dimarts, 30 de maig del 2017

CREA teatre A LA XIX TROBADA DE BANDES JUVENILS DE LA FILHA


Aquest any CREA està tenint un any molt intens: el Soldat Fanfarró de Plaute, participació en la IX Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta i aquest dissabte -03 de juny- la Unió Filharmònica d'Amposta ens ha encarregat que presentem i amenitzem la XIX Trobada de Bandes Juvenils de Catalunya Ciutat d'Amposta i donar una aire diferent a la clàssica Trobada tenint en compte que estan en el centenari d'aquesta entitat musical.

Realment no serà una Trobada de Bandes convencionals, els presentadors Vanesa del Río i Peret de Ribera i, sobretot, la família d'aquest darrer, la família Cifuentes (Mari, Paco i Iaia Pepita) amb la presència de Dani del Cani i la gran diva de la música Laura Montsianelli ens faran passar una tarda... 'inoblidable', de les què no s'obliden, vamos!

Us esperem aquest dissabte 03 de juny a les 17:00 a l'Auditori de la Unió Filharmònica d'Amposta !!

Resultat d'imatges de xix trobada de bandes juvenils de catalunya ciutat d'amposta

dilluns, 29 de maig del 2017

divendres, 26 de maig del 2017

EL SR. RAIMON ES JUBILA AMB 12 RECITALS DE COMIAT


Resultat d'imatges de cartell dotze recitals de comiatEl sr. Raimon ja fa temps que és una institució en el nostre país i els Països Catalans. Fa 5 anys celebrava els 50 aniversari del primer concert a Barcelona acompanyat de l'exposició Raimon. Al vent del món a l'Arts Santa Mònica i concert memorable en el Liceu.

El sr. Raimon, que el 2 de desembre farà 77 anys, ha decidit jubilar-se. Després de 56 anys cantant ha manifestat que "millor deixar un bon record que anar deteriorant-se damunt l'escenari i que la gent ho note" ... finire in bellezza. Ha preparat un comiat 'por todo lo alto' fent el que millor sap fer: emocionar-nos dalt de l'escenari: Raimon. dotze recitals de comiat són un seguit de concerts (12) que des de el passat 13 de maig Raimon està fent al Palau de la Música Catalana repassant les seves cançons més conegudes, també recents i, fins i tot, alguna novetat. 

12 concerts que són el comiat definitiu del cantant de Xàtiva dels escenaris.

Ens agrada Raimon! Per la seva passió inesgotable, per la seva força, ràbia i sensibilitat. Així que nosaltres, demà dissabte, serem al Palau de la Música Catalana per acomiadar al Raimon cantant i agrair tanta força i veritat com ens ha donat.


dijous, 25 de maig del 2017

'DAVID BOWIE IS' ... A BARCELONA


Resultat d'imatges de cartel david bowie is barcelona

El sr. David Bowie fa més d'un any que va morir però el seu llegat és immens i ho sabem. Abans de que morís, els seus personatges, el seu bagatge va entrar en els Museus, amb una de les exposicions més vistes de la Història del Victoria & Albert Museum de Londres: 'DAVID BOWIE IS'. Just acabat el Sónar de l'any passat, ja anunciaven que per a l'any vinent podríem gaudir d'aquesta exposició a Barcelona. 

Ha passat un any i aquí la tenim. Avui s'inaugura David Bowie is al Museu del Disseny de Barcelona.

Aquesta exposició podem dir que és la més cuidada i completa que se li ha dedicat mai a un artista musical. Més 300 objectes impecables extrets de l'arxiu personal del 'Duc blanc' i dic 'impecables' perquè el sr. Bowie s'ha encarregat de referenciar i cuidar el seu material, va contractar una bona temporada un arxivista a jornada completa per a crear el David Bowie Archive. L'icona del pop va obrir les portes del seu arxiu als comissaris de l'exposició -Victoria Broackes i Geoff Marsh- com no ho havia fet mai abans però sense seleccions prèvies, ni pautes, ni entrevistes per expressar la seva opinió, ho va deixar totalment en mans del museu.

