdaguer (nominat com a millor actor principal per Tierra Firme i secundari per Estiu 1993). Una de les novetats dels premis d'enguany és el Premi del Públic que premià La llamada

Fou una gala inevitablement marcada pels fets polítics, és el primer cop que en els Premis Gaudi no hi hagué la presència del President de la Generalitat ni el Conseller de Cultura, perquè són a l'exili. :(   . Butaques absents amb llaços grocs i comentaris reivindicatius pel vexatori tracte rebut contra el poble català de diferents participants a la gala, especialment, per part de la sra. Passola, presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català.

Premi d'honor a la sra. Mercedes Sampietro en una gala marcada per l'escassa representació femenina en la producció audiovisual.

Estiu 1993, aconseguí 5 premis importants: millor film, millor direcció i millor guió per a la sra. Carla Simón; a més de millor actriu secundària (Bruna Cusí) i millor muntatge. Un film valent, basat en la història real de la directora que mereixia un reconeixement per la temàtica i l'alenada d'aire fresc en l'aspecte formal. Una film d'actors i, sobretot, de petites actrius. 

(Curiós que les dues pel·lícules guanyadores en les dues darreres edicions dels premis Gaudí hagin estat les encarregades d'inaugurar les dues primeres edicions de mónFILMAT... bon ull en la programació!.)

Incerta glòria aconseguí 8 premis, entre ells: millor actriu (Núria Prims), millor actor secundari (Oriol Pla); la resta, premis tècnis. Film, aquest, històric i menys arriscat; sensació de film 'ja vist' i més accessible del que ens té acostumats el seu director, un sr. Villaronga capaç de perles com Tras el cristal o El mar.

Tierra firme, millor pel·lícula en llengua no catalana a més de millor actor protagonista.

Destacable el premi a Dunkerke com a millor film europeu.

Premis:
Millor film: Estiu 1993, escrit i dirigit per Carla Simón
Millor direcció: Carla Simón per Estiu 1993
Millor guió: Carla Simón per Estiu 1993
Millor protagonista masculí: David Verdaguer per Tierra firme
Millor protagonista femenina: Núria Prims per Incerta glòria
Millor actriu secundària: Bruna Cusí per Estiu 1993
Millor actor secundari: Oriol Pla per Incerta glòria
Premi especial del públic al millor film: La llamada, escrit i dirigit per Javier Ambrossi i Javier Calvo
Millor film d’animació: Tadeo Jones 2. El secreto del Rey Midas, dirigit per Enrique Gato i David Alonso i escrit per Jordi Gasull, Javier Barreira i Neil Landau
Millor direcció de producció: Aleix Castellón per Incerta glòria
Millor film europeu: Dunkirk (Dunkerque), escrit i dirigit per Christopher Nolan. Regne Unit
Millor curtmetratge: Los desheredados, escrit i dirigit per Laura Ferrés
Millor film documental: La Chana, escrit i dirigit per Lucija Stojevic
Millor film en llengua no catalana: Tierra firme, dirigit per Carlos Marques-Marcet, escrit per Carlos Marques-Marcet i Jules Nurrish
Millor direcció artística: Llorenç Miquel per La librería

Millor música original: Alfonso Vilallonga per La librería
Millor film per a televisió: La llum d’Elna, dirigit per Sílvia Quer i escrit per Margarita Melgar

Millor so: Xavier Mas, Fernando Novillo i Ricard Galceran per Incerta glòria
Millor vestuari: Mercè Paloma per Incerta glòria
Millor maquillatge i perruqueria: Alma Casal per Incerta glòria
Millors efectes visuals: Manuel López Egea i Bernat Aragonés per Incerta glòria
Millor muntatge: Ana Pfaff i Dídac Palau per Estiu 1993
Millor fotografia: Josep M. Civit per Incerta glòria