L'expo ens planteja un viatge des de David Robert Jones a David Bowie, des de les ganes de llibertat i fugida d'un jove de Londres (veurem una reproducció del dormitori d'infància) a l'estrella de fama planetària que arribà a ser quan l'any 1969 presentava Space oddity... el principi de tot el què arribaria a ser. I no descrivim res més perquè la paraula 'spoiler' en aquesta exposició està ben utilitzat ja que millor que la visita sigui una sorpresa continua per al visitant perquè David Bowie is és més que una simple exposició està plantejada com una autèntica experiència sensorial...

David Bowie is reuneix fotografies, caràtules de discos, lletres manuscrites, vesturari original, disseys d'escenaris, storyboards, partitures, clips de la vessant actor de l'artista,...

Abans d'arribar a Barcelona ja l'han vist més de milió i mig de persones després de passar per Canadà, Brasil, Alemanya, EEUU, França, Austràlia, Holanda, Itàlia, Londres, Tòquio i Bolònia.

I, el Ciutadà K, aquest dissabte la gaudirà com un fan babejant!



dijous, 18 de maig del 2017

CREA teatre A LA IX FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA


Doncs ja ha passat un any i torna una altra edició de la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta, ja en portem 9 ! Puntualment, el tercer cap de setmana de maig, Amposta viatja en el temps cap a principis del segle XX. Principalment, el centre d'Amposta, recrea com podria ser la vida quotidiana d'aquells anys.

A les persones que em llegiu i no heu vingut mai, ja tardeu! Tindreu una experiència lúdica-túristico-gastronòmico-cultural única!

Com cada any, el programa d'activitats (que podeu trobar aquí) està ben atapeït d'activitats però sempre hi ha novetats; per exemple, aquest any -que el 'leitmotiv' és l'arribada de l'electricitat a la ciutat- s'ha organitzat per a avui mateix: l'últim sopar a les fosques', en el que els restaurants oferiran els seus plats però sense electricitat en els seus locals: que si espelmes, que si llums de gas,... l'endemà va arribar la llum i les bombetes!.

Evidentment, com gairebé des del primer any, el Ciutadà K treurà les seves limitades aptituds teatrals i em podreu trobar -literalment- pels carrers d'Amposta amb la participació de 'CREA teatre' a la Festa. Aquest any, oferim 2 activitats teatrals de carrer: Les Cosidores i lo Sastre i l'Aprenent.

Veniu o què?







dimarts, 16 de maig del 2017

EL FINAL DEL DELTA...


Per als i les que no sou de les Terres de l'Ebre aquesta imatge no us impactarà especialment però per a les persones que vivim aquí és un símbol, una manifestació gràfica del que fa temps que notem i pel que fa temps que es lluita: el Delta desapareix.

Aquesta imatge és el trencament de la barra de la platja de Buda que separar ls espais interiors  del Delta amb aigua dolça (o Calaixos) del mar. Això ja ha succeït altres cops quan hi ha temporal però quedava resolt de forma natural ... fa quatre mesos i la situació continua igual i ens evidencia l'extrema vulnerabilitat d'aquest espai natural.

El Delta s'acaba si no hi posem remei. No arriben sediments des del riu que mantingui i enforteixi el Delta: dels 25 milions de tones anuals que arribaven a principis del segle XX, es va passar als 17 milions a mitjans del segle passat i ara estem als 0,15 milions anuals. 

És el final del Delta ...






dijous, 11 de maig del 2017

CUANDO NOS REIAMOS DE MARIANO Y PEDRO


Resultat d'imatges de reirse de mariano rajoy¿Se acuerdan de cuando nos reíamos de Mariano Rajoy? Aquel candidato elegido a dedo por José María Aznar, que superó la mismísimo Rodrigo Rato, el del milagro económico español. Qué risa cuando nos enteramos de que el elegido era Rajoy. Ha sido el único candidato que, viniendo su partido de ganar unas elecciones por mayoría absoluta (2000), perdió las siguientes (2004).Y también las siguientes, y eso que su contrincante -José Luís Rodríguez Zapatero- había negociado con ETA y había permitido la reforma del Estatut, las dos criptonitas que podía utilizar la derecha española contra un candidato socialista. Ni así ganaba Rajoy. 

De él se reían hasta en su partido, tanto, que Esperanza Aguirre intentó su primer asalto al gran poder. Qué risas se echaban periodistas madrileños que aupaban la candidatura de Esperanza pensando que Rajoy era un cadáver político.

De Rajoy nos hemos reído hasta cuando ganaba. "Es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde" o "¿Y la Europea?". Qué risa Rajoy, ¿eh? El que se presetaba a las elecciones del 20-D de 2015 enfrentándose a la nueva política. El que iba a ser desalojado del poder porque nadie quería pactar con él. El que volvió a presentarse a las elecciones del 26-J de 2016 y mejoró resultados.

Qué risa, Rajoy, ¿verdad? Que una semana después de otra oleada de casos de corrupción que afectaban a su partido, saca adelante los presupuestos gracias a los votos de Ciudadanos y el PNV, dos partidos que no irían juntos ni al palco del Bernabéu.

Qué risa Rajoy, que hasta logra que su vicepresidenta tenga un álbum de fotos con Junqueras, supuestmente el ogro catalán que puede acabar rompiendo España. (Por cierto, ¿qué dirían los portadas de algunos periódicos si la izquierda pactase unos Presupuestos con el PNV y se retratase con el líder de ERC? ¿Estaría España al borde de cataclismo, no?).

De pocos políticos nos hemos reído tanto como de Rajoy. Y ahí sigue, moviéndose como pocos en el alambre. O sin moverse. O mirand hacia otro lado. Pero tiene una amenaza . Otro hombre del que nos hemos reído casi tanto -o más- que de Rajoy: Pedro Sánchez. Aquel desconocido que en pocos meses se convirtió en secretario general del PSOE gracias a Susana Díaz, que tenía miedo de Edu Madina. Sánchez, el tío sin carisma, de cartón piedra, que llevó al PSOE a sus peores resultados electorales. El político defenestrado cruelmente por sus compañeros. Y han sido justamente esos que quisieron matarlo los que le han dado fuerza a una candidato que parecía noqueado. Le han regalado un tesoro: el relato. David contra Goliat. El Ave Fénix que renace de sus cenizas. Los enemigos de Sánchez han creado un mito.

Ojo con los hombres de los que nos reímos y nos burlamos. En un país de orgullosos, se pueden acabar convirtiendo en héroes.


Jordi Évole a Al Contrataque 
de El Periódico del 08/05/17

divendres, 5 de maig del 2017

dijous, 4 de maig del 2017

extincióFest'17 A LO PATI


Aquest cap de setmana una nova proposta interessant a Lo Pati: ExtincióFest'17. Festival de veus i narratives

ExtincióFest és un esdeveniment multidisciplinar que durant 2 dies (el 5 i el 6 de maig) i oferirà: 2 actuacions musicals, 1 espectacle de poesia, 2 xerrades, 1 vermut musical amb DJ i 1 presentació de llibre. 

A nivell conceptual, la proposta parteix  de la pèrdua galopant de biodiversitat (cada any s'extingeixen entre 30.000 i 140.000 espècies arreu del planeta) per l'acció directa de l'activitat humana. Els humans estem destruint allò que ens envolta i, de retruc, a nosaltres mateixos. ExtincióFest es planteja com un punt de trobada artística que permeti la reflexió d'aquesta actitud humana fagocitadora. 

La programació durant aquest dos dies és:

Divendres 5 maig

18:30 JOAN M. MINGUET BATLLORI (xerrada)
20:00 NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS I MARTÍ i MARTÍ SALES amb Alcohols (poesia)
21:00 MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS (actuació musical) presentaran el seu primer LP 45 Cerebros y 1 corazón, després dels 2 exitosos EPs Remescles, Acoples i Melismes (2015) i Verbena (2016). Recuperació de memòria oral i un directe que et copleja l'ànima. Arnal & Bagés ja són imprescindibles dins del panorama musical d'aquest país.


Dissabte 6 maig

11:00 LUIS COSTA (presentació llibre, esmorzar amb Xocolā_t)
12:30 LUIS BONIAS DJ (vermut musical amb Moritz)
18:30 AVALANCHA (presentació)
20:00 NANDO CRUZ presenta el llibre ¡Bacalao! de Nando Cruz i Luis Costa (xerrada)
21:00 CLAUDIA CRABUZZA (actuació musical), cantant algueresa que presentarà el seu nou disc: Com un soldat.

No ens podem perdre res de res però us recomano molt especialment l'actuació d'Arnal i Bagés dels que ja ens hem manifestat especialment fans en aquesta casa.


dimecres, 3 de maig del 2017

HOLLYWEED, OLLYWOOD, OIL WAR... HOLLYWOOD


El primer dia de l'any el famós rètol de Hollywood va despertar amb l'aspecte de la imatge. L'artista Zachary Cole Fernandez (que està al darrera del pseudònim Jesus Hands). havia tunejat el reconegut rétol per a celebrar la despenalització de la marihuana a Califòrnia. Gràcies a la manipulació de les dues últimes O el rétol es va transformar en Hollyweed ('herba sagrada').

No és el primer cop que aquestes il·lustres lletres són víctima d'alguna manipulació l'artista Daniel Finegood ho havia fet anteriorment en 3 ocassions: l'any 1976 convertint-les en Hollyweed (l'acció de Jesus Hands n'és un homenatge segons el mateix artista); el 1987 Ollywood (en protesta per l'afer Iran-Contra); i el 1990 va mostrar Oil War com a protesta per la primera Guerra del Golf.


dilluns, 1 de maig del 2017

POR SI ACASO UN DÍA



Tengo ante mis ojazos un anuncio a toda página de El Corte Inglés. Se ve a un chico y a una chica con camisetas blancas. Ambos sonríen y cruzan los brazos a la altura del pecho, mostrando cierta musculatura (más él que ella, sea ello dicho sin ánimo de menospreciar a nadie ni por su sexo, ni por su religión ni por su origen étnico). Tras ellos, una de esas máquinas de gimnasio con dos palancas que mueves alternativamente, como si esquiases. Supongo que es como si esquiases, porque no he esquiado nunca ni pienso hacerlo jamás. Elíptcia la llaman, creo.

Sobre la parejita, las palabras 'Love fitness' y un corazón atravesado por esa línea que se ve en los monitores médicos y que cuando deja de oscilar y se pone definitivamente horizontal quiere decir que has palmado. Debajo, "Ponte en forma. Financiación hasta 12 meses".

Ha sido ver la máquina y pensar: "Pues me la compro. La pongo en el estudio y, así, cada tanto, me levanto del escritorio y musculo un rato". Una vez me apunté a un gimnasio. Pagué la cuota de entrada y domicilié las cuotas mensuales. Fui dos veces y, al cabo de un año y pico, cuando vi claramente que nunca iría, me di de baja. En cambio, en el estudio la elíptica quedaría la mar de bien y, cuando alguien viniese a verme, se llevaría una opinión saludable de mí.

Pero sé que la compraría, la pondría en el lugar que imagino para ella y nunca la utilizaría. Me sucede a menudo. Hace un par de años, en Decathlon compré dos mancuernas de 1,5 kilos, una para cada mano. Para reforzar la musculatura de los brazos, que cada vez la tengo más fláccida. Las usé tres veces y ahí se han quedado, en un estante. También en Decathlon compré, hará quince años, un banco de abdominales Domyos. Desde el segundo día duerme el sueño de los justos en el cuarto de los trastos. Es como si supiese que el simple hecho de comprar un artilugio me producirá los beneficios que sólo me daría su uso continuado. Compré una escoba aspiradora, sin cable, que te permiten barrer el suelo sin hacer polvo. Hasta que vi que había que limpiar el depósito. Nunca más. Lo mismo me pasó con una olla arrocera eléctrica. Esa ni la estrené. A menudo compro botes de sopas japonesas, esas que se calientan en el microondas y están listas para comer, no sea que un día no me apetezca ir al bar. Cada año las reviso y, como han caducado, las tiro a la basura. Pero necesito tenerlas, por si acaso un día ...

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia de 30/04/17